Baixa edat mitjana
De Viquipèdia
| Història universal | |
|---|---|
| Prehistòria | |
| Edat Antiga |
|
Edat Mitjana
|
|
| Edat Moderna |
|
| Edat Contemporània |
La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XIV i XV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Al voltant del 1300, i després de diversos segles de prosperitat a Europa, el creixement es va aturar. Unes sèries de fams i plagues, com la Gran Fam de 1315-1317 i la Pesta Negra, van reduir la població a la meitat. Aquesta despoblació va estar acompanyada de tensions socials i guerres endèmiques; aixecaments dels camperols a França i Anglaterra i la Guerra dels Cent Anys en són dos exemples. La unitat de l'Església catòlica va ser fracturada pel Gran Cisma d'Occident. Aquests esdeveniments han estat anomenat pels historiadors la Crisi de la Baixa Edat Mitjana.
Per altra banda, però, el segle XIV també va ser un període de gran progrés per a les arts i les ciències. El redescobriment dels textos antics grecs i romans van produir, amb el temps, un renaixement d'aquestes dues àrees. El procés va començar per mitjà del contacte amb els àrabs durant les Corades, però, es va accelerar amb la caputra de Constantinobla pels trucs, atès que molts erudtis bizantins es van refugiar a l'Occient, principalment a Itàlia. Mentrestant, la invenció de l'impremta va tenir un efecte important en la societat europea. Va facilitar la disseminació de la paurala i va democratitzar l'aprentanatge; un resultat derivat seria el sorgiment de la Reforma protestant. El creixement de l'Imperi Otomà va culminar amb la caiguda de Constantinoble el 1453 (casualment, l'any de la fi de la Guerra dels cent anys), la qual cosa va tancar amb les possibilitats de comerç amb l'Est. Però, el descobriment d'Amèrica per Cristòfor Colom el 1492, i la cirumnavegació d'Àfrica per Vasco da Gama el 1498 van obrir noves rutes comercials, enfortint l'economia i el poder de les economies europees occidentals.
Tots aquests desenvolupaments marcan la fi de l'Edat mitjana i el començament de l'Edat moderna. Cal notar qu ela divisió és artificial, atès que l'aprentanatge no va desaparèixer de la societat europea, i per tant, hauria una certa continuïtat entre les civilitzacions clàssiques i l'Edat moderna. Igualment, els historiadors moderns, principalment a Itàlia no parlen de la baixa edat mitjana, sinó del renaixement del segle XIV com a transició directa a l'era moderna.
