Redovà
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de del Baix Segura | |||
| País |  País Valencià |
||
| Gentilici | Redovaner, redovanera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 9.40 km² | ||
| Altitud | 18 m | ||
| Població • Densitat |
5.806 hab. hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 06′ 50″ N 0° 54′ 20″ O | ||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Baix Segura Oriola |
||
Redovà (en castellà i oficialment Redován) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.
Com a la resta de la comarca la parla dels 6.257 habitants que s'hi empadronaren en 2004 és el castellà. La batlia la deté el PP que en 2003 obtingué la majoria absoluta amb 7 regidors; el PSPV en tragué 5 i l'Entesa, 1.
El principal sector econòmic és l'agrícola, també tiren de l'economia la indústria i, com no, la construcció. Quant a l'artesania tradicional podem citar la ceràmica i la manufactura d'espardenyes.
A banda dels paissatges que depara l'horta, Redovà depara mantes, paratges i senders per caminar coneixent el terme i llocs com ara el Santuari i Font de la Salut, el Bancalico de los Moros o el camí de l'Escorrata.
La cuina de Redovà, típicament hortolana, té com a plats més coneguts l'arròs amb conill i caragols, l'arròs amb crosta, l'arròs de vigília, el putxero amb pilotes, la truita de carxofes i un munt de llepolies com "l'arrop i tallaetes", pastissos de glòria, almoixàvenes, etc.
[edita] Història
Topònim d'origen àrab la qual etimologia més versemblant és la que fa referència a un militar moro, de nom Redvan; els indicis de poblament més antics són el Bancalico de los Moros, El Rincón i el Cabezo de l'Edat del Bronze; els cristians ocupen aquesta alqueria musulmana en 1242 i roman sota el poder de la família Miron, durant el segle XIV diverses epidèmies de pesta delmaren la població i propiciaren l'emigració cap a Oriola, més segura davant els atacs dels roders que aprofitaven la feblesa dels municipis menuts; en 1401 per matrimoni amb una Miron el senyoriu de Redovà passa a Bernat Tapiols, en 1490 fou adquirida per Jaume Santàngel que utilitza Redovà pràcticament com a finca d'esbarjo dependent d'Oriola; en 1491 és anomenat per Ferran II Batle General d'Oriola, moment en què enceta un procés repoblador amb moros i cristians francs de cisa i dret de mur durant 20 anys; el 15 de maig de 1501 els Reis Catòlics confirmen el senyoriu de Redovà i la independència d'Oriola; en 1614 Jeroni Rocamora atorga carta pobla; el 2 de maig de 1615 és adquirit per 12.000 lliures pels dominics d'Oriola.
[edita] Patrimoni
El poble, situat al redós de la serra i molt prop del Segura, depara passejades que permet conéixer places com la de la Pau o la de Miguel Hernández o dels edificis més senyers, que relacionem tot seguit:
- Torre del Rellotge. Edifici de l'Antic Ajuntament (segle XIX) que allotja un rellotge de manufactura valenciana.
- Església de Sant Miquel. Inaugurada el 8 de maig de 1602. Bastida sobre una ermita de 1396 que, al seu torn, havia estat aixecada sobre la mesquita mora. Molt modificada per diverses intervencions.
- Antic Ajuntament. Segle XIX.
- Palau Residència de l'Orde de Predicadors. Any 1726. Modificat en 2000 per constituir-se en seu de l'Ajuntament.
[edita] Enllaços relacionats
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Ajuntament de Redovà.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- El portal de la Vega Baja.
