Pannònia (província romana)
De Viquipèdia
Pannònia (o Panònia) fou una provincia romana formada al segle I i subdividida a partir del segle II.
Fins que fou dominada pels romans la regió de Pannònia es dividia en Pannònia Superior i Pannònia Inferior. El 35 aC els pannonis van donar suport a la revolta de Dalmàcia i el 34 aC August va envair el país, i va ocupar Síscia (Sissek) i la anomenada Pannònia Inferior que fou inclosa dins la província Il·lírica; el seu general Vibius va completar la conquesta.
L'any 7 es va produir una revolta de pannonis, dàlmates i il·liris que fou aplanada i la Pannònia Superior conquerida per forces dirigides pel futur emperador Tiberi l'any 9 (entre el 8 i el 10 segons les fonts), formant llavors ambdues una província que fou coneguda com Il·líria Inferior o Pannònia (la província d'Il·líria es va dir llavors Il·líria Superior o Dalmàcia). A la mort d'August el 14, es van revoltar, però foren sotmesos per Drus.
Sota Trajà la província fou dividida abans del 107, en dues províncies, separades per una línea entre Arabona al nord i Servitium al sud (a l'oest es trovaba l'Alta Pannònia, i a l'est la Baixa Pannònia). A causa d'aquesta divisió el país fou conegut també com les Pannònies (Pannoniae). Alta Pannònia fou governada per un consularis (que abans era el governador de la provincial unida, amb tres legions al seu càrrec; la Baixa va quedar sota un praeses, amb només una legió. Per reforçar la frontera del Danubi es van establir dues colònies en temps d'Adrià: Aelia Mursia (Esse) i Aelia Aquincum. Adrià havia estat governador de la Baixa Pannònia abans d'esdevenir emperador i fou un dels seus lloc preferits de residència. Vindobona, una antic campament militar, va començar a agafar importància.
Les dues províncies van patir una reestructuració a finals del segle III sota Dioclecià: una part (el nord-est) de la Baixa Pannònia entre el Raab, el Danubi i el Drave van formar la província de Valèria (Valeria), així anomenada en honor de Valèria, la dona del cèsar Galeri, i la part sud de l'Alta Pannònia va formar la província de Pannònia Savense o Pannònia Ripense (o simplement Savense).
Segons Ammià Marcel·lí (XV 3, XVII 12) Constantí el gran va engrandir la província de Baixa Pannònia afegint-li una part (el sud) de la província de l'Alta Pannònia, entre el alt Drave i el Save. L'Alta Pannònia fou llavors reanomenada Pannònia Primera (Pannonia Prima) i la Baixa Pannònia es va dir Pannònia Segona (Pannonia Secunda) també coneguda per Savense o Ripense, governades per un praeses resident a Sabària, un consularis resident a Sirmium i un prefecte amb seu a Síscia. Diverses legions van quedar establertes a Valèria i Pannònia Primera (Legio I, Legio II Adiutrix, Legio X, Legio XIV Gemina) i Pannònia Segona tampoc va quedar desguarnida, i a finals del segle IV hi havia en total set legions. Una flota era estacionada a Vindobona, la mes important de les tres flotes del Danubi. Probablement vers el 358 la part occidental de la Pannònia Segona es va reconstituir en província separada coneguda per Sàvia (Savia) i la resta, a l'est, va conservar el nom de Pannònia Segona.
El 378 les quatre províncies van quedar ocupades pels gots i les darreres forces romanes la van abandonar al segle V essent ocupat pel huns i després del 452 pels ostrogots, i vers el 500 pels longobards. El 546 el país va quedar en mans dels àvars.
