Estonià
De Viquipèdia
|
'Eesti' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: - |
| Altres denominacions: | Eesti keel |
| Parlat a: | Estònia |
| Regió: | Europa septentrional |
| Parlants: | 1,1 milions |
| Rànquing: | no està al top 100 |
| Classificació genètica: | Uraliana Finoúgrica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Estònia i Unió Europea |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | et |
| ISO 639-2 | est |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | est |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
L'estonià és una de les llengües uralianes, parlada per aproximadament un milió de persones. Té molta influència del finès, sobretot pel que fa al vocabulari. S'escriu amb l'alfabet llatí i la seva ortografia és bastant senzilla. Cal destacar que la declinació dels noms i dels adjectius en estonià és molt complexa, ja que compta amb 14 casos diferents. Com a curiositat, usa el present com a forma de futur i té una conjugació especial per a les formes impersonals. L'accent recau sempre en la primera síl·laba de la paraula.
Es conserven documents en estonià des del segle XIII. La primera gramàtica va ser obra d'un pastor luterà, per fer la Bíblia accessible als habitants d'Estònia. Les influències de l'alemany en la sintaxi són evidents.
Els primers registres de noms en llengua estònia procedeixen de principis del segle XIII i els textes més antics són del segle XVI, produïnt-se l'impressió del primer llibre, un catecisme en estoni septentronal o llengua de Tallin, el 1535 essent traduït al estoni per Johann Koell. A la part meridional d'Estònia, una altra llengua literària coneguda majoritàriament com llengua Tartu i emprada al territori de Tartu i Voru, s'utilitzà des del segle XVII.
La primera gramàtica estònia septentrional va ésser escrita per Heinrich Stahl (1600-1657) i la primera gramàtica meridional va ésser escrita per Johann Gutsleff el 1648. Ambdues llengües literàries van ésser desenvolupades primer per pastors luterans d'orígen alemany amb el propòsit de fer les Escriptures accesibles a qualsevol a la seva llengua nadiua. El 1766 apareix el primer diari estòni que es publica setmanalment.
El retrocés del dialecte meridional Tartu comença al segle XIX, després que Anton Thor Helle (1683-1748) va publicar la seva gramàtica en estòni septentrional i especialment de que fós traduïda la Bíblia a aquest dialecte sota la supervisió de Helle el 1739. La declinació de l'estoni meridional es va completar a la segona meitat del segle XIX.
Des del 1820 endavant, més i més estonis van prendre part al desenvolupament de la llengua literària essent especialment influent Otto Wilhelm Masing (1763-1832), qui va escriure diversos llibres educatius sobre els fonaments de la fe cristiana i va reiniciar la publicació d'un diari entre 1821 i 1825. També va escriure sobre complexos problemes sobre la pronunciació i ortografia estonia, essent el primer autor en introduïr la vocal estònia ë.
Des del 1840, el metge i escriptor Friedrich Reinhold Kreutzwald va fer significatives contribucions al crear una terminologia mèdica, química i geogràfica que va emprar als seus llibres de text i va popularitzar en escritures sobre la salut i el coneixement en general. Amb el sorgiment del nacionalisme, l'estoni va passar d'ésser una llengua rural a altra unificada i universal. D'ençà aquell moment s'han publicat diccionaris i s'han creat institucions per a la regulació de la llengua.
L'estoni ha estat en contacte amb el finès al nord i al nord-est, amb l'ingrià i el vòtic al nord-est, amb el rus a l'est, amb el letó al sud, amb el livoni al sud-oest i amb el suec a l'oest. Des de el segle XIII fins el 1939 va viure a Estonia una població alemanya (16.000 el 1939) i des de el amteix temps fins 1944 també hi va haver una petita població sueca (8.000 el 1939), la qual estava concentrada a la costa nordoccidental i a les illes de Vormsi i Ruhnu. Des de començaments del segle XVII hi ha hagut a la costa occidental del llac Peipsi, a la riva oriental de riu Narva al sud del Ingermanland estoni i al oriental hi era una població rusa la qual actualment es xifra en 150.000 persones i uns 450.000 parlants de rus procedents de les ex-Repúbliques soviètiques les quals van arribar a Estònia el 1944-48.
Es parlada per 1 milio d'estonis, principalment a Estònia però també a Rússia (descendents dels reassentaments al final del segle XIX) i a Suècia, Canadà, Estats Units d'Amèrica i Austràlia. Hi ha hagut enclavaments estonis a Letònia i a Rússia; l'enclavament Ilzene i el Lutsi a Ludza ,Letònia, no s'extingiren fins el segle XX.
[edita] Referències
- Lenguas del Mundo (informació extreta d'aquesta plana amb autorització) (castellà)
