Llenguatge

De Viquipèdia

El llenguatge és la capacitat de l'ésser humà de comunicar-se utilitzant un sistema de signes. Una llengua o idioma és una representació particular d'aquesta capacitat.

En matemàtiques i informàtica s'utilitzen també llenguatges formals, com la lògica o algun llenguatge de programació.

Dues disciplines estudien bàsicament el llenguatge: la filologia (que també s'ocupa de les llengües concretes) i la filosofia. Algunes preguntes bàsiques que ocupen la filosofia són: Com es va originar el llenguatge? Va sorgir en un sol punt o en diversos alhora? Com és la relació exacta entre pensament i llenguatge? Quina és la naturalesa del significat?

[edita] Característiques distintives del llenguatge humà

Tot i que a vegades es parla de llenguatge dels animals, per exemple els crits dels micos o la dansa de les abelles, el llenguatge pròpiament dit és exclusiu de l'ésser humà, perquè acumula una sèrie de característiques que no s'han trobat juntes en cap altra espècie.

La primera d'elles és la possibilitat d'establir comunicació. Un emissor expressa un missatge i la resposta del receptor altera els propers missatges.

La més evident és potser la capacitat de referir-se a realitats allunyades en el temps i l'espai del moment comunicatiu o fins i a tot de referir-se a realitats no existents. Aquest fet permet l'abstracció. Per això es diu que el llenguatge usa símbols.

La tercera és que no està lligada a cap òrgan o necessitat concreta, sinó que hi intervenen molts factors. Per aquest motiu hi ha tanta varietat de missatges possibles, a diferència del repertori limitat dels senyals animals. La doble articulació permet la infinitud de missatges en l'home: només ha d'aprendre un inventari curt de signes i les seves regles de combinació per comunicar-se en qualsevol situació.

Per últim, el llenguatge humà es plasma en una llengua que s'aprén a la infància, ningú neix sabent cap idioma, a diferència dels animals. L'enorme variabilitat lingüística n'és una prova evident.

[edita] Funcions del llenguatge

Jakobson va analitzar les funcions bàsiques de la comunicació, i per tant també del llenguatge:

• Funció referencial o representativa: Al·ludir al context on té lloc la comunicació. La mateixa expressió en un context diferent canvia de significat. Per exemple: "deixa-ho aquí", segons de què es parli canvien els referents del "ho" i del "aquí".

• Funció expressiva o emotiva: Comunicar una idea que té l'emissor, fer partícips als altres dels propis pensaments

• Funció conativa o apel·lativa: Aconseguir un efecte determinat per part del receptor (per exemple, els precs, les preguntes....)

• Funció fàtica: Cridar l'atenció del receptor, començar o restablir la comunicació

• Funció metalingüística: Parlar sobre el propi llenguatge. Per exemple, "El verb haver s'escriu amb h i amb v".

• Funció poètica: Embellir el missatge, com passa a la literatura. Segons Jakobson, la funció poètica és la més important, ja que posa en marxa totes les altres.