Nova York
De Viquipèdia
Aquest article tracta sobre la ciutat. Per a d'altres significats, vegeu Estat de Nova York.
|
|||
| País |  Estats Units |
||
| Estat |  Nova York |
||
| Coordenades - Latitud: - Longitud |
40° 43' Nord 74° 00' Oest |
||
| Superfície | 1.214,4 km² | ||
| Altitud | 0 msnm | ||
| Població - Total (2004) - Densitat |
8.104.079 hab. 10.316 hab./km² |
||
| Lema | Big apple (gran poma) | ||
| Any de fundació | 1626. | ||
| Alcalde | Michael Bloomberg (PR) | ||
| Districtes | Manhattan, Queens, Bronx, Brooklyn, Staten Island | ||
 |
|||
| Pàgina oficial | |||
Nova York (en anglès New York City o, simplement, New York; nom oficial: City of New York) és la ciutat més poblada dels Estats Units d'Amèrica i la gran ciutat amb més densitat de població d'Amèrica del Nord. La ciutat és al centre de les finances internacionals, la política, les comunicacions, la música, la moda i la cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tòquio i París) és considerada una de les ciutats globals del món, i és la seu d'una gairebé inigualable col·lecció de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consolats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat.
Situada a l'estat de Nova York, la ciutat de Nova York té una superfície de 800 km2. Amb 8.168.388 residents (2004), anomenats novaiorquesos, és el cor de l'àrea metropolitana de Nova York, la qual és una de les aglomeracions més grans del món, amb més de 22 milions d'habitants. A més, immigrants de més de 180 països viuen a la ciutat i la converteixen en un dels llocs més cosmopolites del món. Gent d'arreu dels Estats Units mateix, també són atrets per la cultura, l'energia i el cosmopolitisme de la ciutat. La ciutat comprèn cinc districtes (boroughs en anglès): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens i Staten Island, els quals podrien ser per ells sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cadascun (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tri-state (que comprèn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i també de la megalòpoli de BosWash.
La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per a l'economia global i és la ciutat dels Estats Units amb més seus de les més importants empreses d'aquest país. Està estimat que la ciutat tenia un pressupost metropolità de gairebé 500 bilions de dòlars. Si Nova York fos un país independent, la ciutat tindria el dissetè lloc al món quant a pressupost, sobrepassant de molt Suïssa (377 bilions de $) i gairebé igualant-se amb Rússia (amb 586 bilions de $).
Sobrenoms de la ciutat com "The Big Apple" (la gran poma), "The City That Never Sleeps" (la ciutat que no dorm mai) o, senzillament, "The City" (la Ciutat, fet servir per referir-se a Manhattan), són famosos arreu.
[edita] Història de la ciutat
Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els lenapes, els manahattos, els canarsis i els raritans. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa per al comerç de pell de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam), a la colònia de Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland), a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradició adquirint l'illa de Manhattan i l'illa de Staten als homes de les tribus a canvi de béns de comerç. L'acord de Minuit també afavoria els hugonots perquè convertia aquestes terres en un refugi per als que buscaven la llibertat religiosa.
El 1664, els vaixells anglesos van capturar la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos els la van cedir formalment arran del tractat de Breda al final de la segona guerra angloholandesa, el 1667. Com a contrapartida, els holandesos van rebre la colònia de Surinam. La ciutat es va rebatejar amb el nom de Nova York, en honor del duc de York, i quan aquest va succeir el seu germà com a rei d'Anglaterra, la ciutat es convertí en una colònia reial.
A l'inici de la guerra de la independència dels Estats Units, la ciutat va ser greument malmesa pel foc durant la batalla de Brooklyn i va ser ocupada pels anglesos fins al 25 de novembre de 1783, dia en què la ciutat tornà a les mans de George Washington i dels novaiorquesos i que és recordat i celebrat anualment com el "Dia de l'Evacuació". El 30 d'abril de 1789, Washington es convertí en el primer president dels Estats Units d'Amèrica al Federal Hall de Wall Street. Llavors la ciutat esdevingué capital dels EUA fins al 1790.
Durant el segle XIX, la població de la ciutat va augmentar considerablement per l'influx d'un gran nombre d'immigrants. El 1811, el traçat dels carrers de la ciutat va anar expandint-se fins a ocupar tota l'illa de Manhattan, gràcies a un visionari pla de desenvolupament anomenat Commissioner's Plan. A més a més, el 1819 es va obrir l'Erie Canal que va connectar el port atlàntic de Nova York amb els grans mercats agrícoles de la meitat occidental dels EUA i del Canadà. El 1835, la ciutat de Nova York va superar Filadèlfia com a ciutat més gran del país.
Durant la Guerra Civil dels Estats Units (1862-1865), els forts lligams comercials amb el sud, la creixent població immigrada i la ràbia pel reclutament van portar a una divisió entre la Unió i la Confederació (els Estats Confederats d'Amèrica, Confederate States of America), que va culminar en els "aldarulls pel reclutament" (o Draft Riots) de 1863, el pitjor malestar civil de la història nord-americana. Després de la Guerra Civil, l'índex d'immigració des d'Europa augmentava esglaonadament, i Nova York es converteix en la primera parada per a milions de persones que buscaven una nova i millor vida als Estats Units, un paper admès per la dedicatòria de l'Estàtua de la Llibertat el 1886.
En dues fases separades, una el 1874 i l'altra el 1895, la ciutat de Nova York (i el comtat de Nova York) es van annexionar part del sud del comtat de Westchester, conegut com el Bronx. El 1898, pren la forma política que es manté fins avui en dia. Manhattan i el Bronx, tot i formar part del mateix comtat, es van establir com a dos districtes separats, els quals es van ajuntar amb tres districtes més creats a partir de comtats adjacents per formar el nou govern municipal originalment anomenat Gran Nova York (o Greater New York). El districte de Brooklyn va incorporar la ciutat de Brooklyn (independent fins aleshores, però que havia estat recentment enllaçada amb Manhattan pel pont de Brooklyn) i uns quants municipis més de l'est del comtat de Kings (Kings County); el districte de Queens va ser creat a partir del comtat de Queens, situat a l'oest, i el districte de Staten Island contenia tot el comtat de Richmond. Tots els governs municipals (comtats, pobles i ciutats) van ser abolits. El 1914, la Legislatura Estatal de Nova York va crear el comtat de Bronx, amb què feia cinc comtats coincidents amb els cinc districtes.
