Pannònia

De Viquipèdia

Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava per el nord i est. Limitava també al sud amb Il·líria i a l'oest amb el Nòric i en part amb Venètia.

S'estenia pel Danubi des de Vindobona (Viena) a Singidunum i abraçava Àustria, Caríntia, Carniola, part d'Hongria (entre el Danubi i el Save), Eslovènia i part de Croàcia. Formava una plana rodejada a l'oest i sud per muntanyes de considerable altura; el turons que la creuaven eren de poca rellevància; les muntanyes a l'oest i sud foren anomenades Alps Pannònics dividits en les muntanes Carcvancas, Cetius, Albii Montes, Claudius, i Alma o Almus.

Els rius principals (molts dels quals naixien a les muntanyes del sud i oest) eren el Dravus (Drave) i el Savus (Save) afluents del Danubi; el Murius era afluent del Dravus pel nord i al sud rebia al Nauportus, Carcorus, Colapis Oeneus, Urpanus, Valdasus i Drinus (Drina); el riu principal al nord-oest era l' Arrabo. A la part nord del país hi havia el llac Pelso o Peiso i alguns de petits coneguts com Ulcaei Lacus entre el Save i el Drave prop de la desembocadura.

Produïa molta fusta si be més tard els boscos es van aclarir per afavorir l'agricultura. La vinya hi fou introduïa per Probe a la regió de Sirmium. Nemesianus esmenta als gossos de casera. La pesca es practicava als rius i era abundosa.

Les tribus mes importants eren els escordiscs, els breucs, els carns o carnis (mes aviat a Venètia), els dardanis (al sud-est) i els tauriscs (a la vora del Danubi).

Les tribus per la seva distribució foren: