Amèrica

De Viquipèdia

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra. Limita al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, a l'est amb l'Atlàntic i a l'oest amb el Pacífic. A l'extrem nord-oest, l'estret de Bering la separa d'Àsia. L'Amèrica del Nord i Central està separada de l'Amèrica del Sud per l'istme de Panamà.

Localització d'Amèrica en el mapamundi

[edita] Origen del nom

Mapamundi original de Waldseemüller en què hi apareix el nom d'Amèrica per primera vegada

El document més antic que utilitza el nom d'Amèrica per referir-se al continent és del 1507. Apareix en un globus i un mapa creat pel cartògraf Martin Waldseemüller a Saint-Dié-des-Vosges. En un llibre que els acompanyava, anomenat Cosmographie Introductio explica que el nom és un derivat de la versió llatinitzada de l'explorador Amerigo Vespucci, Americus Vespucius, en la seva forma femenina, atès que tots els altres continents coneguts tenien noms llatins femenins. El paper de Vespucci en aquest afer, així com la seva activitat com a exploradors, són imprecisos i probablement siguin llegendes. Algunes fonts indiquen que no tenia coneixement de l'ús estès del seu nom per referir-se al continent. D'altres diuen que ell mateix va promulgar una història sobre un viatge secret cap a l'oest i que va albirar terra el 1491, un any abans que Cristòfor Colom. Si realment va fer aquestes declaracions, podrien haver tingut un efecte contrari, i només haurien perllongat el debat de si les "Índies" eren un nou continent o només una extensió de l'Àsia.

No obstant, com assenyala el Dr. Basil Cottle (1967), els nous països i per extensió continents mai eren anomenats amb el nom d'una persona, sinó amb el cognom (amb l'excepció d'algunes regions que van rebre el nom d'un monarca o d'un príncep o princessa, com les colònies americanes de Carolina i Virgínia). Per tant, Amèrica hauria d'haver-se anomenat Vespuccia realment es volia batejar el continent en honor a l'explorador italià. Cristòfor Colom, l'explorador renaixentista que hauria "descobert" les terres, havia mort el 1506 (amb la creença que havia descobert i colonitzat una regió de l'Àsia) no podia protestar en contra de la decisió de Waldseemüller.

Altres teories alternatives sobre l'origen del nom han estat proposades, però cap ha estat acceptada universalment. Una d'aquestes alternatives, proposada per Jules Marcou el 1875 i utilitzada pel novel·lista Jan Carew, suggereix que el nom d'Amèrica es deriva del districte d'Amerrique de Nicaragua. Aquest districte, ric en or, va ser, suposadament, visitat per Vespucci i Colom per a qui el nom es convertiria en sinònim d'or. D'acord a Marcou, Vespucci va seleccionar aquest nom per referir-se al Nou Món i fins i tot canviaria el seu propi nom d'Alberigo a Amerigo per reflectir la importància del seu descobriment.

Una altra teoria, proposada per un antiquari i naturalista de Bristol, Alfred Hudd el 1908 suggereix que el nom es deriva del gal·lès Richard Amerike (Ameryk o ap Meryk, literalment "fill de Meryk" o "Maurici") un mercader de Bristol que es creu va finançar el viatge de John Cabot que descobriria Terranova el 1497, nom que s'ha trobat en alguns documents de l'Abadia de Westminster fa poques dècades. Suposadament, els pescadors de Bristol havien visitat, en diverses ocasions, les costes de Nord-Amèrica almenys un segle abans que Cristòfor Colom hi arribés i els mapes de Waldseemüller incorporarien aquesta informació. La teoria manté que una variant del nom d'Amerike va aparèixer en un mapa anglès antic (del qual no ha sobreviscut cap còpia) i que seria la veritable inspiració de Waldseemüller.

[edita] Ús del nom i del gentilici

En moltes llengües i en diverses regions del món, Amèrica (substantiu singular) és el nom més utilitzat per referir-se als Estats Units d'Amèrica, i alhora el continent, la qual cosa genera confusió. No obstant, les Amèriques (en plural) només es refereix al continent, encara que el seu ús no s'ha estès. De la mateixa manera, els ciutadans dels Estats Units d'Amèrica es refereixen a la seva nació com a "Amèrica" i a ells mateixos com a "americans", encara que a altres països del continent aquest usatge es veu amb ressentiment, i prefereixen que s'utilitzi el gentilici "estatunidenc", atès que es consideren "americans" també, així com els residents d'Europa són "europeus". A la majoria dels països sud-americans, i en menor grau a Centreamèrica i Mèxic, s'utilitza el gentilici "nord-americà" per referir-se als estatunidencs, encara que els mexicans i els canadencs prefereixen no utilitzar-lo atès que ambdós països formen part del subcontinent de Nord-Amèrica i es consideren, per tant, nord-americans.

[edita] Geografia

El continent americà té un litoral molt accidentat al nord, amb multitud d'illes de gran extensió, com Grenlàndia (la més gran del món si descomptem l'illa continent d'Austràlia), Baffin, Victòria, Ellesmere, Terranova. A l'Amèrica del Nord i el començament de l'Amèrica Central s'obre el golf de Mèxic, on hi trobem l'arxipèlag de les Antilles, on destaquen Cuba, la Hispaniola, les Bahames, Jamaica i Puerto Rico. A l'Amèrica del Sud només són destacables la Terra del Foc, les illes Malvines i les Galápagos.

Orogràficament, el més rellevant és la serralada dels Andes, que corre paral·lela a la costa sud-americana del Pacífic, amb cims com l'Aconcagua, amb vora 7.000 metres d'altitud, i l'Ojos del Salado, les màximes altures del continent. La serralada del Pacífic s'estén per l'Amèrica de Nord, a Mèxic amb la Sierra Madre i als Estats Units i el Canadà amb les (Muntanyes Rocalloses; a la façana atlàntica de Nord-amèrica s'alcen els Apalatxes.

L'Amazones, el riu més llarg d'Amèrica, és també el més cabalós del món; altres rius d'importància són el Paranà i el seu afluent Paraguai, també a Sud-amèrica, i el Mississipí-Missouri, a l'Amèrica del Nord. També a la part nord trobem els cinc grans llacs del continent: Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario, a part d'altres grans llacs com el Winnipeg, el Gran Llac dels Óssos i el Gran Llac dels Esclaus. A l'Amèrica Central i del Sud són remarcables el llac Nicaragua, el Maracaibo i el Titicaca.

[edita] Divisió geogràfica i política

Amèrica està dividida tradicionalment en tres subcontinents: Amèrica del Nord, Amèrica Central (inclou les illes del Carib), i Amèrica del Sud. Altres consideren que en realitat són dos continents, Amèrica del Nord (amb Centreamèrica i el Carib) i Amèrica del Sud. Els següents països són els estats independents del continent americà:

Amèrica del Nord i Central, i el Carib

Amèrica del Sud

[edita] Amèrica del Nord

[edita] Amèrica Central i el Carib

[edita] Amèrica del Sud

[edita] Llengües

Llengua	Parlants
Castellà	360 milions
Anglès	325 milions
Portuguès	185 milions
Francès	12 milions
Quítxua	10 milions
Crioll haitià	7,8 milions
Guaraní	6 milions
Aimara	2,2 milions

A Amèrica es parlen moltes llengües, algunes d'origen europeu i asiàtic i altres autòctones, així com barreges de diversos idiomes i llengües criolles. Les llengües dominants, però, són l'anglès, francès, castellà i portuguès, totes aquestes oficials en alguns dels estats independents del continent. El neerlandès és oficial a Surinam, i el danès i el kalaallisut a Grenlàndia. A més, són cooficials el quítxua, al Perú i Bolívia l'aimara a Bolívia, i el guaraní al Paraguai i a la província argentina de Corrientes. Gaudeixen de reconeixement, encara que no pas oficialitat, diverses llengües ameríndies a Mèxic, Colòmbia, Equador i Veneçuela. Atès el fenòmen migratori mundial cap als Estats Units, s'hi parlen més de 300 llengües. No obstant, a aquest país només gaudeixen de cooficialitat el francès (a Louisiana) i el castellà (a Nou Mèxic). A Haití el crioll haitià es oficial i el papiamento a les Antilles Neerlandeses.

[edita] Economia

El continent està dividit en tres blocs comercials principals:

NAFTA, bloc comercial de Nord-Amèrica
Comunitat Andina de Nacions, bloc comercial sud-americà
Mercosur, bloc comercial sud-americà

Alguns polítics i economistes han proposat la creació d'un sol bloc comercial a Amèrica entre tots els països, excepte Cuba, anomenat Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA).

[edita] Articles relacionats

Estats de l'Amèrica del Nord
Canadà \| Estats Units \| Mèxic
Dependències: Bermudes \| Grenlàndia \| Saint-Pierre i Miquelon

Països de l'Amèrica Central
Belize \| Costa Rica \| El Salvador \| Guatemala \| Hondures \| Nicaragua \| Panamà
Països del Carib
Antigua i Barbuda \| Bahames \| Barbados \| Cuba \| Dominica \| Grenada \| Haití \| Jamaica \| República Dominicana \| Saint Kitts i Nevis \| Saint Lucia \| Saint Vincent i les Grenadines \|Trinitat i Tobago
Dependències: Anguilla \| Antilles Neerlandeses \| Aruba \| Illes Caiman \| Illes Turks i Caicos \| Illes Verges Britàniques \| Illes Verges Nord-americanes \| Guadeloupe \| Illa Navassa \| Martinica \| Montserrat \| Puerto Rico

Estats de l'Amèrica del Sud
Argentina \| Bolívia \| Brasil \| Colòmbia \| Equador \| Guyana \| Paraguai \| Perú \| Surinam \| Uruguai \| Veneçuela \| Xile
Dependències: Illes Malvines \| Guaiana Francesa