Nimes
De Viquipèdia
Nimes (en francès: Nîmes, en occità: Nimes) és una ciutat d'Occitània, capital del departament del Gard (França), que té vora 150.000 habitants. Com a monuments cal esmentar la catedral de Sant Castor, el Museu d’arqueologia, l'amfiteatre,i la Torre Magna i els Jardins de la Font (del segle XVIII).
[edita] Història
Fou un emplaçament de la tribu dels volques arecòmics amb el nom de Nemausus, i entre el 120 i el 117 aC, el procònsol Domitius Aenobarbus, la va incorporar per assegurar el camí cap Hispània i va construir la via Domiciana (Via Domitia) fundant Narbona, capital de la Gàl·lia Transalpina (desprès Gàl·lia Narbonesa (27 aC). Nimes fou colònia romana. Al segle II va substituir a Narbona com a cap de la província de la Gàl·lia Narbonesa. El 462 va passar als visigots. Un bisbat apareix el segle V. Conquerida pels àrabs als visigots el 719, el 754 va passar als carolingis i fou seu d’un comtat, que va estar vinculat a Septimània. El 872 Nimes va passar al comte de Tolosa. Els vescomtes apareixen al segle IX i van entroncar ràpidament amb la casa vescomtal d'Albí que era feudatària de Tolosa però com tots el feus el vassallatge era força nominal. El 1185 però els vescomtes van reconèixer la sobirania feudal de Tolosa. Nimes va ser ocupada per els croats de Simó de Montfort el 1215 però se'n va sostreure i va tornar als vescomtes de la dinastia Trencavell el 1224, fins el 1226 en què les tropes reials la van recuperar i Lluís XI de França hi fou coronat. El 1271 fou incorporada a la corona.
Vegeu Comtat de Nimes i Vescomtat de Nimes
