Khanat de Kokand
De Viquipèdia
El Khanat de Kokand (usbec: Qo'qon Xonligi) fou un estat d'Àsia Central que va existir el 1709–1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan. Es va establir quan el xaibanid Shahrukh, cap dels Minglar Usbecs establí un principal independent a la Vall de Fergana. Hi construí una ciutadella com a capital a la petita vila de Kokand.
Comprenia els territoris de Taixkent, Fergana, Kokand i Cimkent, de majoria usbeca. L'estat fou fundat per Shah Rukh I (mort el 1694) i Umar Khan (1700-1710), i poc se sap dels primers successors, Xahrukh II Bei (1710-1721), Abd-al Rahman (1721-1739), Abdelk Karim (1739-1746), Irdana Bei (1746-1774) i Nar Buta Beg (1774-1798). Els khans de Kokand han estat:
- 1694 - .... Rustam Haji Sultan
- .... - .... Ashur Qul Khan
- 1710 - 1721 Shah Rukh II Khan
- 1721 - 1739 Abd ar-Rahman Khan
- 1736 - 1746 Abd al-Karim Khan
- 1746 - 1770 Irdana Bi Erdeni Khan
- 1770 Sulayman Khan
- 1770 Shah Rukh III Khan
- 1770 - 1800 Narbuta Khan
- 1800 - 1809 `Alim Khan
- 1809 - 1822 Muhammad `Umar Khan
- 1822 - 1841 Muhammad `Ali Khan
- 1842 - 1845 Shir 'Ali Khan
- 1845 Murad Beg Khan
- 1845 - 1858 Muhammad Khudayar Khan
- 1858 - 1862 Muhammad Malla Beg Khan
- 1862 Shah Murad Khan
- 1862 - 1863 Muhammad Khudayar Khan
- 1863 - Jul 1865 Muhammad Sultan Khan
- 1865 Bil Bahchi Khan
- 1865 - 1866 Muhammad Sultan Khan (2a)
- 1866 - 22 Jul 1875 Muhammad Khudayar Khan
- 1875 Nasir ad-Din Khan
- 1875 - 1875 Muhammad Pulad Beg Khan
- Desembre 1875 - 19 de febrer 1876 Nasir ad-Din Khan (2a)
Els successors governarien des de Ferghana. Alim Khan (1798-1809) va fer construir la mesquita d’Aq Mechet, i Muhammed Umar Sheykh (1809-1822) hagué d’enfrontar-se a Bukhara i Khiva. Muhammad Ali Madali (1822-1842) es va enfrontar als intents expansionistes de Bukhara i Rússia, com el seu successor Shir 'Ali Khan (1842-1845).
El darrer khan, Khudayar (1845-1876), governà tot el periode l'interegne de Malla Beg (1858-1862) i Mohammad Pulat Beg, fou sotmès el 1866 pels rússos però va lluitar fins el 1876, any en que el seu successor Nasr ad-Din fou definitivament derrotat i el regne desmantellat.
[edita] Referències
- Laura J. Newby. The Empire and the Khanate: A Political History of Qing Relations with Khoqand C. 1760-1860. Leiden ; Boston: Brill, 2005.
- Peter Hopkirk. The Great Game, Kodansha International, 1992, ISBN 4-7700-1703-0, 565p. La línia del temps és visible a online.
