Aspirina
De Viquipèdia
 |
|
 |
|
|
Aspirina
|
|
| Nom sistemàtic (IUPAC) | |
| àcid 2-(acetiloxi)benzoic | |
| Identificadors | |
| número CAS | 50-78-2 |
| codi ATC | A01AD05 B01AC06, N02BA01 |
| PubChem | 2244 |
| DrugBank | APRD00264 |
| Dades químiques | |
| Fórmula | C9H8O4 C6H4(OCOCH3)COOH |
| Pes mol. | 180.16 g/mol |
| Sinònims | àcid 2-acetiloxibenzoic àcid 2-acetoxibenzoic acetilsalicilat àcid acetilsalicílic àcid O-acetilsalicílic |
| Dades físiques | |
| Densitat | 1,40 g/cm3 |
| Punt de fusió | 136°C (409K) |
| Punt d'ebullició | 140°C (413K) |
| Solubilitat en aigua | 4,6 mg/mL (20°C) |
| Dades farmacocinètiques | |
| Biodisponibilitat | ràpida i completa |
| Unió proteica | 99.5% |
| Metabolisme | hepàtic |
| Vida mitja | dosi de 300-650 mg 3,1-3,2 hores dosi d'1 g 5 hores dosi de 2 g 9 hores |
| Excreció | renal |
| Consideracions terapèutiques | |
| Cat. d'embaràs |
? |
| Estatus legal |
OTC(US) |
| Vies | oral |
L'Aspirina o l'àcid acetilsalicílic (acetosal) és un fàrmac de la família dels salicilats, sovint emprat com a analgèsic (mals menors i dolor agut), antipirètic (contra la febre), i antiinflamatori. L'Aspirina va ser la primera en descobrir-se la classe de fàrmacs anomenats antiinflamatoris no esteroïdals (AINE). També té un efecte anticoagulant i, per això, s'usa a baixes dosis durant llarg termini per a evitar atacs al cor.
Aspirina a baixes dosis i a llarg tractament bloqueja irreversiblement la formació del tromboxà A2 in plaquetes, produint un efecte inhibitori en l'agregació plaquetària evitant la producció de coàguls i reduint la incidència d'atacs al cor. El tipus d'aspirines que es comercialitzen amb aquest propòsit, són les emprades per a xiquets (Aspirina infantil) que venen en pastilles de 75 o 81 mg. Per a després d'un atac al cor també s'utilitza l'àcid acetil salicílic però en grans dosis. Aquest nivell de dosi també inhibeix la síntesi de protrombina i pot també produir un segon i diferent efecte anticoagulant.
Més de cent sobredosis fatals d'aspirina ocurreixen anualment, però la grna majoria dels seus usos són beneficiosos. Els efectes secundaris principals, especialment a dosis altes, són l'estrés gastrointestinal (incluint úlceres gàstriques i hemorràgies estomacals) i acúfens. Un altre efecte secundari, a causa de les seues propietats anticoagulants, és l'augment del flux sanguini en la menstruació. A causa de la relació entre l'aspirina i la síndrome de Reye, l'aspirina és emprada per a controlar els símptomes de procesos gripals en menuts.[1]
Va ser sintetitzada per primera vegada l'any 1897 pel químic alemany Felix Hoffman. La seua propietat terapèutica com a analgèsic i antiinflamatori fou descrita el 1899 pel farmacòleg alemany Heinrich Dreser. És un compost que ja era utlitzat de manera indirecta des de l'antigor per l'efecte que provocava les infusions d'escorça de salze la qual cosa va propiciar que s'investigués quin n'era el compost responsable (la salicina) potenciant els seus efectes convertint-la en forma àcida i fent-la reaccionar amb anhídrid acètic, fins que es va trobar l'aspirina.
