Ravenna
De Viquipèdia
Ravenna es una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna. Té 150.000 habitants i el comú abraça una superfície de 652 km2.
Taula de continguts |
[edita] La ciutat moderna
Els diposita al·luvials dels rius han cobert les antigues maresmes i llacunes que la rodejaven i avui dia es troba situada al bell mig d'una fèrtil plana. Te nombroses restes medievals especialment esglésies. D'època romana, un arc triomfal conegut per Porta Aurea fou destruït el 1585; algunes basíliques son d'època romana; té també el sepulcre de la famosa Gala Placídia, germana d'Honori i mare de Valentinià III, i les restes del palau de Teodoric i el seu mausoleu. No molt lluny de la ciutat hi ha la basílica d'Apollinare in Classe, que marca el lloc de l'antic port de Classis, i la basílica de San Lorenzo in Cesarea marca el lloc del suburbi de Cesarea.
[edita] Historia
Fou una de les principals ciutats de la Gàl·lia Cispadana, situada ala costa a la vora d'una extensa zona de maresmes i llacunes. Tenia a 50 km al sud la ciutat d' Ariminum. No fou una ciutat dels gals tot i que era dins el seu territori segons Estrabó i Plini. Estrabó diu que era una colònia tessàlia (però això simplement vol dir que era un establiment pelàsgic) que fou colonitzada pels umbres, expulsats pels etruscs. Dels umbres va passar als romans . Plini en canvi diu que fou una ciutat dels sabins (probablement referint-se a un poble de llengua sabèl·lica).
El 89 aC apareix en possessió de Roma com a ciutat federada. A la guerra civil entre Gai Mari i Sul·la fou ocupada per Metel, lloctinent del darrer, que la ve fer base de les seves operacions. Juli Cèsar la va visitar freqüentment i fou el lloc on va concentrar les seves forces abans de creuar el Rubicó. També apareix esmentada repetidament a les guerres civils entre Antoni i Octavi especialment durant la guerra de Perusa.
Estrabó l'esmenta com a colònia igual que Ariminum, però no es sap en quin moment es va establir i en tot cas no va ser una colònia regular doncs a diferencia d' Ariminum no apareix a cap inscripció ni referència, on pel contrari se l'esmenta com a municipi.
Els edificis de la ciutat es van construir com els de Venècia, a l'aigua amb pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven amb la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea el que feia possible habitar la ciutat i que no fos afectada per la malària.
A la desembocadura del riu Bedesis (modern Ronco), que passava al costat de la ciutat (a uns 5 km), hi havia el port, que August va convertir en estació permanent de la flota a la mar Adriàtica i el va ampliar de manera que podia allotjar fins a 250 vaixells de guerra, i fou dotat d'un far. Aquest port, que va créixer considerablement durant l'imperi, fou anomenat Portus Classis o simplement Classis; entre el port i la ciutat va sorgir el suburbi de Cesarea (Caesarea). També es van fer altres obres, com un canal que arribava des el port fins a les muralles de la ciutat. En la divisió d'August, fou la capital del Picè i residencia del consularis o governador de la província. El seu problema principal era la manca d'aigua assenyalada per diversos escriptors; les cisternes eren mes valuoses que les vinyes.
El 193 fou ocupada per Septimi Sever en la seva marxa a Roma contra Didí Julià. El 238 Pupiè va reunir aquí amb un exercit per oposar-se a Maximí, i estava en la feina quant va rebre la noticia de la mort de l'emperador davant Aquileia.
Fou també lloc de desterrament de personalitats: els primers els caps germànics Armini i Marabod, i després altres.
El bisbat i després arquebisbat es va fundar segons la tradició a la meitat del segle I pero probablement a finals del segle II o començaments del segle III.
Vegeu: Arquebisbat de Ravenna.
Honori va fer la ciutat la seva residència el 404 perquè estava millor protegida. I posteriorment va romandre residencia permanent dels emperadors.
A la caiguda de l'imperi va restar capital d'Odoacre. Derrotat aquest per Teodoric es va refugiar a la ciutat on va romandre per tres anys fins que es va haver de rendir. Teodoric també hi va establir la seva residencia, així com els seus successors fins el 539. Vitiges va haver de rendir la ciutat, per la fam, als assetjants bizantins dirigits per Belisari i va esdevenir la capitals dels governadors bizantins d'Itàlia, amb el títol d'exarques, per lo que tota la província fou coneguda com l'Exarcat o Exarcat de Ravenna.
Vegeu: Exarcat de Ravenna.
El 752 va caure en mans dels longobards que el [756] la van haver d'entregar al Papa per imposició dels francs. Fou llavors administrada pels bisbes, que des el temps dels bizantins tenien el provilegi de ser autocèfals, el que els hi donava una autoritat superior a altres bisbes, i van incrementar la seva riquesa per les donacions imperials. Progresivament van anar perdent influencia a les seves dependencies, i finalment a la ciutat mateix on el comú va assolir moltes funcions. El 1198 la comuna de la ciutat es va posar al capdavant de la lliga de ciutats de Romanya contar l'emperador i en aquestes condicions el Papa va poder fàcilment imposar el seu domini, domini que després fou reconegut per Otó IV i Frederic II.
La guerra del 1218 va donar pas a l'establiment de la senyoria dels Traversari fins el 1240. Després d'un govern de vicaris imperials va tornar al Papa (1248) i de fet als Traversari, fins que el 1275 es va establir la senyoria dels Polentani (da Polenta) que va durar fins el 1440 quant la ciutat fou annexionada per Venècia.
Vegeu: Polentani
El 1509 el podestà Marcello i el capità venecià Zeno van resistir als pontificis però després de la derrota d' Agnadello la ciutat fou cedida al Papa, i el 1512 fou saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa el (1527, li van reintegrar el 1529, i va romandre als Estats Pontificis fins el 1796. El maig de 1636 fou parcialment destruida per una inundació i llavors va començar l'assecament de canals i maresmes per reduir la possibilitat d'inundacions, i l'establiment de la zona agricola a la rodalia.
El 1796 fou ocupada pels francesos i el 1797 inclosa a la República Cisalpina, convertida en República Italiana el 1802, i en Regne napoleònic d'Itàlia el 1805. El Papa la va recuperar el 1814 i el 1815 el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. El 1859 fou ocupada pels piamontesos i el 1861 inclosa formalment al Regne de Sardenya que tot seguit va esdevenir Regne d'Itàlia.
[edita] Exarques de Ravenna
-
- Governadors militars
- Belisari 535-540
- No conegut 540-544
- Belisari 544-548 (segona vegada)
- No conegut 549-553
- Narsés (554-568)
- Flavi Longinus (568-573)
- Baduari (573-576)
- Exarques
- Deci (576-585) (L'any 584 es crea oficialment de títol d'exarca)
- Esmaragd (585-589)
- Romà (589-598)
- Cal·línic (598-603)
- Esmaragd (603-611) (segon cop)
- Joan I Lemigi (611-615)
- Eleuteri (616-619)
- Isaac (620-637)
- Plató (638-648)
- Teodor I Cal·liopes (648-649)
- Olimp (649-652)
- Teodor I Cal·liopes (652-666) (segon cop)
- Gregori (666-678)
- Teodor II (678-687)
- Joan II Platinus (687-702)
- Teofilacte (702-710)
- Joan III Rizocop (710-711)
- Entiqui (711-713)
- Escolàstic (713-726)
- Pau (726-727)
- Eutiqui (728-751)
- Als longobards 752-756
[edita] Arquebisbes de Ravenna
- Sergi 757-769
- Vacant 769-774
- Lleó I 774-777
- Joan VIII 777-784
- Graciós 784-795
- Joan IX 795-806
- Valeri 806-810
- Martí I 810-817
- Petronax 817-834
- Jordi 835-846
- Deusdedit 847-850
- Joan X 850-878
- Romà 878-888
- Dominic 889-898
- Joan XI Traversaci 898-904
- Pere V 904-905
- Joan XII 905-910
- Teobald 910-914
- Constantí 914
- vacant 914-920
- Honest I 920-927
- Peter VI 927-961
- Administrat pel Papa 961-998
- Honest II (antibisbe) 971-983
- Joan XIII (anti-bisbe)983-998
- Gerbert (Papa Silvestre II 999-1003) 998-999
- Lleó II 999-1001
- Frederic 1001-1003
- Adelbert (antibisbe) 1004
- vacant 1004-1014
- Arnold 1014-1019
- Heribert 1019-1027
- Gebhard 1027-1044
- Wilger (antibisbe)1044
- Administrat pel Papa 1044-1046
- Humfred 1046-1051
- Joan Enric 1051-1072
- Ricard 1072
- Wibert Corregio (Antipapa Climent III 1080-1100) 1073-1100
- Otto Boccatorria (antibisbe) 1110
- Jeremies (anti-bisbe) 1110
- Felip (anti-bisbe) 1118
- vacant 1100-1119
- Gualteri 1119-1144
- Moisès 1144-1154
- Simó I 1154-1155
- Anselm 1155-1158
- Guiu de Biandrate 1158-1169
- Gerard 1170-1190
- Guillem I 1190-1194
- Marquard 1194-1198
- Guillem II 1198-1201
- Albert 1202-1207
- Egidi Garzoni 1207-1208
- Ubald 1209-1215
- Piccinino 1215-1217
- Simó II 1217-1218
[edita] Senyors de Ravenna
- Pere Traversari 1218-1225
- Pau Traversari 1225-1240
- Domini imperial 1240-1248
- Al Papa 1248-1275
- Guiu I Polentani 1275-1297
- Lambert I Polentani 1297-1316
- Guiu II Polentani 1316-1322
- Ostasi I Polentani 1322-1346
- Bernardí I Polentani 1346-1347
- Pandulf Polentani 1347
- Lambert II Polentani 1347
- Bernardino I (segona vegada) 1347-1359
- Guiu III Polentani 1359-1389
- Azzo Polentani 1389-1394
- Ostasi II Polentani 1389-1396
- Bernardí II Polentani 1389-1400
- Pere Polentani 1389-1404
- Aldobrandí Polentani 1389-1406
- Obizzo Polentani 1389-1431
- Ostasi III Polentani 1431-1441
- A Venècia 1441-1509
- Al Papa 1509-1512
- A França 1512
- Al Papa 1512-1527
- A Venècia 1527-1529
- Al Papa 1529-1796
- Ocupació francesa 1796
- Al Papa 1796-1797
- A la República Cisalpina 1797-1802
- A la República d'Itàlia 1802-1805
- Al Regne napoleònic d'Itàlia 1805-1814
- Al Papa 1814-1859
- Al Regne de Sardenya 1859
