Noam Chomsky
De Viquipèdia
Avram Noam Chomsky (nascut el 7 de desembre de 1928) és professor emèrit de lingüística al MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts). A Chomsky se li atribueix la creació de la teoria de gramàtica generativa, sovint considerada la contribució més significativa en el camp de la lingüística teòrica del segle XX. També va ajudar a l'impuls de la revolució cognitiva en psicologia amb la seva revisió de l'obra de B.F.Skinner Conducta Verbal, el qual va qüestionar l'apropament conductista a l'estudi de la ment i del llenguatge predominant en els anys 50. La seva visió naturalista en l'estudi del llenguatge també ha afectat la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment (veure Gilbert Harman, Jerry Fodor). A Chomsky també li és atribuït l'establiment de l'anomenada jerarquia de Chomsky, una classificació dels llenguatges formals en termes del seu poder generatiu.
A més del seu treball lingüístic, Chomsky és àmpliament conegut pel seu activisme polític, i per la seva crítica a la política exterior dels EUA i d'altres governs. Chomsky es descriu a ell mateix com un socialista llibertari, un simpatitzant de l'anarcosindicalisme, i sovint és considerat una peça clau intel·lectual en la branca esquerrana de la política dels EUA.
Segons l'Arts and Humanities Citation Index (Índex de cites d'arts i d'humanitats), entre 1980 i 1992 Chomsky fou citat com una font amb més freqüència que cap altre autor, i fou la vuitena font més citada de totes.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Chomsky va néixer a Filadèlfia, Pennsilvània, fill de l' estudiós d'hebreu William Chomsky, qui provenia d'una població d'Ucraïna més tard escombrada pels nazis. La seva mare, Elsie Chomsky (o Simonofsky de soltera), provenia del que ara es coneix com Bielorússia, però a diferència del seu marit, ella va créixer als EUA i parlava l'anglès ordinari de Nova York. La seva primera llengua fou el jiddisch, però Chomsky diu que entre la seva família era "tabú" el fet de parlar-lo. En descriure la seva família parla d'una mena de gueto jueu, dividit en un cantó "jiddisch" i un cantó "hebreu", i alinea més la seva família amb aquest darrer, dient que va créixer "immers en la literatura i cultura hebrees".
A l'edat de vuit o nou anys, Chomsky passava totes les nits dels divendres llegint literatura hebrea. Molts anys després seria ell qui donaria classes d'hebreu. Tot i això, i tot i el seu trebal llingüístic que va portar a terme durant la seva carrera, Chomsky assegura que "l'única llengua que parlo i escric amb competència és l'anglès".
Chomsky recorda que el seu primer article el va escriure als deu anys d'edat i que tractava l'expansió del fascisme a continuació de la caiguda de Barcelona. Als dotze o tretze anys s'identificaria més plenament amb la política anarquista.
El 1945 va començar a estudiar filosofia i lingüística a la Universitat de Pennsilvània, aprenent del filòsof C.West Churchman i del lingüista Zellig Harris.
El 1949, Chomsky es va casar amb la lingüista Carol Schatz. Van tenir dues filles, Aviva (1957) i Diane (1960), i un fill, Harry (1967).
Chomsky va rebre el seu doctorat en lingüística de la Universitat de Pennsilvània l'any 1955. Va conduir molta de la seva recerca doctoral durant quatre anys a la Universitat de Harvard com a Harvard Junior Fellow. En la seva tesi doctoral, va començar a desenvolupar algunes de les seves idees sobre lingüística, i va elaborar-les en el seu llibre Estructures Sintàctiques de 1957, potser la seva obra més coneguda en el camp de la lingüística.
Chomsky va passar a formar part del Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1955 i el 1961 fou designat professor al Departament de Llengües Modernes i Lingüística (ara és el Departament de Lingüística i Filosofia). De 1966 fins el 1976 va portar el professorat de Llengües Modernes i Lingüística Ferrari P.Ward. El 1976 va ser designat Institute Professor. Chomsky ha estat donant classes al MIT de forma continuada des de fa 50 anys.
Fou durant aquest temps que Chomsky va esdevenir més afí a la política: va esdevenir un dels líders opositors a la Guerra del Vietnam amb la publicació del seu assaig La Responsabilitat dels Intel·lectuals al The New York Review of Books el 1967. Des de llavors, Chomsky ha estat ben conegut per les seves postures polítiques, fent xerrades sobre política per tot el món, i escrivint nombrosos llibres. La seva influent crítica a la política exterior dels EUA i a la legitimitat del poder dels EUA, ha fet d'ell una figura controvertida. Tot i que els sectors de l'esquerra el segueixen amb devoció, té creixents crítiques del sector lliberal així com de la dreta, particularment després de la seva postura després dels atacs de l'onze de setembre.
[edita] El nom de Chomsky
- Avram (אברם) és un nom hebreu que significa "pare superior" ("Abram" en català), pres de la figura bíblica (veure Gènesi 12:1) més tard coneguda com "Avraham" que significa "pare de molts" ("Abraham" en català) (veure Gènesi 17:5).
- Noam (נועם) és un nom hebreu que significa "agradable" (versió masculina de la femenina No'omi; català: "Naomi", "Noemi" o "Noemí").
- Chomsky és un nom rus Хомский.
L'adjectiu epònim chomskià s'utilitza per a fer referència a les seves idees, un terme que Chomsky ha menyspreat per no tenir sentit i per pertànyer a "la història de la religió organitzada". Aquest terme s'ha utilitzat sovint en referència a les seves idees lingüístiques, més que no pas a les polítiques.
[edita] Contribucions a la lingüística
Estructures sintàctiques fou un extracte del seu llibre Estructura lògica de la teoria lingüística (1955-1975), en el qual introdueix les gramàtiques transformacionals. La teoria atorga a les elocucions (seqüències de paraules) una sintaxi que pot ser àmpliament caracteritzada per una gramàtica formal; en particular, una gramàtica lliure de context estesa amb regles transformacionals. Planteja la hipòtesi de que els infants tenen un coneixement innat de l'estructura gramatical bàsica comuna a tots els llenguatges humans (per exemple, assumeixen que qualsevol llenguatge amb què es trobin és segurament d'una mena restringida). Aquest coneixement innat es sovint referenciat com la gramàtica universal. Hom argumenta que el modelatge del coneixement del llenguatge fent ús d'una gramàtica formal justifica la "productivitat" del llenguatge: amb un joc limitat de regles gramaticals i un joc finit de termes, els humans som capaços de produir un nombre infinit de frases, incloses les frases que ningú hagi dit prèviament.
Els Principis i Paràmetres (P&P), desenvolupats a les seves Lectures a Pisa de 1979, més tard publicades com Lectures sobre Govern i Obligacions (LGB), fan una forta crida vers la gramàtica universal. Els principis de la gramàtica subjacents als llenguatges són innats i fixats, i les diferències entre les llengües del món poden ser caracteritzades en termes d'adequació de paràmetres en el cervell (tals com el "paràmetre pro-esment" (pro-drop parameter), el qual indica si sempre es requereix d'un subjecte explícit, com en anglès, o si pot ser opcionalment esmentat, com en català), els quals paràmetres són sovint semblants a interruptors. (D'aquí el terme "principis i paràmetres", sovint donat a la seva argumentació). Sota aquesta visió, un infant que aprén una llengua necessita adquirir només els ítems lèxics necessaris (paraules, morfemes gramaticals, i idiomes), i determinar l'adequació de paràmetres adient, la qual pot ser duta a terme en base a uns quants exemples clau.
Aquells qui proposen aquesta visió argumenten que el pas al qual un infant aprèn llengües és inexplicablement ràpid, si no fos perquè els infants tenen una habilitat innata per a aprendre llenguatges. Tots els infants d'arreu del món segueixen els mateixos passos a l'hora d'aprendre llenguatges, i el fet que facin determinats errors característics segons van aprenent la seva primera llengua, mentre que d'altres mai tenen lloc (i, segons Chomsky, haurien de tenir lloc si fos utilitzat un mecanisme d'aprenentatge purament general més que no pas un d'específic per al llenguatge), apunta tot plegat al factor innat.
Més recentment, en el seu Programa Minimalista (1995), alhora que manté el concepte bàsic de "principis i paràmetres", tracta de fer una àmplia revisió de la maquinària lingüística involucrada en el model LGB, treient tot allò superflu fins a deixar els elements imprescindibles. Fa també una aproximació a l'arquitectura de la facultat humana del llenguatge que emfatitza els principis d'"economia" i "disseny òptim", i amb això fa una aproximació derivacional a la generació, en contrast amb l'aproximació representacional del clàssic "P&P".
Les idees de Chomsky han tingut una forta influència sobre els investigadors de l'adquisició del llenguatge en els infants, tot i que alguns d'ells no recolzen les teories chomskianes, i defensen més les teories emergentistes o conexionistes així com redueixen el llenguatge a una instància dels mecanismes de processament general del cervell.
[edita] Gramàtica generativa
La visió de Chomsky de la sintaxi, sovint anomenada gramàtica derivativa, tot i ser bastant popular, ha estat desafiada per molts, especialment per aquells qui treballen fora dels EUA. Les anàlisis sintàctiques chomskianes solen ser molt abstractes, i acostumen a estar fortament basades en precises investigacions sobre els límits entre les construccions gramaticals i les no gramaticals en un llenguatge. Hom podria comparar-ho amb els anomenats casos patològics que juguen un important paper en matemàtiques. Tals judicis de gramaticalitat només poden ser portats a terme per un parlant nadiu, i així, per raons pragmàtiques aquests lingüistes sovint es concentren en les seves pròpies llengües nadives o en les llengües que dominen més, generalment, anglès, francès, alemany, neerlandès, italià, japonès o alguna de les llengües xineses.
De vegades, les anàlisis de la gramàtica generativa trontollen quan són aplicades a llenguatges no estudiats fins a llavors, i de fet s'han succeït els canvis a la gramàtica generativa degut a l'augment de les llengües analitzades. No obstant, les reivindicacions fetes sobre els principis universals de la lingüística han esdevingut més forts, més que no pas més febles, a mesura que passava el temps. Faci d'exemple la suggestió feta als anys 90 per Richard Kayne, segons la qual tots els llenguatges tenen de forma subjacent un ordre en les paraules del tipus Subjecte-Verb-Objecte, i que no hagués semblat plausible temps enrera en els anys 60. Una de les principals motivacions que hi ha darrera d'una postura alternativa, la postura funcional-tipològica o tipologia lingüística (sovint associada a Joseph Greenberg), és el fet de basar les hipòtesis dels principis universals de la lingüística en l'estudi d'una varietat de llengües el més extensa possible, així com el fet de classificar la variació vista, i formar teories basades en els resultats d'aquesta classificació. La visió chomskiana fa massa profona i dependent del coneixement del parlant nadiu, encara que ha estat aplicada a tota mena de llenguatges.
[edita] La jerarquia de Chomsky
Chomsky és famós per haver investigat molts tipus de llengües formals, hagi estat capaç o no de capturar propietats clau del llenguatge humà. Va dividir les gramàtiques formals en classes o grups segons el grau de poder expressiu (és a dir, segons la capacitat de generar a la seva vegada jocs de gramàtiques formals). Resulta interesant l'argumentació de Chomsky segons la qual el modelatge d'alguns aspectes del llenguatge humà requereix d'una gramàtica formal més complexa que la del modelatge d'unes altres (tal com queda mesurat a la jerarquia de Chomsky). Per exemple, mentre que un llenguatge regular és el suficientment poderós com per modelar la morfologia de l'anglès, no és el suficientment poderós com per modelar la sintaxi de l'anglès. A més de ser rellevant en lingüística, la jerarquia de Chomsky ha esdevingut important també en les ciències informàtiques, especialment en la construcció de compiladors i en la teoria d'autòmates.
El seu treball en fonologia més conegut és El patró sonor en anglès, escrit amb Morris Halle. Aquesta obra es considera caduca, tot i que ha estat recentment reimpresa; Chomsky ja no ha publicat res més sobre fonologia.
[edita] Contribucions a la Psicologia
El treball de Chomsky en lingüística ha tingut implicacions importants sobre la psicologia i sobre el seu rumb durant el segle XX. La seva teoria de gramàtica universal fou vista per molts com un desafiament directe a les teories conductistes (behaviorists) establertes a l'època, i va tenir conseqüències importants en quant a la comprensió de com una llengua (o llenguatge) és après pels infants i que és exactament l'habilitat per a interpretar-la. Molts dels principis més bàsics d'aquesta teoria són ara acceptats en alguns cercles, tot i que no necessàriament ho són les reivindicacions més bàsiques fetes amb els principis i paràmetres (descrits anteriorment).
El 1959, Chomsky va publicar una crítica del Conducta Verbal de B.F.Skinner, un llibre en el qual Skinner oferia una explicació del llenguatge en termes conductuals. Segons Skinner, el llenguatge no era el mateix segons les circumstàncies en que fos utilitzat (per exemple, demanar un got d'aigua ho considerava una resposta funcionalment diferent a la resposta a la demanda d'un got d'aigua). Aquestes respostes diferents en termes funcionals, les quals requerien explicacions per separat, contrastaven de forma cridanera amb les nocions tradicionals del llenguatge i l'apropament psicolingüístic de Chomsky, el qual es centrava en la representació mental de paraules i assumia que una paraula, un cop apresa, apareixeria en totes les funcions.
Hom ha al·legat que la crítica de Chomsky a la metodologia de Skinner i les assumpcions bàsiques, va asfaltar el camí cap a la revolució cognitiva, el moviment de la psicologia americana entre els anys 50 i els 70, adquirint més caire cognitiu que no pas conductista. En la seva obra de 1966 Lingüística cartesiana Chomsky presenta les facultats humanes per al llenguatge com el model d'investigació en algunes àrees de la psicologia. Moltes de les concepcions actuals de com treballa la ment provenen directament de les idees de les quals Chomsky fou l'autor més infuent.
Hom distingeix tres idees clau:
- La ment és cognitiva. La ment conté estats mentals, creences, dubtes, etc. La visió prèvia a aquest postulat ho negava, amb l'argument de que només existeixen relacions lògiques (del tipus Si tú em preguntes si vull X, jo diré que sí). Chomsky en canvi argumentava que la forma d'entendre la ment tenint en compte l'existència de creences o inclús d'estats mentals inconscients havia de ser certa.
- Una àmplia part d'allò que un adult pot fer és innat. Un nadó no és capaç de parlar automàticament una llengua. Però tothom neix amb un potencial per a aprendre el llenguatge i que ens permet absorbir diverses llengües en les edats més tempranes. Alguns psicòlegs han estès aquesta tesi més enllà del llenguatge. Cal dir, però, que els conductistes tampoc recolzaven la idea de que els infants fossin una tabula rasa en néixer.
- Concepte de modularitat. La ment està formada d'una matriu de subsistemes especialitzats que tot i interactuar, tenen uns fluxes d'intercomunicació limitats. Aquesta idea contrasta amb la idea anterior, segons la qual qualsevol informació de la ment podia ser accedida per qualsevol altre procés cognitiu (per exemple, les il·lusions òptiques no poden ser apagades inclús quan se sap que són il·lusions).
[edita] Opinió sobre la crítica a la cultura científica
Chomsky està molt en desacord amb la crítica postestructural i postmodernista de la ciència. Tanmateix, compara la denigració feta sobre els físics jueus a l'època nazi, amb les crítiques a l'anomenada white male science (un prejudici sobre la recerca científica realitzada exclusivament per homes caucàsics).
[edita] Influència de Chomsky en altres camps
Els models chomskians han estat utilitzats com a base teòrica també en altres camps, a part dels exposats fins ara. La "jerarquia de Chomsky" sol ser ensenyada en els cursos de ciències informàtiques, ja que dóna un cop d'ull als diversos tipus de llenguatges formals.
La jerarquia també es discuteix en els cercles matemàtics, en especial entre els combinatorialistes. Certs aspectes de la fisiologia evolutiva es desprenen de la recerca duta a terme per Chomsky.
En 1984 el premi Nobel en Medicina i Fisiologia Niels K. Jerne va utilitzar el model generatiu de Chomsky per a explicar el sistema immunitari de l'home, fent paral·lelismes entre la gramàtica generativa i diversos aspectes de les proteïnes. La lectura que féu Jerne a Estocolm en l'entrega del premi Nobel fou La gramàtica generativa del sistema immunitari.
També influí en el nom d'un ximpanzé, anomenat en un principi Nim Ximpsky, i finalment Noam Chomsky, i que va tenir el mèrit d'aprendre més de 125 signes de la llengua de signes americà (ASL).
[edita] Política
Chomsky ha estat una de les persones dels EUA i políticament radicals més conegudes. Es defineix a ell mateix dintre de la tradició anarquista, com un filòsof polític caracteritzat per desafiar i intentar eliminar tota mena de jerarquia injustificada. S'identifica especialment amb el corrent anarcosindicalista. A diferència d'altres anarquistes, Chomsky no està totalment en contra de la política electoral. Durant les eleccions dels EUA va instar als ciutadans a votar a favor del seu representant local demòcrata per tal d'allunyar els republicans dels poder, i a donar molt més recolzament als candidats verds allà on no hi haguès risc de victòria republicana. De vegades també s'ha definit com un socialista llibertari.
A més a més, Chomsky també s'ha considerat a ell mateix com un conservador de la varietat liberal clàssica.
Una altra definició ha estat la de sionista, en la seva vessant més clàssica (però hom diu que és antisionista).
Tot plegat, a Chomsky no li agraden els encasellaments polítics, i prefereix que les seves idees parlin per si mateixes. En aquest sentit s'inclou l'escriptura d'articles a revistes i de llibres.
[edita] Chomsky i el terrorisme
En resposta a les declaracions oficials dels EUA sobre la Guerra al Terrorisme, Chomsky ha esgrimit que la font principal de terrorisme internacional no és altra que els majors poders del món, encapçalats pels EUA. Utilitza la definició de terrorisme d'un manual de la U.S. Army: el terrorisme és l'ús calculat de violència o d'amenaça de violència per a inculcar por, amb la intenció de coercir o d'intimidar governs o societats en l'assoliment de fites que són generalment de caire polític, religiós o ideològic.
Tot i la contundent crítica al terrorisme no li resta eficiència: la violència sempre ha funcionat. Però va més enllà i no tan sols s'oposa al terrorisme, sinó (tot i que en termes globals) a qualsevol altra forma de violència o autoritat; així, la justifica si amb ella es pot evitar un abús d'autoritat molt més perniciosa. Aquesta justificació li ha valgut una pluja de crítiques, no només ara, sinó des de la seva oposició a la Guerra del Vietnam. Més que una justificació de determinada violència, fa una crítica a la cega i sistemàtica condemna a aquesta.
[edita] Crítica al govern dels EUA
Chomsky ha estat un gran crític del govern dels EUA, i la crítica de la seva política exterior ha estat un tema recurrent en els seus escrits polítics. En dóna dues raons:
- Chomsky creu que el seu treball pot tenir més impacte si es dirigeix contra el seu propi govern.
- Com que els EUA són l'actual superpotència mundial, actua de forma típicament ofensiva com a tal superpotència que és. La crítica també va dirigida sovint al deixar passar de la Unió Soviètica.
Un dels comportaments típics de les superpotències, argumenta Chomsky, és el voler organitzar el món al seu voltant utilitzant mitjans militars i econòmics. Així, suggereix que si el govern dels EUA es va involucrar en la Guerra del Vietnam i en el conflicte d'Indoxina va ser perquè les aspiracions socialistes de Vietnam del Nord, la Pathet Lao, i els Jèmers Vermells anaven en contra dels interessos econòmics dels EUA. De la mateixa manera ha criticat la política estatunidenca en els països de Centreamèrica i Sudamèrica, així com el suport a Israel, Aràbia Saudita i Turquia.
Però aquesta política del govern EUA també es mou per l'anomenada amenaça del bon exemple o de la teoria del dòmino. Segons aquesta idea, cal intervenir en un país (com Guatemala, Laos, Nicaragua o Grenada), perquè tot i no tenir interessos econòmics directament, l'èxit d'un model independent que no contempli als EUA com a centre pot suposar un exemple a seguir per altres països en els quals sí que hi tenen interessos econòmics (i d'aquesta forma els EUA perdrien el monopoli). Aquestes argumentacions fan també sospitoses les polítiques de la Guerra Freda, deixant de banda la paranoia antisoviètica, i fent esment en el desig de predominància ideològica i econòmica dels EUA al món: interessa estabilitat, i en conseqüència, seguretat per a les classes altes i per a les grans multinacionals. Aquest pensaments els desenvolupa a fons a Allò que realment vol l'oncle Sam.
Cal dir que no fa crítica sistemàtica dels EUA, dels quals admira la seva llibertat d'expressió, superior segons ells a la d'altres democràcies com França i Canadà. És un fervent detractor de la supressió governamental de la llibertat d'expressió.
[edita] Globalització
Chomsky critica la globalització. Resumeix el procés amb la frase vi vell, ampolles noves: el motiu de la globalització és el de sempre, el d'aïllar la població general dels processos de presa de decisions importants. Ara els centres de poder són les corporacions transnacionals i els bancs supranacionals. Segons Chomsky, el poder transnacional corporatiu està desenvolupant les seves pròpies institucions de govern.
Atenent a les idees de Chomsky, una de les estratagemes principals ha estat la cooptació de les institucions d'economia global establertes al final de la Segona Guerra Mundial, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial, i han postulat l'adhesió de països en vies de desenvolupament al límit del seu pressupost i la realització d'ajustos que sovint inclouen retallades socials i programes armamentístics. El FMI recolça i canalitza préstecs vers aquestes reformes. Per a Chomsky, la construcció d'institucions globals tals com l'Organització Mundial del Comerç, el GATT (General Agreement on Tariffs and Trade, l'Acord General sobre Tarifes i Comerç), la NAFTA (North American Free Trade Agreement, Acord per al Lliure Comerç dels EUA), o el MAI (Multilateral Agreement on Investment, Acord Multilateral per a la Inversió), constitueix tot plegat una nova forma d'assegurar els privilegis de l'elit i de minar la democràcia.
Per a Chomsky, aquestes mesures d'austeritat i neoliberals asseguren que els països més pobres juguin el seu paper simplement proveint al primer món de treball barat, matèries primeres i oportunitats d'inversió. A més a més, aquesta mena de corporacions tenen el poder d'amenaçar amb la deslocalització, i per tant també els treballadors del primer món queden més controlats.
Va més enllà, i redefineix el mot globalització com a la integració econòmica promoguda per les corporacions, més que no pas com a la internacionalització que es pretén atribuir a l'esmentat concepte. No li agrada que s'utilitzi el terme antiglobalització per a descriure el moviment per a la justícia medioambiental ni social. Entén per comerç lliure una barreja de liberalització i de protecció dissenyada pels principals arquitectes policials al servei dels seus interessos.
En els seus escrits, Chomsky presta atenció als moviments de resistència front a la globalització. Al seu assaig The Zapatista Uprising (L'alçament zapatista) descriu el desafiament dels zapatistes a la NAFTA. També ha atorgat el mérit de la decadència al Multinational Agreement on Investment als esforços dels activistes. La veu de Chomsky fou una part important de la crítica que va consolidar la base per als diversos grups que es van unir per manifestar-se contra l'Organització Mundial del Comerç a Seattle l'any 1999.
[edita] Socialisme
Chomsky s'oposa de forma profunda a allò què ell anomena capitalisme d'estat corporatiu practicat pels EUA i els seus aliats. Recolza moltes de les idees de l'anarquista Mikhail Bakunin (idees socialistes llibertàries), i predica la llibertat econòmica a més del control de producció pels propis treballadors, i no pas que propietaris i caps dirigeixin i controlin llurs decisions. A això es refereix amb el terme socialisme real, i descriu el socialisme d'estil soviètic com similar en termes de controls totalitaris al capitalisme d'estil nord-americà, i afegeix que ambdos són sistemes basats en tipus i nivells de control, més que no pas en organització o en eficiència. En defensa de la seva tesi, Chomsky apunta a que la filosofia de Frederick Winslow Taylor sobre el comandament científic fou la base organitzativa per al moviment d'industrialització massiva de la Unió Soviètica així com del model corporatiu estatunidenc.
En aquest mateix sentit, Chomsky ha enfocat les idees de Bakunin sobre l'estat totalitari, com a prediccions del brutal estat policial que hauria d'esdevenir a la Unió Sovètica. Sovint rememora la postura de Bakunin: ... si agaféssim al més ardent dels revolucionaris, i l'atorguèssim el poder absolut, en un any seria fins i tot pitjor que el zar, la qual postura desenvolupa la idea de que l'estat soviètic tirànic tingué les seves arrels a la concepció bolxevic del control de l'estat. Al comunisme, Chomsky sovint l'ha descrit com un fals socialisme i ha considerat la decadència de la Unió Soviètica com una petita victòria per al socialisme, més que no pas per al capitalisme (què és el contrari del que sovint es pensa).
En 1973 s'edita For Reasons of State (Per raons d'Estat), una obra on s'argumenta que una societat podria funcionar sense treball retribuït, al contrari d'un sistema capitalista, què és més un sistema autoritari en el qual la gent és esclava del sou i en el qual les decisions són preses per un comité centralitzat. Per a ell, la població d'una nació hauria de ser lliure a l'hora d'escollir un treball. La gent seria lliure de fer allò que vulgués, i el treball que escollirien voluntàriament seria gratificant per se amb el valor afegit de ser socialment útil.
La societat funcionaria sota un sistema d'anarquia pacífica, sense estat i sense institucions de govern. El treball que sempre ha estat poc atractiu per tothom, si és que ni ha hagut, seria distribuït equitativament entre tots.
Tot i ser molt crític amb la Unió Soviètica durant els anys 60 i 70, Chomsky fou més positiu a l'hora d'assessorar els moviments comunistes a Àsia. Va alabar allò què ell considerava les arrels del comunisme xinès i vietnamita, tal com queda palès en el seu assaig de 1968 Objectivity and Liberal Scholarship (Objectivitat i erudició lliberal); creu que hi ha certs aspectes similars amb el moviment anarquista de l'Espanya dels anys 30 (el qual admira molt). Alhora, dóna un toc d'atenció al fet que l'escala de la Revolució Xinesa és molt gran i els estudis en profunditat massa escassos, i sens dubte seria temerari intentar fer una avaluació general. El desembre de 1967 va dir, mentre participava a un fòrum de Nova York, que a la Xina un hi pot trobar coses que són realment admirables, i que la Xina és un important exemple d'una nova societat, en la qual van haver esdeveniments molt interessants i positius a nivell local, i a on es va basar el bon tracte de la col·lectivització i comunització, en la participació en massa, i va tenir lloc només després d'haver-se fet entendre a la pagesia.
De forma similar, va dir, referint-se al Vietnam, que tot i que sembla haver-hi un alt grau de participació democràtica als nivells regionals i locals, el poder de planificació encara està centralitzat i en mans de les autoritats estatals.
No obstant, anys després Chomsky va expressar una crítica més forta a l'estat comunista xinès. Així, a un assaig de l'any 2000 amb el títol de Millennial Visions and Selective Vision (Visions milenàries i visions selectives), Chomsky en fa referència com a règim totalitari, i hi descriu les terribles atrocitats produïdes per la fam que van afectar entre 25 i 40 milions de persones entre 1958 i 1961, com conseqüència del gran salt endavant (Great Leap Forward). N'ha tret una analogia entre la fam xinesa i les morts produïdes per desnutrició a l'Índia, i n'ha fet directament responsable d'aquesta darrera al capitalisme democràtic.
[edita] Mitjans de comunicació
Chomsky també s'ha centrat en l'anàlisi dels mitjans de comunicació socials, o mass media, en especial als EUA. Els acusa de coaccionar el diàleg per a promoure els interessos de les corporacions i del govern.
Aquest tema és tractat amb més profunditat al seu llibre (junt amb Edward S. Herman) Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media (Fàbriques de consens: L'economia política dels mitjans de comunicació). Per a recolçar l'existència del seu model de propaganda hi detalla diversos casos. Segons el model de propaganda, les societats més democràtiques com els EUA són mitjans de control subtils i no violentes (a diferència dels sistemes totalitaris), on la força física pot ser emprada per a coaccionar la població general. Hi ha una cita coneguda de Chomsky que diu que "la propaganda és a la democràcia, allò que la repressió és a un estat totalitari".
El model pretèn atribuir-li causes econòmiques més que no pas causes conspiratives. Esgrimeix que tal parcialitat deriva dels cinc filtres que la notícia acostuma a passar abans de sortir a la llum, a saber:
- El primer "filtre", la propietat, denota que la majoria dels mitjans són propietat de grans grups o corporacions.
- El segon, els fons, denota que la majoria de distribucions es fonamenten en llur publicitat, no en llur audiència (lector, televidents...). Per tant, com que són empreses orientades a la venda de productes a unes altres empreses (els publicitats), el model espera que les notícies publicades reflecteixin els desitjos i valors de les esmentades empreses.
- La font. Els mitjans de comunicació depenen d'institucions governamentals i de grans empreses amb forta parcialitat a l'hora de proveir molta de la informació.
- Els grups de pressió, que persegueixen els medis per suposada parcialitat quan van massa lluny.
- Normes, el cinquè filtre, fa referència a les concepcions que tenen els periodistes en comú. (Nota: al text original, publicat en 1988, el cinquè filtre era l'"anticomunisme". Però amb la caiguda de la Unió Soviètica ha estat ampliat per permetre canvis en l'opinió pública).
El model pretèn descriure com els mitjans de comunicació formen un sistema descentralitzat, no conspiratiu i molt poderós de propaganda, i són capaços de mobilitzar el consens públic sota les seves perspectives i alhora donant l'aparença de consentiment democràtic.
Chomsky i Herman van provar empíricament el seu model agafant "exemples aparellats", és a dir, parells d'esdeveniments que fossin objectivament similars excepte en relació a determinats interessos. Per exemple, van intentar demostrar que en casos en els que un "oficial enemic" fa quelcom (com assassinar un oficial religiòs), la prensa investiga a fons i dedica un gran cobriment a la notícia; però quan el govern local "enemic" o un aliat fa el mateix (o quelcom pitjor), la prensa enfonsa la història. També van provar el seu model contra el cobriment periodístic de l'ofensiva Tet que va tenir lloc a la Guerra del Vietnam, ja que sovint hom el considerava el millor exemple de premsa lliure i independent.
Un fort opositor a aquesta mena d'anàlisis és Víctor Davis Hanson, de la Institució Hoover. Ell i altres crítics veuen la idea de la "fàbrica de consens" com el reciclatge de la idea marxista de "falsa consciència", segons la qual les masses han estat tan manipulades que no tenen la perspectiva ni la inteligència per a veure més enllà de la propaganda, i necessiten intel·lectes superior com Chomsky per a que els assenyali la veritat suprema. Arch Puddington de la Institució Hoover també el critica per no tenir evidència empírica sobre el cobriment que fan els mitjans, especialment en referència al tractament dels mitjans de comunicació de Cambodja i Timor Oriental.
Un altre crític, Stephen J.Morris, avalua el "model de propaganda" de Chomsky i Herman amb la revisió de l'anàlisi que van fer del cobriment dels mitjans durant la supremacia dels Jèmers Vermells, a Cambodja. Per una banda, Chomsky i Herman parlen de "ràbia i enuig dirigits contra els Jèmers Vermells" a principis de 1977, any en què Cambodja era enemiga dels EUA, mentre que la violació dels drets humans dels aliats Corea del Sud i Xile foren tractats amb menor abast. Per una altra banda, J.M.Metzl (Responses to Human Rights Abuses in Camboia, 1975-1980, o Respostes a les Violacions dels Drets Humans a Cambodja, 1975-1980), analitza una major intensitat en el cobriment dels mitjans a Cambodja quan apareixien esdeveniments amb repercussions internacionals, però que ja havien desaparegut el 1977. Metzl també contradiu Chomsky i Herman en dir que un de cada vint articles publicats sobre Cambodja feien referència a la violència política dels Jèmers.
[edita] Orient Mitjà
Chomsky va créixer en un ambient jueu sionista. El seu pare fou mestre de llengua hebrea que ensenyava a una escola religiosa. A més, a Chomsky li fascinava la política de l'ala esquerrana del sionisme, i fins i tot es va plantejar anar a Palestina, potser a un kibbutz, per intentar ajudar en la cooperació arabojueva (postura oposada a un estat jueu, per la qual cosa sovint hom ha dit que té postures antisionistes).
Chomsky critica de forma contundent les polítiques d'Israel sobre els palestins i els veïns àrabs. El seu llibre The Fateful Triangle (o El Triangle de la Discòrdia) és considerat com un dels primers textos sobre el conflicte Israel-Palestina, des d'una vessant que critica la política israeliana i al recolzament dels EUA a la mateixa. També ha acusat l'estat d'Israel per haver practicat un "assessorament en terrorisme d'estat" (venda d'armes a la Sudàfrica de l'apartheid i països Llatinoamericans que ell considera cadells dels EUA, com Guatemala l'any 1980, i recolzament paramilitar, com la Contra de Nicaragua). Mots que ha utilitzat Chomsky vers l'estat israelià són "estat mercenari", "Esparta israeliana", i "dependència militaritzada de l'hegemonia dels EUA". A més a més, ha versat crítiques ferotges contra els sectors de la comunitat jueva dels EUA, pel seu intens paper a l'hora d'obtenir recolzament dels EUA, i els acusa d'equiparar "antisemitisme" amb "oposició a l'estat d'Israel".
[edita] Crítica a les comunitats d'intel·lectuals
Chomsky sovint ha criticat els intel·lectuals i acadèmics reconeguts públicament, bàsicament per dos motius:
- Funcionen com una classe a part, distingida per utilitzar un llenguatge inaccessible per a la gent de fora dels cercles acadèmics, i que crea una certa exclusió més o menys deliberada. Així, es crea un concepte distorsionat del terme "intel·lectual", fent entendre que és quelcom restringit a gent que exerceix un gran treball mental, sovint a universitats i acadèmies, com si aquest treball no fos realitzat per mecànics, artesans, etc... (tothom utilitza, sovint intensament, la ment).
- Els "intel·lectuals" pretenen ser una classe especial encarregada de pensar per la societat, encarregada d'assessorar a qui estigui al poder, i dient a tothom què ha de pensar i què no.
Chomsky defensa l'ús d'un llenguatge proper, a l'hora de parlar a l'audiència que no és "elit", tot i saber que la temàtica potser és complexa. I encoratja l'esmentada audiència a qüestionar tot aquell marc que no entenguin i que sigui ple de paraules obscures i de retòrica, el qual generalment és acceptat obedientment. Equipara, en termes globals, molt del treball teòric i filosòfic amb la pseudociència, tot i que sovint els considera interessants, però allunyats dels problemes reals.
Per exemple, per entendre la física de partícules, Chomsky ha consultat a amics que treballen en la matèria i li han sabut explicar amb paraules senzilles, o directament s'ha interessat pel tema i n'ha après més per tal d'entendre-la.
La crítica a Chomsky li recrimina el rebuig a les "eines teòriques". En aquest sentit, S. Žižek les veu indispensables, i creu que la necessitat d'utilitzar un llenguatge més proper neix de la negativa de la població a perdre temps en l'aprenentatge, doncs sovint la gent ja té suficient amb els seus problemes, i a més ja ho deixen en mans dels especialistes. Hom qüestiona si el desinterès per la teoria el té per tenir audiències amb manca d'educació formal, o si el té per la crítica als poders polítics, econòmics i socials dominants.
La crítica als intel·lectuals l'ha dirigida especialment contra els EUA (intel·lectuals de després de la Segona Guerra Mundial) i contra França (comunitat d'intel·lectuals de París).
[edita] Chomsky com activista polític
[edita] Oposició a la Guerra del Vietnam
Chomsky va esdevenir un dels opositors a la Guerra del Vietnam més remarcables el febrer de 1967, amb la publicació del seu influent assaig The Responsibility of Intellectuals (La responsabilitat dels intel·lectuals) al New York Review of Books. En aquesta publicació critica els intel·lectuals per la seva responsabilitat en no haver informat la societat ni haver advertit de les mentides. A més, provoca un canvi en la tendència d'aquells qui protestaven per la situació ja massa intolerable, doncs a partir de llavors passarien a resistir (i no pas protestar) l'autoritat.
Algunes de les activitats de "resistència" de Chomsky foren negar-se a pagar la meitat de l'impost de la renda, participar a la marxa cap el Pentagon de 1967, i acabar una nit a presó.
[edita] Chomsky marginat als mitjans de comunicació dels EUA
Tot i la popularitat de Chomsky durant la guerra, un cop acabada va ser cada cop més marginat pels més importants mitjans de comunicació dels EUA. Els seguidors de Chomsky culpen la incomoditat de les companyies distribuïdores en ser criticada la publicitat.
La desacreditació i caricaturització també li va venir de l'"elit", de qui hom creu que va venir la controvèrsia sobre els comentaris de Chomsky vers els Jèmers Vermells.
Tot i això, Chomsky apareixia a mitjans populars com la CNN, Time Magazine, Foreign Policy i programes de ràdio. I de fet sovint s'han justificat amb l'excusa de prestar encara una menor atenció als acadèmics que a Chomsky.
El 1979 se'l descriu de la següent manera: Jutjat en termes de poder, rang, noblesa i influència dels seus pensaments, Noam Chomsky és argumentadament l'intel·lectual viu més important d'avui dia, la qual manera és utilitzada sovint per a descriure'l.
La marginació als principals mitjans sembla que va continuar durant molt de temps. Tot i que cal dir que el propi Chomsky rebutja aparèixer a programes de televisió en els quals hom no pot exposar les seves idees per la limitació del temps del què es disposa, i per l'exigència de ser concís i breu. El seu mitjà preferit és l'escrit.
Amb el seu bestseller versat sobre els atacs de l'onze de setembre, 9-11, l'atenció dels grans mitjans de comunicació va tornar cap ell. I trobem nombroses referències recents als principals mitjans de comunicació dels EUA.
Dita marginació no sembla aparèixer fora dels EUA, com ho demostren les freqüents aparicions a la BBC.
[edita] Abast mundial
Chomsky és considerat una de les figures d'esquerres més famoses arreu del món, i sovint viatja per Europa i el Tercer Món, a banda dels EUA. Els seguidors els té arreu del món, i el seu gran poder de convocatòria el fa una personalitat molt sol·licitada, inclús una personalitat de culte.
La seva popularitat es veu realimentada per les seves intervencions al Fòrum Mundial Social, per les entrevistes en els mitjans alternatius, pels seus llibres (alguns d'ells best-sellers internacionals), per les pel·lícules produïdes al voltant del seu pensament (per exemple, Manufacturing Consent –Fàbriques de consens–, de 1992), per la publicitat que d'ell fan artistes mundials com Bono (d'U2), Rage Against The Machine, Pearl Jam, R.E.M., Chumbawamba i d'altres.
També ha rebut reconeixements, premis, distincions i guardons a universitats de mig món.
[edita] Bibliografia
[edita] Lingüística
(Per a una llista de la bibliografia sencera, visiteu la plana que Chomsky té al MIT).
- Chomsky (1955). Logical Structure of Linguistic Theory.
- Chomsky, Noam, Morris Halle, and Fred Lukoff (1956). "On accent and juncture in English." In For Roman Jakobson. The Hague: Mouton
- Chomsky (1957). Syntactic Structures. The Hague: Mouton. Reprint. Berlin and New York (1985).
- Chomsky (1964). Current Issues in Linguistic Theory.
- Chomsky (1965). Aspects of the Theory of Syntax. Cambridge: The MIT Press.
- Chomsky (1965). Cartesian Linguistics. New York: Harper and Row. Reprint. Cartesian Linguistics. A Chapter in the History of Rationalist Thought. Lanham, Maryland: University Press of America, 1986.
- Chomsky (1966). Topics in the Theory of Generative Grammar.
- Chomsky, Noam, and Morris Halle (1968). The Sound Pattern of English. New York: Harper & Row.
- Chomsky (1968). Language and Mind.
- Chomsky (1972). Studies on Semantics in Generative Grammar.
- Chomsky (1975). The Logical Structure of Linguistic Theory.
- Chomsky (1975). Reflections on Language.
- Chomsky (1977). Essays on Form and Interpretation.
- Chomsky (1979). Morphophonemics of Modern Hebrew.
- Chomsky (1980). Rules and Representations.
- Chomsky (1981). Lectures on Government and Binding: The Pisa Lectures. Holland: Foris Publications. Reprint. 7th Edition. Berlin and New York: Mouton de Gruyter, 1993.
- Chomsky (1982). Some Concepts and Consequences of the Theory of Government and Binding.
- Chomsky (1982). Language and the Study of Mind.
- Chomsky (1982). Noam Chomsky on The Generative Enterprise, A discussion with Riny Hyybregts and Henk van Riemsdijk.
- Chomsky (1984). Modular Approaches to the Study of the Mind.
- Chomsky (1986). Knowledge of Language: Its Nature, Origin, and Use.
- Chomsky (1986). Barriers. Linguistic Inquiry Monograph Thirteen. Cambridge, MA and London: The MIT Press.
- Chomsky (1993). Language and Thought.
- Chomsky, Noam (1995). The Minimalist Program. Cambridge, MA: The MIT Press.
- Chomsky (1998). On Language.
- Chomsky (2000). New Horizons in the Study of Language and Mind.
- Chomsky (2000). The Architecture of Language (Mukherji, et al, eds.).
- Chomsky (2001). On Nature and Language (Adriana Belletti and Luigi Rizzi, ed.).
[edita] Treballs polítics
Alguns dels llibres estan disponibles a Internet [1].
- Chomsky (1969). Perspectives on Vietnam [microform].
- Chomsky (1969). American Power and the New Mandarins. New York: Pantheon.
- Chomsky (1970). At War with Asia. New York: Pantheon.
- Chomsky (1971). Problems of Knowledge and Freedom: The Russell Lectures. New York: Pantheon.
- Chomsky and Zinn, Howard (Eds.) (1972) The Pentagon Papers. Senator Gravel edition. Vol. V. Critical Essays. Boston: Beacon Press, includes index to Vol. I-IV of the Papers.
- Chomsky (1973). For Reasons of State. New York: Pantheon.
- Chomsky & Herman, Edward (1973). CENSORED FULL TEXT Counter-Revolutionary Violence: Bloodbaths in Fact and Propaganda. Andover, MA: Warner Modular. Module no. 57.
- Chomsky (1974). Peace in the Middle East: Reflections on Justice and Nationhood. New York: Pantheon.
- Chomsky (1978). Human Rights' and American Foreign Policy
- Chomsky (1978). Intellectuals and the State
- Chomsky (1979). Language and Responsibility. New York: Pantheon.
- Chomsky & Herman, Edward (1979). Political Economy of Human Rights (two volumes). Boston: South End Press. ISBN 0896080900 and ISBN 0896081001
- Otero, C.P. (Ed.) (1981, 2003). Radical Priorities. Montréal: Black Rose; Stirling, Scotland: AK Press.
- Chomsky (1982). Towards a New Cold War: Essays on the Current Crisis and How We Got There. New York: Pantheon.
- Chomsky (1983, 1999). The Fateful Triangle: The United States, Israel, and the Palestinians. Boston: South End Press. ISBN 0896086011
- Chomsky (1985). Turning the Tide: U.S. Intervention in Central America and the Struggle for Peace. Boston: South End Press.
- Chomsky (1986). Pirates and Emperors: International Terrorism and the Real World. New York: Claremont Research and Publications.
- Chomsky (1987). On Power and Ideology: The Managua Lectures. Boston: South End Press.
- Peck, James (Ed.) (1987). Chomsky Reader ISBN 0394751736
- Chomsky (1988). The Culture of Terrorism. Boston: South End Press.
- Chomsky & Herman, Edward (1988, 2002). Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media. New York: Pantheon.
- Chomsky (1989). Necessary Illusions. Boston: South End Press.
- Chomsky (1989). Language and Politics. Montréal: Black Rose.
- Chomsky (1991). Terrorizing the Neighborhood: American Foreign Policy in the Post-Cold War Era. Stirling, Scotland: AK Press.
- Chomsky (1992). Deterring Democracy. New York: Hill and Wang.
- Chomsky (1992). Chronicles of Dissent. Monroe, ME: Common Courage Press.
- Chomsky (1992). What Uncle Sam Really Wants. Berkeley: Odonian Press.
- Chomsky (1993). Year 501: The Conquest Continues. Boston: South End Press.
- Chomsky (1993). Rethinking Camelot: JFK, the Vietnam War, and U.S. Political Culture. Boston: South End Press.
- Chomsky (1993). Letters from Lexington: Reflections on Propaganda. Monroe, ME: Common Courage Press.
- Chomsky (1993). The Prosperous Few and the Restless Many. Berkeley: Odonian Press.
- Chomsky (1994). Keeping the Rabble in Line. Monroe, ME: Common Courage Press.
- Chomsky (1994). World Orders Old and New. New York: Columbia University Press.
- Chomsky (1996). Class Warfare. Pluto Press.
- Chomsky (1997). (Ed.) The Cold War & the University: Toward an Intellectual History of the Postwar Years Authors: Ira Katznelson, R. C. Lewontin, David Montgomery, Laura Nader, Richard Ohmann, Ray Siever, Immanuel Wallerstein, Howard Zinn ISBN 1565840054
- Chomsky (1999). The New Military Humanism: Lessons from Kosovo .
- Chomsky (1999). Profit Over People. Seven Stories Press.
- Chomsky (2000). A New Generation Draws the Line: Kosovo, East Timor and the Standards of the West.
- Chomsky (2000). Rogue States: The Rule of Force in World Affairs. Cambridge: South End Press.
- Chomsky (2001). 9-11. Seven Stories Press.
- Mitchell, Peter & Schoeffel, John (Ed.) (2002). Understanding Power: The Indispensable Chomsky.
- Chomsky (2003). Middle East Illusions.
- Chomsky (2003). Hegemony or Survival. Metropolitan Books. (Part of the American Empire Project.)
- Chomsky (2005). Chomsky On Anarchism. AK Press. ISBN 1904859208
- Chomsky (2005). Imperial Ambitions: Conversations on the Post-9/11 World. Metropolitan Books. (Part of the American Empire Project.) ISBN 080507967X
[edita] Sobre Chomsky
- Rai, Milan (1995). Chomsky's Politics
- Salkie, Raphael (1990). The Chomsky Update
- Barsky, Robert (1997). Noam Chomsky: A Life of Dissent, MIT Press.
- Lorenzo González, Guillermo (2001). Comprender a Chomsky: introducción y comentarios de la filosofía chomskyana sobre el lenguaje y la mente.
- Horowitz, David, et al. (2004). The Anti-Chomsky Reader
- Miranda Alonso, Tomás (2005). Arquitectura de la mente según Noam Chomsky
[edita] Filmografia
- Manufacturing Consent: Noam Chomsky and the Media (1992)
- Distorted Morality — America's War On Terror?, Director: John Junkermann, Japan 2003
- Noam Chomsky: Rebel Without a Pause (TV), Director: Will Pascoe, 2003
- The Corporation (2003)
- Noam Chomsky at the IMDB.
[edita] Enllaços externs
- Plana oficial
- Darreres respostes del fòrum ZNet (hauràs deregistrar-te abans.)
- Weblog oficial (conjunt de respostes de fòrums)
- Plana al MIT
- ZNet: Noam Chomsky Archive
- A-Infos Radio Project: Talks by Noam Chomsky (MP3)
- Chomsky Torrents — video i so (BitTorrent)
- Zpedia entrada Chomsky
- Caricatures de Chomsky
