Peix
De Viquipèdia
| Peixos | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Guppy |
||||||||
| Classificació científica | ||||||||
|
||||||||
| Ordres | ||||||||
|
Vegeu el text |
Els peixos són tots aquells animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia.
El grup dels peixos és un taxó parafilètic, és a dir, un calaix de sastre definida per l'exclusió d'un taxó (els tetràpodes) d'un altre major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes. Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que observem en els tetràpodes, la respiració es produeix per brànquies situades en clivelles de la faringe. La locomoció es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni i inclou a formes tan dispars com les lampreas, els taurons o les tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies.
[edita] Evolució
Els peixos es van originar a partir d'altres chordata cap al començament del Càmbric. No se sap del cert exactament on fixar el seu origen; el grup més primitiu dels peixos, els agnats -que no posseeixen mandíbules- comprèn segons la majoria de les classificacions a les lampreas i als mixines, però aquests últims, segons alguns científics, no són verdaders vertebrats, ja que les llamprees posseeixen unes característiques que comparteixen d'una o una altra manera amb la resta de vertebrats i que no comparteixen amb els mixines.
La gran majoria de les espècies avui existents pertanyen a dos grups (de vegades considerats classes, de vegades superclasses): les escurçanes o peixos cartilaginosos, que inclouen a taurons, chondrichthyes i quimeres, caracteritzats per tenir clivelles branquials externament visibles i un esquelet compost només de cartílag; i els osteïctis, amb esquelet ossi i brànquies protegides mitjançant un opercle. Moltes diferències morfològiques, anatòmiques i fisiològiques diferencien a ambdós grups. Els osteïctis són un grup de vertebrats molt primitius, però molt reeixits evolutivament, ja que els taurons són animals molt antics que no han canviat gaire des del seu origen i que avui en dia segueixen sent un grup molt bé adaptat al món.
Els vertebrats terrestres (tetràpodes) es van diferenciar a partir de peixos emparentats amb el latimèria o els peixos pulmonats, i algunes de les primeres formes estan a meitat de camí entre el nostre concepte de peix i el d'amfibi.
Els peixos així com altres organismes aquàtics poden classificar-se ecològicament per la seva tolerància a diferents salinitats, en eurihalinos o estenohalinos, així com per altres aspectes de la seva adaptació.
[edita] Classificació
Els peixos són un grup parafilètic: això vol dir que qualsvol clade que contingui tots els peixos també contindrà tots els tetràpodes, els quals no són peixos. Per aquesta raó, grups com l'antiga classe Pisces ja no es fan servir en classificacions formals.
Els peixos són classificats en els següents grans grups:
- Hyperoartia
- Petromyzontidae
- Pteraspidomorphi
- Thelodonti
- Anaspida
- Cephalaspidomorphi
- Galeaspida
- Pituriaspida
- Osteostraci
- Gnathostomata
- Placodermi
- Chondrichthyes
- Acanthodii
- Osteichthyes
- Actinopterygii
- Sarcopterygii
- Actinistia
- Dipnoi
