Països Catalans
De Viquipèdia
Els Països Catalans (sovint abreujats PP.CC. o PPCC) són els territoris en els quals els habitants parlen el català, o els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la Península Ibèrica, entre els Pirineus i el riu Segura al sud, i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'Estany de Salses i la Serra de les Corberes, al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, així com la ciutat sarda de l'Alguer.
L'extensió és de 69.823 quilòmetres quadrats i té 12,9 milions d'habitants (2004).
Taula de continguts |
Història, evolució del nom i noms alternatius
El terme Països Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a finals del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana», si bé fou difosa sobretot com a calc de l'expressió Països Occitans, des de l'Oficina de Relacions Meridionals (Barcelona), pels volts de 1933, i popularitzada pels assaigs Nosaltres els valencians i Qüestió de noms[1], de Joan Fuster, publicats el 1962. Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació.
El 1859 Víctor Balaguer proposava la «Pàtria llemosina» com una federació de províncies que parlaven català. A meitat del segle XX es van abandonar totes les referències a la llengua llemosina per la seua inexactitud històrica i filològica.
Mentre Joan Maragall i Francesc Cambó parlaven de l'Espanya gran, el 1906 Enric Prat de la Riba publicava l'article «Greater Catalonia», dins de La nacionalitat catalana, proposant la denominació «Catalunya Gran»[2]. Feia una paral·lelisme amb la Greater Britannia i associava la Commonwealth amb la Corona d'Aragó. Però el nom de Catalunya Gran es va identificar amb la Grossdeutschland de Bismarck, i posteriorment de Hitler. Amb aquesta connotació d'imperialisme també s'ha utilitzat el nom de «Gran Catalunya»
Comunitat Catalànica, països o territoris catalanòfons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX) són altres denominacions utilitzades. El terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política és «territoris de parla catalana».
Política
Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents a Espanya, França i Andorra. Hi ha un corrent politic que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu independentisme català). Alguns independentistes proposen l'ús del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa; no tan sols no hi és una proposta consensuada sinò que a més a més ha sigut rebutjada per bona part de les gents què viuen als territoris esmentants.
Altres corrents polítics catalanistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagin de formar una entitat política independent.
Hi ha d'altres corrents polítics que rebutgen directament l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris, tot considerant-ho una imposició de Catalunya cap als altres territoris. En els casos més extrems, hi ha sectors que neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.
Límits
- Al nord: Occitània
- Al sud: Múrcia
- A l'est: la mar Mediterrània
- A l'oest: l'Aragó i Castella
Divisió política i administrativa
La dita popular defineix els Països Catalans com «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó».
Tradicionalment, els Països Catalans inclouen els següents territoris administratius:
- Catalunya, anomenada habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel Tractat dels Pirineus, que separa la Catalunya del Nord (actualment forma el departament dels Pirineus Orientals) de la resta de l'antic Principat.
- El País Valencià, anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que és l'Antic Regne de València.
- Les illes Balears i les Pitiüses
- el Principat d'Andorra
- la Franja de Ponent o d'Aragó (en aragonés a Francha de Lebán)
Cadascun dels principals territoris té la seva capital: Barcelona (Catalunya), València (País Valencià), Ciutat de Mallorca (illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpinyà (la Catalunya del Nord). La ciutat més important de la Franja de Ponent, o Franja d'Aragó, és Fraga.
En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
- el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del català, l'alguerès, d'ençà de la conquesta de la ciutat.
- la regió murciana d'El Carxe, on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.
Llengua
La llengua pròpia dels Països Catalans és el català que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, tortosí, etc.; només al País Valencià el gentilici té reconeixement oficial: valencià). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del País Valencià, on es parla el castellà, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occità. La llengua catalana és l'única llengua oficial a Andorra, és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castellà; i també és oficial conjuntament amb el castellà al País Valencià i a les illes Balears. No ho és, en canvi, als altres territoris.
Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els procesos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola.
Bibliografia
- Pere Grau, "El panoccitanisme dels anys trenta: l’intent de construir un projecte comú entre catalans i occitans". El contemporani, 14 (gener-maig 1998), p. 29-35.
- Francesc Pérez Moragón, "El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)", L'Espill, núm. 18 (tardor 1983), p. 57-82.
- Jordi Ventura, "Sobre els precedents del terme Països Catalans", dins Debat sobre els Països Catalans, Barcelona: Curial…, 1977. p.347-359.
Referències
- ↑ Qüestió de noms, de Joan Fuster
- ↑ Greater Catalonia, d'Enric Prat de la Riba
Pàgines que s'hi relacionen
- Català
- Història dels Països Catalans
- Pancatalanisme
- Portal: Atles dels Països Catalans
Enllaços externs
- Informació sobre els PPCC
- Mapa dels Països Catalans
- Països Catalans, una nació sense estat Document entregat als parlamentaris i a la premsa a Brussel·les
- Història dels Països Catalans
- Lloc de discussió sobre els Països Catalans
- Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger
- País Valencià, Països Catalans
- Associazione italiana di studi catalani
- VIII Congrés Internacional de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans (AISC)
- Perfil geogràfic dels Països Catalans
- Totes les dades dels PP.CC.
