Cartago

De Viquipèdia

Situació de Cartago respecte el Mediterrani central (les línies frontereres corresponen a estats actuals).

Cartago va ser una ciutat antiga, situada a 17 km de la Tunis actual (Tunísia). Va ser la capital de l'estat cartaginès fins a l'any 146 aC, i després ciutat romana important.

[edita] Orígens i fundació

Originàriament va ser una colònia fenícia, fundada, segons la tradició, l'any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir. Cartago es va establir mitjançant la compra de territoris al nadius pels que es va pagar un tribut durant segles. Va col·laborar estretament amb la colònia fenícia d'Útica, fundada 287 anys abans. Segons la llegenda la seva creixent prosperitat va provocar l'atac d'Hiarbes, rei dels númides que va oferir a Dido (Elisa), la fundadora i germana del rei Pigmalió de Tir, o be casar-se amb ell, o la guerra, i ella, fidel al seu espòs, es va suïcidar.

N'ha estat discutida recentment la data de fundació, ja que les troballes arqueològiques més antigues són, com a màxim, del segle VIII aC. De l'època cartaginesa no són coneguts vestigis de la ciutat, arrasada pels romans el 146 aC, a la fi de la tercera guerra Púnica, després d'un setge desesperat i famós. En resten, però, l'estructura del port, un santuari anomenat arbitràriament de Salambó, dedicat a Tanit i a Baal-hammon, i un gran conjunt de necròpolis.

Aquest cementiri, malgrat que forma una gran unitat, és citat a la bibliografia amb diversos noms segons els sectors. La part més antiga, dels segles VII-VI aC, correspon a les zones anomenades de Dermech i Douimes. Segueixen Ancona, del segle V aC, Ard el Kheraib i Dar el Morali, del segle IV aC, mentre que l'època final es troba representada sobretot a les zones de Santa Mònica i Odèon.

Els objectes trobats a la necròpoli són la base essencial per al coneixement de la cultura material de la ciutat durant l'època púnica, conservats ara sobretot al Musée du Bardo de Tunis.

[edita] La Cartago romana

Ruines de Cartago.

A causa de les seves bones condicions naturals, els romans, després d'haver-la arrasada i quan ja no hi havia perill de rivalitat, la van restablir com a ciutat marítima. Un primer assaig de Gai Semproni Grac, l'any 126 aC, va ser efímer, però Juli Cèsar la va reedificar com a colònia romana l'any 46 aC amb el nom de Colonia Iulia Concordia Carthago. La nova ciutat romana va créixer ràpidament amb aportacions humanes de romans, itàlics, indígenes nord-africans i elements de diversos punts de la Mediterrània, sobretot l'oriental, i va esdevenir la ciutat més important del món romà després de Roma i Alexandria, i el primer port de les províncies africanes occidentals, per on eren exportats els productes agrícoles locals, sobretot blat i oli.

També va ser un centre intel·lectual destacat. L'extensió de la ciutat de l'època imperial a partir d'August ha pogut ser calculada en 262 hectàrees. En resten monuments importants: termes, el teatre, un gran aqüeducte, i cases, algunes de les quals decorades amb mosaics notables.

[edita] La Cartago cristiana

A partir del segle II va tenir un nucli cristià nombrós i important, amb seu episcopal, i es va convertir en un gran centre de difusió del cristianisme. La comunitat va tenir màrtirs famosos, com Felicitat i Perpètua, i es va destacar per la vitalitat intel·lectual dins el moviment patrístic.

Hi van viure Tertul·lià, que n'era originari, i Agustí d'Hipona, entre d'altres. Hi van tenir lloc diversos concilis i sínodes, entre els quals van destacar els presidits pel bisbe Cebrià (248-58), sobre els apòstates, i pel bisbe Aureli (393-430), sobre les heretgies donatista i pelagiana.

[edita] La decadència

El 439 va caure en mans dels vàndals i va ser la capital de la monarquia vandàlica nord-africana, fins que els bizantins la van conquerir en temps de Justinià, el 533, en la contraofensiva dirigida per Belisari.

Els invasors àrabs van prendre la ciutat el 696 i, després d'una efímera reconquesta, el 698 definitivament.

Aviat es va iniciar la decadència i va ser abandonada: Tunis la va substituir com a nucli urbà.

[edita] Efemèrides

Segle VI aC , Cartago es governada per dos Sufetes (jutges) anuals amb un senat. Les altres colònies fenícies tenen una estructura de poder similar. Es suposa que cada ciutat tenia tres tribus, trenta curies, tres-centes famílies principals (gens) i un senat de tres-cents membres; fora del senat es va formar un consell de trenta prínceps representant les curies.

Segle VI aC, Justí diu que a la primera meitat un general de nom Malcó va fer una expedició a Sardenya i Sicília. Malcó es la paraula fenícia equivalent a rei. A Sicília es va poder establir però a Sardenya fou rebutjat i llavors va desembarcar a Cartago i es va fer amb el poder a la ciutat. Al cap d'un temps, acusat de voler ser rei, fou mort per la població.

Segle VI aC, a la segona meitat, el poder passa a mans del general Magó, d'una família local. Els seus fills Asdrubal i Amilcar van fer la guerra amb els libis d'Àfrica, intentat deslliurar-se del pagament que feia Cartago per les seves terres, però foren derrotats i van haver de demanar la pau. També van fer la guerra a Sardenya on Asdrubal va morir. Aquest general va ser onze vegades el general en cap (dictador) de Cartago i va gaudir de 4 triomfs. El seu germà Amilcar va morir en combat a Sicília el 480 aC. Cada un va deixar tres fills que van segui al front dels exercits cartaginesos: Himilcó, Hannó i Giscó (fills de Amilcar) i Anníbal, Asdrubal i Sapfó, fills d'Asdrubal.

536 aC els cartaginesos, aliats a la població local, expulsen als colons foceus d'Alèria a Còrsega, però poc després es retiren de l'illa. El 450 aC Còrsega encara no pertanyia a Cartago però al segle següent ja esta a les seves mans.

523 aC, els tirians rebutgen ajudar a Pèrsia en un atac a Cartago. Relacions estretes amb Útica, Tunes, Hippo, Leptis i Hadrumetum. Aquestes ciutats esdevenen poc a poc aliades i després tributaries.

El 509 aC Sardenya pertanyia als cartaginesos quant es va fer un tractat comercial amb Roma. Probable fundació de Caralis i Sulci, ciutats principals de l'illa, que fou governada per un oficial anomenat beotarca (que dirigia als mercenaris) en temps de pau, i per un strategos (en temps de guerra) enviats des Cartago. Les colònies de la part occidental de Sicília, especialment Panormos, estant sota control o influencia de Cartago. Les illes Balears, Malta, Gozo, Kerkenah i Lipari eren també colònies fenícies sota influencia de Cartago.

481 aC esclata la guerra a Sicília quant Teró d'Agrigent enderrocà a Teril·los, tirà d'Himera i aliat cartaginès. Els cartagineses van enviar una flota en ajut de Teril·los dirigida per Amilcar (480 aC) i va n assetjar Himera. Geló de Gela va atacar als assetjants i es va lliurar la batalla que va posar fi al desig cartaginès d'expandir-se per l'illa i cap Itàlia.

410 aC Segesta demana ajut a Cartago contra Selinunt. Això porta a conflictes amb Dionís (410-368 aC) Timoleó (345-340 aC) i Agàtocles (311-307 aC)

394 aC Gran revolta dels libis.

348 aC Tractat comercial entre Cartago, Útica, Roma i Tir.

340 aC Hannó intenta erigir-se en dèspota i eliminar al senat, però es arrestat i mort sota tortura junt amb tota la família.

332 aC Arribada i establiment de milers de refugiats de Tir.

308 aC Bomilcar intenta un cop d'estat sense èxit.

279 aC Tractat d'aliança defensiva entre Roma i Cartago dirigida principalment contra Pirros d'Epir.

277 aC Lluites amb Pirros, quant els cartaginesos casi dominaven Sicília.

264 aC els romans desembarquen a Sicília. Cartago perdrà l'illa. Hieró de Siracusa es va unir als romans (263 aC) que van ocupar Agrigent el 262 aC. Això fou el mes important de la primera guerra púnica.

240 aC la falta de pagament als mercenaris provoca la seva revolta a la que s'uniren els libis. Tres anys de guerra (240-237 aC)

237 aC Els romans ocupen Sardenya i Còrsega, i altres illes menors.

236 aC, Conquesta d'Hispània per Amilcar de la família dels Barca, i el seu gendre Asdrubal. Acaba el 221 aC.

218 aC Les lluites per la zona de influencia a Hispània porten a la segona guerra púnica que durarà fins el 201 aC.

150 aC S'inicia la tercera guerra púnica pel desig de Roma d'aniquilar a Cartago. Durarà fins el 146 aC i acaba amb la destrucció de la ciutat.

Des el 122 aC Cartago esdevé colònia romana amb el nom de Junònia, colònia que fou efímera.

46 aC Juli Cèsar va establir una colònia a Cartago. Lèpid la va privar de privilegis que li foren tornats per August el 19 aC quant 3000 colons es van afegir als que ja hi vivien. Fou designada llavors com a capital de la província romana d'Àfrica en lloc de la pompeiana Útica.

Segle III, es seu d'un bisbat.

439 ocupada pels vàndals de Genseric, serà la capital del seu regne.

533 es reconquerida per Belisari i unida el imperi Bizantí amb el nom de Justiniana, i esdeve capital d'una província bizantina.

647 es destruïda pels àrabs i es despoble en els següents anys.

[edita] Ruïnes

La ciutat estava dotada d'unes muralles de les que es difícil reconstruir el traçat. Després de la destrucció de la ciutat el 146 aC la ciutat, quant fou reconstruïda, no va tenir muralles, i va romandre així fins al 424 aC quant es va decidir de fortificar-la davant el increment dels atacs berbers i el perill dels bàrbars. Aquesta muralla encara es conserven en part.

Cartago tenia un doble port a la península mateix, protegits per una illa de nom Cothon que va donar nom al port. Una part del port fou utilitzat després per la colònia romana i va portar el nom de Mandracion o Portus Mandracius. La ciutadella o Byrsa era no massa lluny, i seguia el Fòrum i els carrers ascendents (sota domini roma el principal era la Via Salutaris) que es dirigien cap allò que sota domini francès fou el turo de Sant Lluís a la cimera del qual hi ha una capella dedicada al rei Sant Lluís de França. Antigament a la cimera hi havia el temple d'Esmun (Aesculapius) on de vegades es reunia el senat. A la ciutat hi havien diversos temples als déus púnics i mes tard romans. Al oest hi havia els banys (Thermae Gargilianae), un circ i un amfiteatre. L'aqüeducte venia des Djebel Zaghwan i no se sap si fou inicialment púnic o no fou construit fins el període romà. També tenia un teatre. Les restes d'un gran edifici (el mes gran de la ciutat) que no s'ha pogut identificar podrien ser un temple dedicat a Celestis. No lluny de la ciutat, al nord-oest, es va fundar un establiment que es va dir Neàpolis i va esdevenir el suburbi de Megara, Magar o Magàlia, que podria ser la actual Al-Mersa.