Abdallah II de Jordània
De Viquipèdia
Abdallah II de Jordània ( Amman, Jordània 1962 ). És l'actual rei de Jordània, éssent el quart membre de la dinastia hatxemita que governà Jordània.
Fill del rei Hussein I de Jordània i la seva segona esposa, la britànica Antoinette Gardiner convertida en princesa Muna al-Hussein. Nascut el dia 30 de gener de 1962 al Palau de la Governació d'Amman succeí al seu pare al tron el 7 de febrer de 1999.
[edita] Formació
Educat als millors col·legis del Regne Unit i els Estats Units i seguint el camí del seu pare rebé formació militar a l'elitista Royal Academy de Sandhurst on han rebut formació el comte Joan de Borbó, el príncep Carles de Gal·les o el príncep Pau de Grècia. Posteriorment estudià a Oxford i el 1986 es llicencià en relacions internacionals per la Universitat de Georgetown. Després prestà serveis a l'exèrcit britànic i a les unitats acuirasades de l'Exèrcit reial jordà.
Realitzà una brillant carrera militar tant a l'exèrcit britànic com al jordà i l'any 1993 fou ascendit al grau de subcomandant de les forces especials encarregades de la protecció de la família reial, i l'any següent, després de dirigir una exitosa operació de captura d'un pistoler que havia abatut a diverses persones, al grau de general al front d'una unitat especial antiterrorista. Aquesta unitat va participà en el restabliment de l'ordre públic arrel dels disturbis de 1996 al sud del país.
Abdallah nasqué amb la condició de príncep hereu de la corona jordana però l'any 1965 Hussein creié oportú designar el seu germà, el príncep Hassan de Jordània, davant dels múltiples atemptats contra la seva persona. Hussein tornà a canviar la decisió poques setmanes després de morir.
[edita] Matrimoni i descendència
L'any 1993 contragué matrimoni amb Rania Yassin, nascuda a Kuwait en el si d'una distingida família palestina i resident a Jordània des de 1990. Pel matrimoni i la successió de 1999 Rània té dret a la dignitat de reina per la disposicó del seu espòs de 21 de març de 1999. El matrimoni té tres fills:
[edita] Rei de Jordània
El 25 de gener de 1999, el rei Hussein a les portes de la mort i des d'Estats Units on rebia un tracatament contra el càncer que patia, va emetre un decret pel qual retirava a Hassan la condició de príncep hereu i l'atorgava a Abdallah. El dia següent Hassan traspassà tots els símbols de príncep hereu al seu nebot el nou príncep hereu Abdallah.
La decisió sorprengué profundament. No es discutia la capacitat del nou príncep hereu ni la de l'anterior peró sorprengué pel moment extremadament dramàtic en què tingué lloc. Segurament la decisió parteix de les gens dissimulades mostres d'ambició del príncep Hassan en forma d'intrigues palatines i de moviments per col·locar els seus homes de confiança a llocs claus de l'Administració i de l'Exèrcit. La trajectòria de Hassan, excel·lent gestor però príncep poc popular acabaren de fer decantar la balança.
Amb Abdallah al tron es restaurava el principi de primogenitura i de descendència directa del llinatge hatxemita. La seva experiència militar li garantitzava el suport de les forces armanes i l'afecte del poble del qual el nombrós component palestí (30% de la població) veuria amb bons ulls tenir una reina palestina. Malgrat tot, tenia poca experiències en l'Administració o en la diplomàcia però tenia bones relacions amb les Cases reials del golf i havia participat en nombrosos projectes de desenvolupament turístic.
El 6 de febrer el rei Hussein van estrar en coma irreversible, i Abdallah fou declarat regent. Les declaracions d'Abdallah tranquilitzaren enormement a la comunitat internacional per qui era un complet desconegut: "tractaré d'efectura una transció pacífica i tranquila per mantenir l'estabilitat del país" i "empendre reformes democràtiques radicals" i "un suport més gran al porcés democràtic, a la llibertat d'expressió, al pluralisme polític i a les institucions de la societat civil".
El rei Hussein I de Jordània morí el 7 de febrer. Hores després Abdallah jurà com a príncep hereu i designà successor el seu germà, el princep Hamzah de Jordània. L'enterrament, on acudí la comunitat internacional en ple, fou l'oportunitat per demostrar una imatge de normalitat i d'unitat entre les relacions del nou rei i el seu oncle, el príncep Hassan.
Dies abans Abdallah havia estat rebur per la secretària d'Estat Madeleine Albright qui havia recolzat plenament el nou monarca i havia compromès ajudes suplementàries al Regne de Jordània per tal d'evitar-ne l'excessiva despendència d'Iraq. Respecte al veí Iraq, el nou monarca canvia un pèl la política del seu pare, abandonà la neutralitat absoluta de Hussein i qualificà el país com una amenaça per la seguretat de certs països del Golf. Abdallah oferia les màximes garanties als Estats Units i n'esdevenia una fidel aliat que ja des de 1996 gaudia al seu nomenat el sisè país aliat princial no de l'OTAN.
La trobada amb Iàssir Arafat a Gaza el 26 de maig va demostrar que la desaparició de Hussein no alteraria les relacions entre Jordània i Palestina. Dos mesos després es trobà a Aqaba amb el primer ministre israelí Ehud Barak. i també visitar Síria i Líban. En les reunions deixà clar el seu suport a la causa palestina. L'any 2000 arran de la segona intifada va condemar l'ús de l'exèrcit per part d'Israel però alhora demanà prudència al moviment palestí.
A l'ordre intern, el setembre de 1999 Abdallah va disposar mesures represives en contra de sectors islamistes i fonametalistes de Hamas. L'adevertència anava en contra de tots els partits islamistes inclòs els Germans Musulmans.
| Precedit per: Hussein I |
Rei de Jordània 1999–present |
Succeït per: &ndash |
