Osama bin Laden
De Viquipèdia
Usāma bin Muhammad bin `Awad bin Lādin (10 de març de 1957–), més conegut a Occident com Usama bin Laden (أسامة بن لادن), Usama bin Ladin o Osama ben Laden, és un multimilionari saudita i fundador de la xarxa terrorista al-Qaida responsable de nombrosos atacs terroristes en contra dels Estats Units i altres països occidentals, incloent l'atac amb bomba al Centre Mundial de Comerç en la ciutat de Nova York el 1993, l'atac suïcida amb bomba al buc de guerra nord-americana USS Cole en les costes del Iemen, i els atacs de l'11 de setembre de 2001 al Centre Mundial de Comerç a Nova York i al Pentàgon en les proximitats de Washington, DC.
Bin Laden, nascut a Riad, Aràbia Saudita, va ser el dissetè fill (entre més de cinquanta) de Mohammad bin Laden, un dels empresaris de la construcció més rics de l'Aràbia Saudita. Bin Laden es va graduar d'enginyer civil a la Universitat Rei Abdul Aziz. Quan el seu pare va morir en un accident en helicòpter el 1968, el seu enorme imperi industrial, el Grup Binladin, va passar a les mans dels seus fills.
Poc després que la Unió Soviètica envaís Afganistan el 26 de desembre de 1979, bin Laden, així com milers d'altres musulmans al voltant del món, es va unir a la resistència afganesa. El 1980 començà a reclutar guerrillers pro afganesos i establí els seus primers campaments. Entrenat per la CIA va aprendre com moure diners a través de societats fantasmes i paradisos fiscals; a preparar explosius; a utilitzar codis xifrats per a comunicar-se i a ocultar-se. Per aquesta època els Estats Units col·laboraven incondicionalment amb els grups afganesos, a causa de la seva participació en la guerra contra la URSS (entre 1979 i 1989 els nord-americans van lliurar prop de tres mil milions de dòlars a la resistència afganesa, que va afavorir bin Laden). Després del retir dels soviètics en 1989, bin Laden va regressar al seu país com un heroi, però la seva objecció a la presència de tropes nord-americanes a Aràbia Saudita durant la Guerra del Golf li va dur a una creixent desavinença amb els líders del seu país. Es creu que cap a 1993 ja havia format una xarxa terrorista coneguda com al Qaida (en àrab: القاعدة al-qā`anada, "la Base"), la qual consistia, en gran mesura, en militants musulmans que bin Laden havia conegut a Afganistan, tals com el seu lloctinent Ayman al-Zawahirí. El grup va finançar i va organitzar diversos atacs per tot el món, incloses la detonació de cotxes bomba contra blancs nord-americans a Aràbia Saudita en 1996, l'assassinat de turistes a Egipte el 1997, i els atacs amb bomba simultanis a les ambaixades nord-americanes a Nairobi, Kenya i a Dar es Salaam, Tanzània el 1998, els quals van acabar amb la vida de gairebé 300 persones.
El 1994, després que el govern saudita confisqués el seu passaport després d'acusar-lo de subversió, bin Laden va fugir a Sudan, on va organitzar camps d'entrenament terroristes i d'on va ser finalment expulsat el 1996. Després va regressar a Afganistan, on va rebre protecció dels talibans, la milícia governant.
El 1996-1998 bin Laden va emetre una sèrie de fatwas (en àrab: "decrets religiosos") declarant una guerra santa contra els Estats Units, al qual va acusar, entre altres coses, de saquejar els recursos naturals del món musulmà i d'ajudar i incitar als enemics de l'Islam. Alguns crítics consideren que la meta de bin Laden era involucrar als Estats Units en un guerra a gran escala en el món musulmà, que acabaria amb els governs musulmans moderats i restabliria el califat (i.i., un únic Estat musulmà). A aquest efecte, al Qaida, i amb l'ajuda de la considerable riquesa de bin Laden, va entrenar i va equipar a terroristes. Va tenir milers de seguidors per tot el món, en llocs tan diversos com Aràbia Saudita, Iemen, Líbia, Bòsnia, Txetxènia, i les Filipines.
A finals de 2001, després dels atacs de l'11 de setembre, els Estats Units van encapçalar una coalició que va enderrocar els talibans i va sumir bin Laden en la clandestinitat. Durant els següents tres anys, les forces nord-americanes es van dedicar a buscar bin Laden al llarg de la frontera afganès-paskistanès. Després a l'octubre de 2004, a menys d'una setmana de les eleccions presidencials d'aquest any en Estats Units, bin Laden, en un missatge gravat en vídeo, es va atribuir la responsabilitat dels atacs de l'11 de setembre. El 23 de setembre el diari francés l'Est Republicain va plublicar una notícia en la que Bin Laden podria haver mort el 23 d'agost del 2006 per contraure tifus al paquistàn i la impossibilitat de rebre una assistència mèdica adequada degut a la seva constant vida d'amagat.
