Marilyn Monroe
De Viquipèdia
Marilyn Monroe és el nom artístic de Norma Jeane Mortenson (1 de juny de 1926 – 5 d'agost de 1962), fou una actriu americana del segle XX. La seva sensualitat i la misteriosa mort a l'edat de 36 anys, la convertí en un mite de l'erotisme i posteriorment una icona pop.
Taula de continguts |
[edita] Matrimoni prematur
Amb 16 anys es casà amb el xicot que li havien escollit, Jim Dougherty, un irlandès de 21 anys que treballava en una factoria d'avions. Ella va dedicar-se plenament a la casa, va intentar ser la dona perfecta.
La Segona Guerra Mundial va desequilibrar aquesta aparent felicitat familiar. Jim ha d'incorporar-se a les forces navals i va ser enviat com a instructor físic a l'illa Catalina. Norma l'acompanya.
En ser una de les poques dones presents a la base, les seves sortides es converteixen en un veritable esdeveniment públic. La seva bellesa va creixent dia a dia realçada convenientment per un perfecte maquillatge -art en el qual va arribar a ser una gran mestra- i un vestuari adequat. Als balls de cap de setmana, els seus moviments de malucs deixaven badocs la multitud de badocs que, desitjosos de sexe, s’apilonava al seu voltant.
Uns mesos després Jim es va haver d'embarcar i fou enviat a Austràlia. Ella va anar a viure amb la família d'en Jim i va entrar a treballar amb la seva sogra en una fàbrica de paracaigudes. Aquesta separació marcarà la fi d'una experiència juvenil. A partir d'aleshores li espera un futur brillant. Tot i que per aconseguir-ho haurà de lluitar amb afany i sense desanimar-se durant quasi 8 anys.
[edita] El seu descobriment
Per aquella època té lloc un episodi decisiu i premonitori en la vida de Norma Jean: la seva trobada amb les càmeres.
Un fotògraf de l'armada visita la fàbrica on ella treballa per fer un reportatge sobre la feina de les dones durant la guerra. Ella és l'escollida per sortir a les fotos, i per sorpresa de tots no necessita cap lliçó de com ha de posar.
No en va ha après a poc a poc els seus moviments i coneix a la perfecció les reaccions que aquests provoquen entre els obrers, camioners i militars. Després d'aquesta feta decideix abandonar la fàbrica i dedicar-se de ple a la feina de model. Recomanada pel seu descobridor, coneix Emmeline Snively, de l'agència de models Blue Book, i comença a anar a classes nocturnes. El seu somriure radiant comença a aparèixer a les portades de Laff, Peek i See.
Coneix el fotògraf de moda hongarès André de Dienes, amb el qual fa un viatge a l'Oest, on es fotografia en els escenaris naturals més bonics. André va perdre el cap per ella, i el que va començar sent un viatge de treball es va convertir en una lluna de mel anticipada.
Les fotos es varen publicar a U.S. Camera, Pageant i Parade i varen causar sensació i varen contribuir a formar els seu prestigi professional com a model. Dienes va haver de tornar a Nova York i durant aquest temps va embogir per culpa d'ella, però a la seva tornada a Los Ángeles va trencar el seu compromís. Tot i que va dir que Norma havia canviat molt, la veritat és que la va fer espiar i va descobrir que sortia amb altres homes. No va entendre que la noia estava destinada a ser una mica de tots i a la vegada de ningú en concret. Més tard, una vegada ja consagrada, la mateixa Norma ho va reconèixer: "Pertanyo al públic; ell és la meva única família".
La jove esposa s'havia convertit en una rossa exhubarant, que desprenia vibracions sexuals.
[edita] Candidata a estrella
Emmeline Snively convenç Norma perquè s'aclareixi el color del cabell. Després envia una falsa notícia a Hedda Hopper i a Louella Parsons, importants columnistes de rumors del món del cinema, en la qual relaciona la seva desconeguda model amb el magnat bisexual del cinema Howard Hughes. L'endemà el personal dels estudis es preguntava qui podria ser aquella "Norma Jean, la noia que surt aquest mes a la portada de la revista Laff". Per arrodonir la feina, Emmeline li busca un agent a Hollywood. La maquinària estava en marxa. Només quedava que algun estudi piqués. Va aparèixer Ben Lyon, antic actor convertit en director de repartiment de la Fox, el qual li ofereix fer una prova, en color i sense so, dirigida per Walter Lang i la fotografia de Leon Shamroy. La futura Marilyn es va limitar a passejar una mica per després seure en un tamboret, encendre un cigarret i mirar a la càmera. Va ser suficient. Lang i Shamroy varen quedar impressionats pel fort impacte sexual de la noia. Després, al visionar els resultats varen emmudir de cop. Així ho explicava el càmera al biògraf de Marilyn, Maurice Zootow: "Vaig sentir com una esgarrifança. Aquesta noia tenia alguna cosa que jo no veia des de les pel·lícules del cinema mut. Tenia una mena de bellesa fantàstica com la de Gloria Swanson, quan les estrelles de cinema havien de veure's boniques i en un sol tall de pel·lícula irradiar tant sexe com Jean Harlow."
Darryl Zanuck, president de la Fox, va dir immediatament a Lyon: "Contracta-la". El 26 d'agost de 1946 va firmar el contracte.
