Absolutisme

De Viquipèdia

L'absolutisme és un corrent polític característic de l'Europa d'època moderna, generalment associat a la monarquia, en el qual el cap d'estat té poder absolut, és a dir, sense límits. L'oració "Tot pel poble però sense el poble" n'és un bon resum. El monarca absolut per excel·lència fou Lluís XIV, anomenat el Rei Sol. Alguns pensadors sostenien que, com que el rei és escollit per Déu, el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos límits que la divinitat, és a dir, cap.

[edita] Particularitats de l'absolutisme polític

L'absolutisme -un dels pals de paller de la societat d'antic règim- donà nom al concepte de Monarquia absoluta (o autoritària) que va ser la forma de govern característica de les monarquies europees dels segles XVI, XVII i XVIII. Els trets característics i fonamentals de tota monarquia absoluta són dos:

• La creença en una monarquia de dret diví. Els defensors de l'absolutisme sostenien que el rei havia rebut el poder directament de Déu, raó per la qual ningú no podia contradir la seva voluntat. Oposar-se als designis del monarca era una ofensa directa a Déu i era només a ell a qui el rei havia de retre comptes.
• L'existència d'un poder il·limitat dels reis, pel qual els monarques concentraven els tres poders: el legislatiu (fer lleis), l'executiu (dirigir el govern) i el judicial (aplicar justícia).

Per tot plegat és habitual que els historiadors es refereixin a aquestes monarquies com a Monarquies absolutes de dret diví atès que amb aquesta designació es recullen alhora les dues característiques bàsiques que acabem de citar.

La complexitat organitzativa de les monarquies absolutes féu del tot necessària la creació d'una complexa xarxa diplomàtica i burocràtica.