Iàssir Arafat
De Viquipèdia
Premi Nobel |
Iàssir Arafat o Yasser Arafat (en àrab: ياسر عرفات), és el nom amb què es coneixía Muhammad Abd ar-Rauf Qudua al-Husaini (محمد عبد الرؤوف قدوة الحسيني), conegut també com Abu Ammar ( أبو عمار), que va néixer el 24 d'agost de 1929 i va morir l'11 de novembre de 2004.
Des de 1969 fou organitzador de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP), des de 1993 fou líder palestí, des de 1996 fins la seva mort, fou president de l'Autoritat Nacional Palestina, líder d'Al Fatah (la major facció armada de l'OAP).
El 1994 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb Isaac Rabin, i posteriorment amb el Premi Nobel de la Pau, amb Shimon Peres i el mateix Rabin.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill d'un comerciant de teles de cert èxit, Arafat afirmava que va néixer a la ciutat de Jerusalem, però altres fonts situen el seu naixement a El Caire o a la franja de Gaza. Un certificat de naixement registrat a El Caire el dóna per nascut en aquesta ciutat el 24 d'agost de 1929, mentre segons Arafat, i altres fonts, afirmava que havia nascut a Jerusalem el 4 d'agost del mateix any.
Va estudiar i graduar en enginyeria civil a El Caire, professió que va exercir a Egipte i Kuwait entre 1956 i 1965. Va treballar com a expert en explosius en la batalla del Canal de Suez contra les potències colonials França i el Regne Unit. Posteriorment va ser subtinent de l'exèrcit egipci i empresari de la construcció.
[edita] Moviments palestins
Des del final de la Segona Guerra Mundial va participar en l'incipient moviment palestí, que aspirava a construir un estat àrab independent sobre la llavors colònia britànica de Palestina, la qual cosa xocava amb les aspiracions jueves sobre el mateix territori.
Arafat es va unir el 1944 a la Lliga d'Estudiants Palestins, de la qual en fou president entre 1952 i 1956. Entre 1957 i 1959 va participar a Kuwait en la fundació de l'organització Al-Fatah, component principal de la futura Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), creada l'any 1964.
El 3 de febrer de 1969 va passar a presidir ambdues formacions, simbolitzant des de llavors les aspiracions palestines de recuperar la seva pàtria, a costa de la invasió territorial d'Israel i enfront de les ambicions dels seus veïns àrabs.
Com a màxim capdavanter del moviment, va ser rebutjat en molts països occidentals per les seves vinculacions amb el terrorisme àrab; però va tenir també moments d'acceptació, com el seu discurs davant les Nacions Unides el 1974 en virtut del reconeixement de l'OLP com a legítima representant del poble palestí, o la seva admissió com a membre de la Lliga Àrab el 1976.
El 1981 va ser rebut a Madrid pel president del govern d'Espanya, Adolfo Suárez, amb honors de Cap d'Estat, sent la primera vegada que Arafat era tractat d'aquesta forma en una nació europea.
[edita] Exili a Tunis
L'atac israelià al Líban entre 1982 i 1985 va privar l'OAP de les bases des d'on havia realitzat les seves accions armades contra Israel i va obligar a Arafat a refugiar-se amb la seva organització a Tunis, encara que això no va evitar que l'aviació israeliana bombardegés les seves casernes generals en aquest país el 1985. El protagonisme de la lluita àrab va passar llavors a l'interior, a les poblacions dels Territoris Palestins Ocupats, que des de 1988 van crear un clima de rebel·lió permanent contra les autoritats israelianes anomenat la Intifada.
Arafat va intentar capitalitzar aquest moviment proclamant simbòlicament la creació d'un Estat palestí independent, el govern del qual en l'exili presidia ell mateix, que va obtenir el reconeixement de més de seixanta països. Però les successives derrotes militars dels àrabs van acabar per convence'l, arran de la desaparició de la Unió Soviètica i de la Guerra del Golf en els primers anys noranta, de la necessitat d'arribar a un enteniment amb Israel.
[edita] Pacte amb Israel
L'impuls dels Estats Units a l'obertura d'un procés de pau a l'Orient Pròxim va donar-li l'ocasió per iniciar converses secretes amb representants israelians, que van conduir als acords d'Oslo signats a Washington D.C. el 1993: Arafat va retornar a Cisjordània com a titular d'un govern autònom, l'Autoritat Nacional Palestina, que inicialment només tenia poder sobre Gaza i Jericó, posteriorment s'aniria estenent a altres ciutats de Cisjordània.
[edita] Premi Nobel
Els retards i discrepàncies en el pla de retirada israeliana dels territoris ocupats afegien dificultat al procés, viciat per problemes de fons, com la falta d'enteniment sobre el futur de Jerusalem, reclamada com capital tant pels israelians com pels palestins, o la falta de suport per part de Síria.
Els esforços d'Arafat van ser reconeguts amb la concessió l'any 1994, del Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia al costat d'Isaac Rabin, i del Premi Nobel de la Pau al costat del mateix Rabin i Shimon Peres.
El projecte de pau va enfrontar grans dificultats a causa de l'oposició dels radicals d'ambdós bàndols. Extremistes palestins van cometre diversos atemptats i el 4 de novembre de 1995 Rabin fou assassinat per un ultranacionalista israelià.
[edita] President de Palestina
El 20 de gener de 1996 fou escollit president de l'Autoritat Nacional Palestina, amb el 87% dels vots.
Des de 2001 va viure sota arrest domiciliari a la seva residència de Ramallah per odres del govern israelià.
[edita] Mort
El 2004 va ser traslladat a França, on es trobava la seva esposa, a l'Hôpital d'Instruction des Armées Percy, un hospital militar francès a Clamart, prop de París, on va estar hospitalitzat des del 29 d'octubre d'aquell any i entrà en coma el 3 de novembre.
Va morir en la matinada de l'11 de novembre del mateix any a les 3.30 hora local (2.30 UTC) segons els mitjans de premsa; a les 4.40 (3.40 UTC) segons el comunicat oficial de l'Autoritat Nacional Palestina.
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1994
- (anglès) Pàgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1994
Precedit per: Yahya Hammuda |
President de l'Organització per l'Alliberament de Palestina 1969–2004 |
Succeït per: Mahmoud Abbas |
Precedit per: Nova creació |
President de l'Autoritat Nacional Palestina 1996–2004 |
Succeït per: Rauhi Fattouh Presidència en funcions |