Americi

iso.	AN (%)	Període de semidesintegració	CD	ED (M eV)	PD
²⁴¹Am	Sintètic	432.2 anys	FE α	5,638	²³⁷Np

^242mAm	{sin.}	141 anys	TI α FE	0,049 5,637	²³⁸Np
²⁴³Am	{sin.}	7370 anys	FE α	5.438	²³⁹Np

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

L' Americi és un element sintètic que té com a símbol Am i nombre atòmic 95. L'americi és un element metàl·lic, radioactiu, és un actínid que pot ser obtingut per irradiació del plutoni amb neutrons. És el quart element transurànic. Va ser anomenat així pel continent americà, per analogia amb l'elelment Europi, anomenat aixi pel continent europeu.

L'americi s'utilitza en un tipus de detector de fum que conté una quantitat molt petita d'Am-241 com a font de radiació ionitzant.

[edita] Característiques destacades

L'Americi acabat de preparar és un metall amb brillantor blanca i platejada (és més platejat que el plutoni o el neptuni) i a tempratura ambient perd lentament la brillantor. L'emissió alfa de l'Am-241 és aproximadament tres vegades la del radi. Quantitats d'Am-241 properes a 1 gram emeten potents rajos gamma que creen un problema seriós d'exposició radioactiva per a qualsevol que manipula l'element.

[edita] Aplicacions

Aquest element sintètic és relativament fàcil de preparar, i es pot produir en quantitats significatives (quilograms) i té algunes aplicacions concretes (principalment l'Am-241 ja que és força fàcil de sintetitzar mostres relativament pures d'aquest isòtop). L'americi s'utilitza en aplicacions domètiques, on un tipus de detector de fum conté una quantitat minúscula d'Am-241 com a font de radiació ionitzant. L'Am-241 també s'utilitza com a font de rajos gamma portàtil per a l'ús en les radiografies. L'element també s'ha emprat per calibrar l'espessor del vidre, per ajudar a crear vidre pla. L'Am-242 és un emissor de neutrons i s'utilitza en la radiografia neutrònica. Tanmateix aquest isòtop és extremadament car per a produir-lo en quantitats utilitzables.

[edita] Història

L'americi va ser el primer element sintètic creat per l'home. Creat per Glenn T. Seaborg, Leon O. Morgan, Ralph A. James, i Albert Ghiorso cap el final del 1944 al laboratori de metal·lúrgia de la Universitat de Chicago (ara conegut com a Argonne National Laboratory), durant la Segona Guerra Mundial. L'equip creà l'isòtop Am-241 sotmetent plutoni-239 a successives reaccions de captura de neutrons en un reactor nuclear. Això crea en primer lloc Pu-240, que es transforma en Pu-241, el qual al seu torn, es desintegra a Am-241 mitjançant emissió beta.

[edita] Isòtops

S'han caracteritzat 18 radioisòtops d'americi diferents, sent els més estables l'Am-243 amb un període de semidesintegració (t_1/2) de 7370 anys i l'Am-241 amb t_1/2 = 432.2 anys. Els altres isòtops radioactius tenen períodes de semidesintegració inferiors a les 51 hores, i la majoria d'aquests inferiors als 100 minutss. Aquest element també té 8 isòtops metaestables, el més estable dels quals és l'Am-242m (t_1/2 = 141 anys). Els isòtops d'americi s'estenen dins del rang de pes atòmic des de 231.046 unitats de massa atòmica (uma) (Am-231) a 249.078 uma (Am-249).