Comtat de Rodés

De Viquipèdia

El vescomtat de Rodes fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.

Part del comtat de Roergue, el comte va cedir el feu de la ciutat de Rodés a Ricard I vescomte de Millau; mort aquest cap el 1029, Rodés va passar al seu fill Ricard II de Millau i Gavaldà i a la seva mort el 1050 el va succeir el seu fill Berenguer, vescomte de Millau i Gavaldà casat amb Adela vescomtessa de Carlat i de Lodeva. El comte de Roergue (i Tolosa) Ramon IV, va vendre el 1096 el territori al vescomte de Carlat, Millau i Gavaldà, que potser era encara Berenguer (mort no mes tard del 1097), que potser volia dotar amb ell al seu segon fill Ricard (II de Carlat i III de Rodés), que a la mort del pare va rebre el Rodés i el vescomtat de Lodeva i la meitat del vescomtat de Carlat. El 1112 va emprar per el Rodés el títol de comtat i el 1119 el comte de Tolosa li va concedir el feu del Roergue i des llavors els vescomtes es titularen sempre comtes de Rodés (a vegades de Roergue) i ja no vescomtes. El va succeir (1135) el seu fill Hug I (conegut com Hug II perquè Hug I fou el comte Hug de Roergue). Hug va viure fins el 1196. El 1167 o 1168 va cedir la seva meitat del vescomtat de Carlat al rei Alfons I d’Aragó, que li va retornar, junt amb l’altra meitat -que era possessió de la corona catalana- en feu; el 1186 va vendre el vescomtat de Lodeva als bisbes de la ciutat. El seu fill Hug III va morir el 1199 deixant un fill, Guillem, que va morir el 1208 i que fou també vescomte de Creyssel. Tant al comtat de Rodés com als vescomtats de Carlat i Creyssel el va succeir el seu fill Enric I, i a aquest el seu fill Hug IV que fou també senyor de Scoraille (administrat com a part del Carlat). Hug va morir cap el 1270 i el va succeir en el comtat, els dos vescomtats i la senyoria el seu fill Enric II (que a mes fou senyor de Roquefeuil i de Sant Cristòfor) que va morir el 1303 sense successió masculina supervivent passant els seus estats, en quant a Carlat a la seva filla gran Isabel, casada amb Jofre de Pons senyor de Riberac; Scorailles i Sant Cristòfor a la filla Beatriu casada amb Bernat II senyor de La Tour d’Alvèrnia ; el vescomtat de Creyssel i la senyoria de Roquefuil van passar a la tercera filla Valpurga casada amb Gastó vescomte de Fesenzaguet; i el Rodes a Cecília comtessa de Rodés, casada amb Bernat VI comte d’Armanyac, i que va morir el 1314 (Bernat va morir el 1319) quedant des llavor unit als dominis dels Armanyac. El darrer comte d'Armanyac, Carles I, va abdicar el 1481, i va conservar el usdefruit fins a la mort el 1497. L’herència va passar al seu nebot Carles (V) d'Alençon, casat amb Margarida de Orleans, germana de Francesc II de França, que va morir el 1525 sense descendència. Enric II de Navarra va reclamar el comtat com a descendent d'Anna d'Armanyac filla del conestable Bernat d'Armanyac i es va arreglar el segon casament de Margarida amb Enric refonent-se els drets el 1526. A la catedral de Rodés foren coronats el 16 de juliol de 1535. Margarida va morir el 1549 i Enric el 1555. La seva filla Joana (Joana d'Albret), casada amb Antoni de Borbó, va rebre el comtat el 1555 i el regne de Navarra a la mort del seu pare el 1555 i va tenir per successor al seu fill Enric (III de Navarra) que fou el rei Enric IV de França el 1589, incorporant el Rodés a la corona.

[edita] Llista de vescomtes i comtes de Rodés

• Ricard I vescomte de Millau c. 1000-1029
• Ricard II vescomte de Millau i Gavaldà 1029-1050
• Berenguer, vescomte de Millau i Gavaldà i de Carlat i Lodeva 1050-1097
• Ricard III co-vescomte del Carlat, vescomte de Lodeva 1097-1135 (titulat comte 1112; comte de Rodés-Roergue des el 1119)
• Hug I (II) 1135-1196 covescomte i desprès vescomte de Carlat, i vescomte de Lodeva
• Hug II (III) 1196-1199 (vescomte de Carlat)
• Guillem 1199-1208 (vescomte de Carlat i de Creyssel)
• Enric I 1208-? (vescomte de Carlat i de Creyssel)
• Hug III (IV) ?-c.1270 (vescomte de Carlat i de Creyssel)
• Enric II c. 1270-1303 (vescomte de Carlat i de Creyssel)
• Cecília 1303-1314
• Bernat VI d'Armanyac 1303-1314 (mort 1319) (comte d'Armanyac i Fesenzac)
• Joan I d'Armanyac 1314-1373 (comte d'Armanyac i Fesenzac)
• Joan II d'Armanyac 1373-1384 (comte d'Armanyac i Fesenzac)
• Joan III d'Armanyac 1384-1391 (comte d'Armanyac i Fesenzac)
• Bernat I 1391-1418(VII comte d'Armanyac i Fesenzac, I comte de Pardiac)
• Joan IV d'Armanyac 1418-1450 (comte d'Armanyac i Fesenzac)
• Joan V d'Armanyac 1450-1473 (comte d'Armanyac i Fesenzac)
• Carles I d'Armanyac 1473-1481 (usdefruit 1481-97) (comte d'Armanyac i Fesenzac)
• Carles II (Carles V d'Alençon) 1497-1525
• Margarida d'Orleans 1525-1526 (nominal 1525-1549)
• Enric III (II de Navarra) 1526-1555
• Joana d'Albret 1555-1572
• Enric IV (III de Navarra) 1572-1589
• Enric arriba al tron de França com Enric IV i incorpora Rodés a la corona 1589