Regne de Galícia
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] El Regne Sueu, 410-584
El regne sueu de Galícia apareix a partir de 410 fin a 584 i sembla que gaudí d'un govern relativament estable durant la majoria de tot el període. L'historiador José António López Silva, traductor de les cròniques d'Idatius, la font primària escrita durant el període esmentat, troben que la part essencial de la cultura gallega va ser establert en aquest període, al ser barrejades les cultures Íbero-Romana amb la sueva.
El nombre d'invasors sueus s'estima en menys de 30.000 persones, instal·lades principalment a les zones de Braga (Bracara Augusta), Porto, Lugo (Lucus Augusta) i Astorga (Asturica Augusta). La ciutat de Braga, es va convertir en la capital del Regne Sueu, ja que prèviament havia estat la capital de la província romana de Gallaecia, una regió que s'havia extés fins al riu Duero i Àvila.
El 438 Hermeric ratificà la pau amb la gent de Galaicos i, cansat de lluitar, abdicà en favor del seu fill Requila.
El 448 Requila va morir, deixant un estat en expansió al seu fill Requiari que va imposar la seva fe catòlica a la població sueva. El 456 Requiari va morir, i alguns candidats al tron van aparèixer, agrupat en dues faccions. La divisió marcada pel riu Minius (Miño) és adoptada, probablement una conseqüència de l'enfrontament entre dues tribus, Quades i Marcomans, que va constituir la nació sueva de la península ibèrica.
Es produïren xocs ocasionals amb el visigots, que van arribar en la península ibèrica el 416 i van dominar la major part de la península, però el Regne Sueu de Galícia va mantenir la seva independència fins el 584, quan el rei Leovigild, amb el pretexte del conflicte sobre la successió, va envair el regne sueu i els derrotà. Andeca, últim rei sueu, fou forçat a exiliar-se fins que s'entregà el 585. Amb el seu lliurament, aquest branca del Regne sueu va ser absorbida pel regne visigòtic. El regne de Galícia, no obstant això, va sobreviure al paper oficial fins a 1833.
Per una història mes detallada vegeu: Regne dels sueus
[edita] Reis sueus de Galícia
- divisió del regne en dues parts
- 456-457 : Aguiulf, zona sud
- 456-457 : Frantán, zona nord
- 457-459 : Maldras, zona sud
- 459-463 : Requismund, zona nord
- 459-463 : Frumari, zona sud
- 459-469 : Remismund, unió del reialme el 463
- 469-550 : interregne, tan sols es coneix el nom del rei Teodemund
- 550-559 : Carriaric
- 559-570 : Teodomir
- 570-583 : Miro de Galícia
- 583-584 : Euric
- 584-585 : Andeca
- conquesta visigoda el 585
[edita] Regne de Galícia i Portugal
El regne de Galícia i de Portugal va ser format el 1065 després que el comtat de Portugal declarés la seva independència a la mort de Ferran I de Castella. El 1063, Ferran havia dividit el seu regne entre els seus fills, sent Galícia assignada a Garcia I.
El comte de Portugal, Nuno Mendes, va aprofitar-se de la tensió interna per la guerra civil entre els fills de Ferran, i finalment es va declarar independent. No obstant això, el 1071 el rei Garcia II el va derrotar i el va matar a la batalla de Pedroso, annexant el seu territori i agregant el títol del rei de Portugal els seus anteriors. El 1072, el seu germà Sanç II de Castella el va derrotar i hagué de fugir de Galícia.
Després de l'assassinat de Sanç II, Alfons VI de Lleó, el tercer germà, va empresonar Garcia per a la resta de la seva vida, proclamant-se rei de Galícia i de Portugal. A partir d'aquell moment Galícia fou part del Regne de Lleó, encara que tingué certes quotes de govern autònom.
- veure: Llista de reis de Galícia
