Lesguià

De Viquipèdia

Lesguià Лезги чІал lezgi č'al'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	Rússia i Azerbaitjan, també a Kazakhstan, Kirguizistan, Turquia, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan i Geòrgia
Regió:	Càucas
Parlants:	450.000 (aprox.)
Rànquing:
Classificació genètica:	Caucàsic Caucàsiques Septentrionals Txetxeno-lesguià Lesguià
estatus oficial
Llengua oficial de:	Daguestan , Azerbaitjan.
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2	lezg
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	lez
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

Lesguià, també dit Lèsguic, és una llengua parlada pels lesguians que viuen al sud de Daguestan (una república de Rússia) i el nord d'Azerbaitjan.

[edita] Característiques

El lesguià és una llengua caucàsica del grup txetxeno-lesguià, del subgrup samurià (amb rutuls, aguls, tsakhur, budukh, khinalug, kryz, dhzek, khaput i udi). Es divideixen en tres dialectes:

Kürin o günei, al sud-est del Daguestan, constitueix la bas literària, el més extè i es parla a Kurakh, centre cultural econòmic de llur territori i capital de l’antic khanat de Kürin.
Akhti, al sud-est del Daguestan.
Kuba, al nord-est d'Azerbaitjan.

[edita] Estatut

Fou promogut al rangle de llengua literària a finals del segle XIX, escrita en caràcters àrabs, però l'àrab, que era la seva llengua literària, fou desplaçat pel lesguià després de la Revolució Russa. Els primers intents d’escriure en alfabet ciríl·lic (1904-1905) foren un fracàs total. El 1928 l'alfabet àrab fou substituït pel llatí, i el 1938 pel ciríl·lic.

És una de les nou llengües oficials del Daguestan (en lesguià Daghustandin Respublika), tot i que no és gaire emprada en l'ensenyament. Entre 1920 i 1960 fou usada a l'ensenyament entre el dels Daguestan, i entre el 1920 i el 1939 entre els d'Azerbaitjan, fins a cinquè. També fou llengua oficial dels agul entre el 1920 i el 1950. Després, però, l’ensenyament es va fer en rus al Daguestan i en àzeri a l'Azerbaitjan. Tot i així, el 98 % dels que viuen a Daguestan parlen habitualment el lesguià. Al Daguestan s'edita el diari Lerzgi gazet des del 1928.

[edita] Literatura

Gaudeixen d'una rica tradició oral, però no començaren a emprar la llengua escrita fins a finals del segle XIX, influïts per la djadid musulmana i amb escriptors com Etim Emin (1838-1884), autor del poema místic A l’aixecament del 1877. Però no fou fins després de la revolució quan el conreu literari es va extendre, amb autors com Sayf Allah Chobanzade, Hadidji d'Akhti, Shah Emir Maradov, Alibek Fatakhov (1910-1953) amb la novel·la Cadenes trencades (1934), l'ashug Tagir Alimov Khuriugsky (1893-1958) i Suleiman Stal'skiy (1869-1937).