Guardamar del Segura
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de del Baix Segura | |||
País | País Valencià | ||
Gentilici | Guardamarenc, guardamarenca | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 35,60 km² | ||
Altitud | 25 m | ||
Població • Densitat |
12.215 hab. hab/km² |
||
Coordenades | 38° 05′ 23″ N 0° 39′ 18″ O | ||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Baix Segura Oriola |
Guardamar del Segura és un municipi que oficialment forma part de la comarca del Baix Segura, però també se'l considera com a part del Baix Vinalopó per raons històriques, geogràfiques i lingüístiques. Es troba al sud del riu Segura que desemboca al mediterrani en el seu terme municipal.
El municipi, tot i ser valenciano-parlant, pateix una forta castellanització com a Alacant, però un 30% de la població segons l'IEC parla Valencià. Les principals activitats són el turisme i la construcció, quan abans era la agricultura de regadiu. Al seu terme municipal es troba la Pineda de Guardamar, la gola del riu Segura des d'on desemboca al Mediterrani i les restes ibèriques on es va trobar la Dama de Guardamar.
El terme municipal abasta els 35,1 km2. Una bona manera de conèixer-lo és passejant per les tres rutes senderistes que el travessen: la de les Dunes, al llarg del litoral que hom dóna l'oportunitat de conéixer les platges guardamarenques, la Llacuna de la Mata i la del riu Segura.
Actualment hi ha 11.587 habitants, segons el cens de 2003. L'ajuntament és governat pel PSPV, que té 9 regidors; els altres grups municipals són el PP, que compta amb 4 i l'AUPG amb 3. El turisme és, hores d'ara, el dinamitzador de l'economia local. També ho són la construcció, l'horticultura (en franc endarreriment) i la pesca del llagostins i l'angules (avui pràcticament desaparegudes). La indústria es limita a una fàbrica de bateries per a automòbils.
Taula de continguts |
[edita] Història
"De Fraga a Maó, de Salses a Guardamar", dita que s'utilitza per remarcar les quatre fites de la llengua catalana i que indica que Guardamar és el punt més meridional on es parla aquesta llengua. Els primers indicis de poblament s'han trobat al Cabeçó Soler i són de l'Bronze; hi ha la hipòtesi què fou la històrica Alone, ciutat portuària fenícia fundada pels masiliencs, ja que es van trobar deixalles al jaciment de La Fonteta (segles VIII a VI a.C); del VI al II aC van ser els íbers els que deixaren petjada en Cabeçó Lucero, on es va trobar la Dama de Guardamar; L'Oral, L'Escuera , i un santuari en la part alta del Castell, on hi ha moltes troballes d'escultura i ceràmica; el pas dels romans, entre el segle II aC i el VIII no ha deixat gaire memòria; els andalusins li donaren el nom equivalent a l'anterior en llur idioma i l'anomenaren Guardamar, fortificaren la població i fundaren, l'any 944, una ràbita que es considerada la més antiga de la Península Ibèrica i un dels monuments islàmics més antics del món.
Jaume I efectuà la seua conquesta el 1264 per al seu gendre Alfons X de Castella, el qual en 1271 funda la vila independent de Guardamar a Fur d'Alacant que va ser repoblada amb catalans, convivint amb els andalusins que s'hi quedaren. En 1296 Jaume el Just fa incursions per incorporar-la al Regne de València, cosa que esdevé en 1305 mitjançant els pactes de Torrellas en què Guardamar passa a ser Vila Reial amb vot en Corts; en la incursió efectuada pels granadins el 1331, l' objectiu de la qual consistia en atacar Oriola, saquejaren la població i se'n portaren 1.200 captius; posteriorment (1358-1359), durant les guerres contra Castella, Pere I el Cruel va atacar i incendiar el castell; si bé, fins l'any següent no abastaria el seu objectiu, en ser destruïdes les seues tropes per un huracà; Pere el Cerimoniós, li lleva al municipi la condició de Vila Reial, i la seua autonomia, en càstig a la seua feble oposició a les tropes castellanes i passa a ser des d'aquell moment una aldea d'Oriola; la nova situació deixà Guardamar en una situació marginal i procliu a ser objecte de corsaris, roders i contrabandistes circumstància que el rei intentà pal·liar amb una repoblació morisca, que va fracassar; en 1400, Martí I l'Humà li concedirà carta pobla la qual, unida a l'augment del terreny conreable va fer créixer importantment la població; en 1558, per a defensar la vila dels atacs barbarescs va ser reforçada la muralla; en 1692, després de nombrossos plets amb Oriola i el pagament d'una quantiosa suma, Carles II d'Aragó rehabilita al municipi el títol de Vila Reial i la representació en les Corts; en la Guerra de Successió va prendre partit pel pretendent Borbó i va sofrir l'atac i el saqueig dels austracistes.
El segle XVIII és un segle de creixement basat en l'agricultura, el cardenal Belluga va comprar 13.000 tafulles del terme de Guardamar per al seu projecte de les Pies Fundacions; en 1770 es va segregar del terme guardamarenc el llogaret de Rojals per constituir-se en municipi independent; a començaments del XIX un petit grup de liberals va desembarcar-hi, va ocupar la vila i va proclamar la Constitució de 1812; en 1829 un important terratrèmol causa diversos morts, deixà sense sostre a més de tres mil persones i va destruir la vila medieval, la qual cosa obligà a planificar un nou casc urbà amb el concepte de l'època d'illes de cases formades per carrers rectes i perpendiculars entre si i a la plana litoral i no pas a la zona tradicional del castell, que va ser utilitzat com a pedrera per a les noves cases; en 1923 Alfons XIII visita la vila per inaugurar la Companyia de Regs de Llevant, de què era principal accionista, que augmentaria la superfície regada del terme municipal; la dècada dels cinquantes saluda els primers balbotejos del turisme que, amb el pas dels anys, s'ha convertit en el principal motor de creixement urbà i demogràfic ja que, des d'aleshores és continua l'arribada d'immigrants.
[edita] Dunes i pineda
Aquest espai forestal té 800 hectàrees d'extensió i al seu origen va ser un conjunt de dunes d'arena mòbils, que van ser fixades mitjançant la plantació de diverses espècies vegetals com ara pins, palmeres, xipresos, eucaliptus... en un projecte iniciat l'any 1900, dirigit per l'enginyer de muntanyes Francisco Mira i Botella.
Les dunes originals de Guardamar i Elx es van formar per les arenes llançades a la platja per les onades del mar que, posteriorment, el vent les introduïa terra endins formant grans monticles que, a la fi del segle XIX, amenaçaven de sepultar la població.
La forestació artificial començà l'any 1900 i finalitzà en els anys 30, i ha donat lloc a l'actual massa forestal consolidada al costat de la mar. També es conserva un viver i diverses edificacions forestals de l'època.
[edita] Les platges
Les platges de Guardamar vénen determinades per un extens parc litoral de més de 800 hectàrees de dunes cobertes de pins, eucaliptus i palmeres que impedeixen l'avanç de les sorres que voregen els seus 11 km. de platges de sorra fina. De nord a sud, la costa Guardamarenca comença amb dues platges naturals (els Tossals i els Vivers) separades per la desembocadura –la Gola– del riu Segura, els sediments del qual juntament amb els corrents marins, constitueixen l'origen de les dunes de Guardamar. A la desembocadura se situa també una moderna marina esportiva.
[edita] Monuments
- La Ràpita Califal de les Dunes de què s'ha parlat abans.
- Factoria romana i Ràpita islàmica de la platja del Moncaio.
- Ciutat Fenícia de La Fonteta. Segles VIII a VI aC. Una de les ciutats fenícies millor conservades del món occidental. Molt bé conservada.
- Fortificació fenícia del tossal xicotet. Segles VIII i VII aC. Petit nucli murallat.
- Castell i muralles. Desapareguts pel terratrèmol de 1829 s'estan fent excavacions on s'han trobat deixalles de diferents civilitzacions i s'ha rehabilitat una part del castell.
- Assut i molí de Sant Antoni. Molí fariner de tracció hidràulica del segle XIV, remodelat en el XVIII i en el XX.
- Canal i comportes de Regs de Llevant.
- Casa Forestal de l'Enginyer. Alberga l'Oficina de Turisme i la Casa-Museu de dos guardamarencs il·lustres el doctor Francisco Ribera i l'enginyer Francisco Mira.
- Pont de ferro. Va substituir en els anys vint del segle passat un més antic de planta barroca.
- Sènia del Riu Sec. Restaurada, adorna un espai públic.
- Església parroquial de l'apòstols Sant Jaume. Neoclàssica, obra de Larramendi de 1845. Conserva alguna obra d'art rescatada de l'antiga i enrunada pel terratrèmol.
- Ermita Vella del Camp. De 1907.
- Museu Arqueològic , Etnològic i Paleontològic . Amb bona mostra de totes les excavacions que hem comentat.
[edita] Cultura i tradicions
El Nadal comença amb l'arribada a la població del Gegant Menjabollos, un personatge mític de la població, que des de la seva cabanya en la pineda acudeix a visitar als nens, i acaba amb el dia dels Reis Mags d'Orient, precedit per la cavalcada del vespre.
Basada en la cuina mediterrània i amb ingredients propis del terreny com ara el peix i els vegetals, la gastronomia guardamarenca dóna l'oportunitat de tastar calderetes, arrossos, especialment el fet amb conill, l'hortolà, o l'arròs amb bacallà; el putxero amb pilotes de Nadal. Típiques de la zona són les salaures de peix.
Guardamar acull des de fa anys el Curs Internacional d'Estiu “Els Joves i Europa”, una trobada de cultures on joves d'arreu del món intercanvien cultures i coneixements.
[edita] Enllaços relacionats
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- El portal de l´Ajuntament de Guardamar.
- Agrupació Musical de Guardamar del Segura
- guardamardelsegura.com
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.