Vicenza
De Viquipèdia
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza. Té uns 120.000 habitants.
[edita] Història
Aquesta part d'Itàlia passà sota influència romana vers el 300 aC. Però fins a la segona meitat del segle II aC no s'esmenta la ciutat, que sens dubte ja existia des de feia temps, en una inscripció que anomena els límits entre Vicènza (llatí Vicentia o Vicetia) i el territori dels atestinis, segons foren fixats pel cònsol Sext Atili Saranus el 136 aC. Al segle següent era un municipi romà (inscripció del 43 aC) i Estrabó diu que era una ciutat menor de la província de Venetia. Fou ocupada per Antoni, general de Vespasià, quant aquest va avançar cap a Patavium (Pàdua) i Verona contra Vitel·li. Va seguir sent municipalitat durant tot l'imperi però menys importants que les veïnes Verona i Patavium. Va patir destruccions en temps de la invasió d'Àtila el 452, que la va deixar casi buida, i després també pels hèruls, però es va recuperar amb els ostrogots a partir del [489], i tornava a ser una ciutat mitjana amb els llombards.
Hi va néixer l'escriptor Remmius Palaemon. No es conserven restes romanes. El nom que apareix a les inscripcions i que donen Plini i Tacit, es Vicetia però ja durant l'imperi el nom habitual fou Vicentia.
Durant el període llombard fou seu d'un comte, que llavors era un funcionari amovible (un governador amb facultats judicials i militars), que exercia per un període generalment curt. Després de la conquesta d'Itàlia per Carlemany fou la seu d'un comtat franc. El 899 fou devastada pels hongaresos el que va impedir la consolidació dels comtes com en altres punts d'Europa, i va augmentar el poder del bisbe i després, al segle XI, el de la comuna. El govern comunal fou en mans d'algunes famílies oligàrquiques de la ciutat. El 1164 va participar en la fundació de la Lliga veronesa que el 1167 va esdevenir Lliga llombarda, per fusió amb aquesta lliga. El 1229 fou dominada per Ezzelino di Romano. Mort aquest el 1259 va passar als Scaligeri de Verona fins el 1387 en que va passar als Visconti Milà. El 1404 la ciutat es va entregar a Venècia a la que va pertànyer fins al final de la República el 1797. El 1513 es va lliurar la batalla de Vicenza en que el catalans-aragonesos van derrotar completament als venecians i van obligar als seus aliats francesos a retirar-se.
Durant el domini venecià la ciutat va prosperar i el 1545 fou candidata a seu del que fou el concili de Trent, però fou descartada igual que Màntua al ser considerada favorable a l'emperador. Va destacar l'obra de l'arquitecte tardo- renaixentista Andrea Palladio, que va construir alguns dels monuments de la vila entre els que destaquen la Basílica Palladiana a la Piazza dei Signori, el Teatre Olímpic, el Palazzo Chiericati i la Villa Capra detta la Rotonda. La seva escola la va continuar Vincenzo Scamozzi i altres fins al segle XVIII.
Fou part del Regne napoleònic d'Itàlia i el 1814 va passar a Àustria i es va integrar al regne llombard-venecià. El 1848 els vicentins es van revoltar prop de Monte Berico, mostrant el desacord amb el domini dels Habsburg. El 1866 es va unir a Itàlia.
Durant la primera guerra mundial la província de Vicenza fou escenari de les lluites entre austríacs i italians. A la segona guerra mundial fou afectada pels bombardejos aeris aliats. A partir del 1950 va iniciar una remuntada econòmica i industrial que l'han posat entre les ciutat capdavanteres d'Itàlia. La Citta del Palladio fou declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 15 de desembre de 1984
