Comtat de Roergue
De Viquipèdia
El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d’Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d’un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
El 781 Carlemany va incloure el Roergue dins el regne d’Aquitània creat per el seu fill Lluís, que el va infeudar a Gilabert o Gilbert I, probablement parent de Guillem I de Tolosa el sant (potser el seu oncle, però altres el donen com a cosí), el pare del qual no es coneix i la mare seria Rolinda d’Aquitània. Es va casar amb Berta i va morir en data desconeguda, i el va succeir el seu fill Fulcoald o Fugald, mort entre el 836 i el 849. De la seva muller Seneguda de Tolosa (neboda de Guillem I) va tenir als seus fills: Ramon I, casat amb Berta de Reims (o Berta del Maine) que fou comte també a Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Llemosí, Carcí, Carcassona i Rasès, i va morir cap el 864; i Frèdol, casat amb Oda, associat al govern i mort el 852. A Ramon I, el va succeir el seu fill Bernat el Vedell (conegut com a Bernat II doncs Bernat I fou Bernat de Septimània). Segons Armand de Fluvià no va tenir fills i la successió va recaure en el seu germà Odó I, que es va casar amb Garsensa d’Albí que li va aportar aquesta regió (altres fonts en canvi fan d’Odó I el fill de Bernat II). Va morir cap el 919. El Roergue i part d’Albí i de Nimes) va passar al fill segon, Ermengol I, mentre el germà gran, Ramon, rebia Tolosa i part del Albí i Nimes. Ermengol, casat amb Adelaida de Roergue, va morir el 937 i va deixar tres fills: Esteve fou comte de Gavaldà o de part del comtat; Hug que fou comte de part del Carcí i vescomte de Comborn; i Ramon II que fou comte de Roergue, de Narbona, i de part del Albi i del Carcí, casat amb Berta d’Arle. Ramon va deixar el Roergue (el 961) al seu fill Ramon III que va governar associat al seu germà Ermengol II i es va casar amb Ricarda, filla de Ramon vescomte de Millau. Des el 974 fou comte de tot el Carcí i fins el 975 co comte de Albí i Nimes. Un germana, Letgarda, es va casar amb Borrell II de Barcelona, i es suposa que, al extingir-se la dinastia, fou per Letgarda que els comtes de Barcelona van reclamar drets a Roergue (renunciats el 1258 al Tractat de Corbeil). Després de Ramon (mort cap el 1008/1010) va ser comte de Roergue i Carcí el seu fill Hug I que va casar amb Fe de Cerdanya. Va morir el 1053 o 1054 i el va succeir la seva filla Berta I, casada amb Robert d’Alvèrnia. Amb la mort de Berta el 1064 es va extingir la dinastia i la successió va recaure en el comte Guillem V de Tolosa (I de Roergue) i a la seva mort el 1093 en el seu germà Ramon IV de Tolosa (Ramon IV de Sant Geli) que va morir el 1105 ; el seu fill Alfons I Jordà de Tolosa, el 1119, va donar el feu al vescomte Ricard de Rodés, que encara que només governava el vescomtat de Rodés (la ciutat de Rodés), es titulava comte de Rodés. El comtat de Roergue i el vescomtat de Rodés es van unir i va sorgir el comtat de Rodés.
[edita] Llista de comtes de Roergue
- Gilbert c. 790-c.810/820
- Fulcoald c. 810/820-836/849
- Ramon I c.836/849-864
- Frèdol c. 836/849-852 (associat)
- Bernat I el Vedell (Bernat II) 864-872
- Odó I 872-919
- Ermengol I 919-937
- Ramon II 937-961
- Ramon III 961-1008/1010
- Hug 1008/1010-1053/1054
- Berta 953/954-1064
- Guillem I (V de Tolosa) 1064-1093
- Ramon IV (comte de Tolosa) 1093-1105
- Alfons I Jordà de Tolosa 1105-1119
- Ricard I (vescomte de Rodés)
- El comtat passa a dir-se comtat de Rodés.
