Actor

De Viquipèdia

Pels personatges de la mitologia grega amb el nom Actor, vegeu Actor (mitologia)

Un actor o actriu és una persona que actua en una producció artística. Aquest mot es refereix normalment a algú que treballa a una pel·lícula, televisió, teatre, o la ràdio, i ocasionalment pot referir-se a un actor del carrer. A vegades actuant en papers dramàtics els actor poden també cantar o dansar.

En el segle XX, els actors són tots professionals de la seva materia, estudiants d'Arts Dramàtic. Amb l'aparició del cinema, els actors famosos s'han multiplicat (vegeu actor de cinema). Alguns famosos actors de teatre espanyols són Fernando Fernán-Gómez i Lola Herrera entre altres. Degut a les regles de l'economia actual, i a la gran promoció publicitària de les pel·lícules d'aquest país, els actors més coneguts solen ser nord-americans Charlot, Marilyn Monroe o Tom Cruise. Entre els europeus es poden esmentar, entre d'altres, als espanyols, com Victória Abril, Penélope Cruz, Antonio Banderas, l'italià Alberto Sordi, etc.

[edita] Història

Sembla ser que el primer actor que registre la història, el 534 a C. (probablement el 23 de novembre, degut als canvis en el calendari, durant la història, fa difícil de determinar-ho exactament) quan el grec Tespis va representar al Teatre de Dionís, i va ser el primer que va dir paraules com a una representació. Abans de la representació de Tespis les històries es cantaven i dansaven en un estil narratiu en tercera persona. En referència a Tespis en refereix als actors, a vegades, com a tespis. El mite teatral mantén fins avui que Tespis, existeix com a un esperit maliciós, i dels desastres en el teatre es dona la culpa, a vegades, a la intervenció del seu fantasme. En la Grècia clàssica, només els homes podien ser actors. És tapaven la cara amb màscares grotesques. Continuaren d'aquesta forma durant l'Imperi Romà.

A l'edat mitjana, el teatre decaigué. Els joglars són considerats per alguns experts com els actors, ja que interpretaven les cançons dels trobadors.

El teatre modern va començar amb els Autos Sacramentals, com a mostra aquestes obres podem citar el Misteri d'Elx que encara avui es representa cada any a la ciutat esmentada.

Durants el Renaixement i el Barroc el teatre, juntament amb els actors, tornà a créixer. Els actors es començaren a convertir en professionals. A més, quan aparegué l'òpera, es necessitaren actors i cantants alhora.

[edita] El mot

En el passat el mot “actor” es referia només als homes. Les dones no participaren a les representacions fins el segle XVII. En el teatre antic i medieval es considerava ple de desgràcies que una dona pugés a l'escenari. Això va seguir fins al segle XVII, quan a Venècia es va trencar aquest costum. En el temps de William Shakespeare, els papers de les dones es feien per homes o al·lots, si bé hi ha evidències que suggereixen que dones disfressades d'home també (legalment) haurien actuat.

Un actor usualment representa un personatge de ficció. En el cas d'una història de veritat (o una ficció que involucra un personatge real) els actors poden representar una persona real (o una versió fictícia d'aquesta) possiblement la seva pròpia persona.

Les modernes tecnologies permeten fer actors virtuals, cada vegada més convincents, de forma que alguns personatges de la ficció del teatre, o del cinema, que en un altre temps s'obtenien mitjançant altres procediments avui es poden obtenir per medis electrònics.

[edita] Actrius en papers masculins

Algunes actrius, algunes vegades han representat papers de preadolescents, per que des de certs punts de vista una dona es més semblant a un al·lot que un home. El paper de Peter Pan, per exemple, es representat tradicionalment per una dona. La tradició d'un noi principal a una pantomima pot ser comparable. Un adult representant un jove es més freqüent en el teatre que en el cinema. Una excepció a tot això que s'ha dit és la veu dels actors als films d'animació on la veu dels nois es generalment posada per una dona.

Mary Pickford representà el paper de el Jove Lord Fauntleroy a la primera versió del llibre. Linda Hunt guanyà un premi de la Acadèmia a la millor actriu secundària per la seva actuació a The Year of Living Dangerously, pel·lícula en la que representava un home.

És freqüent que els actors representin el sexe contrari amb efectes còmics tant al teatre com al cinema. La majoria de comèdies de William Shakespeare inclouen personatges transvestits, i tant Dustin Hoffmann, com Robin Williams apareixen en comèdies fílmiques puntualment vestits de dona.