Marcel Duchamp

De Viquipèdia

Marcel Duchamp va ésser un pintor i escultor francés, inventor dels ready-made. Nascut a Blainville-Crevon, el 28 de juliol de 1887, va participar en vida en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i, fins i tot, el surrealisme. Després d’una llarga carrera artística va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d’octubre de 1968, però la seua influència va més enllà de la seua mort, allargant-se fins al Segle XXI.

La seua forma d’entendre l’art es desprèn de les seues paraules: L’acte creatiu no ho fa l’artista només; l’espectador posa l’obra en contacte amb el món exterior mitjançant les seues interpretacions i intents de desxiframent, açò afegeix la seua contribució a l’art creatiu.

[edita] Vida i obres

Nascut dins una família d’artistes, Marcel Duchamp és germà de l’escultor Raymond Duchamp-Villon (1876-1918), del pintor Jacques Villon (Gaston Duchamp) (1875-1963), i de la pintora Suzanne Duchamp (1889-1963) casada amb el pintor Jean Crotti.

Duchamp és un artista que va revolucionar la concepció de l’art al Segle XX. La seva obra és heterogènia i complexa i seria irreductible a un únic moviment artístic, ja que la seua obra travessa les més diverses avantguardes de principis de segle, com el futurisme, el cubisme, Dadà i el surrealisme.

Serà junt als seus germans, la seua germana i els seus amics que emprendrà el seu aprenentatge de la pintura. Als seu ben començament, freqüentarà amb assiduïtat les obres d’artistes d’inspiració cubista com ara Fernand Léger o Robert Delaunay, també les d’Albert Gleizes i Jean Metzinger, autors de l’obra Du Cubisme (Sobre el cubisme) el 1912.

Ja el 1913, als Estats Units, les noves experimentacions europees es presenten a l’exposició Armory show a Nova York. Duchamp va presentar el seu Nu descendant un escalier («Nu baixant una escala») que va causar tant furor com escàndol. En aquesta obra, d’on es desprenen diverses tendències cubistes i futuristes, Duchamp expressa el moviment continu mitjançant una sèrie de figures superposades, en una experiència similar a la de la cronofotografia.

Separat de la pintura per un temps, entre 1913 i 1915, va construir els seus primers ready-made, objectes quotidians que ell escollia per la seva neutralitat estètica: Roue de bicyclette («Roda de bicicleta») de 1913 o Le porte bouteille («La porta ampolla») de 1914 en són bons exemples. El 1917, amb el seu Fontaine («Font»), va assolir major celebritat. L’escultura consistia en un urinari signat com «Richard Mutt» i amb el títol de Fontaine, que explicarà dient: «Que Richard Mutt hagi fabricat aquesta font amb les seues mans no te cap importància, només l’ha escollit. Ha pres un objecte ordinari de la vida quotidiana i l’ha situat de manera que el seu significat d’ús ha desaparegut sota un nou nom i un nou punt de vista, ha creat una nova manera de veure un cert objecte».

Instal·lat a Nova York en 1914 va forjar amistat amb Man Ray, Stieglitz i Francis Picabia, amb els que fundà la revista pre-dadà 291, que tindrà un impacte innegable sobre el posterior moviment dadaista.

A través de les seves obres, Duchamp aborda una reflexió sobre la noció d’Art, sobre l’estètica, precedint així l’art conceptual, el pop-art i el happening, que han pres freqüents préstecs de les pràctiques artístiques de Duchamp. Els seus escrits van estar publicats sota el nom de Duchamp du signe el 1958, i Marchand du sel, el mateix any. Fou, també, el creador d’un personatge de ficció, Rrose Sélavy, escultor i autor d’aforismes.

Potser la seua obra més rica i estranya, i alhora la més complexa, és Mariée mise à nu par ses célibataires, même coneguda popularment com el Gran Vidre, realitzada sobre un pannell de vidre. El Grand Verre és la finalització d’estudis preliminars a anteriors obres, que corresponen a l’obsessió per trobar una «forma veritable» invisible obtinguda per contacte, amb objecte de sintetitzar totes les seves teories màgiques i la seva teoria de l’art com «fet mental». Realitzat amb materials molt diversos com oli, fil d’aram o plom muntats sobre dos planxes de vidre, aquesta obra es va fer malbé, esquerdant-se i foradant-se, al seu transport en 1916, però Marcel Duchamp refusà restaurar-la.

Als darrers anys de la seua vida, Duchamp realitzà una obra per el Museu de Belles Arts de Filadèlfia, Étant donné 1) La chute d’eau 2) le gaz d’éclairage (1944-1968), entorn escultural eròtic, prohibit a la vista del públic per la seua voluntat.

Va ser, fora de la seua tasca artística, un excel·lent jugador d’escacs internacional. Campió de l'Alta Normandia en 1924, va participar en diverses ocasions al campionat de França i va formar part de l’equip Francés a les olimpíades de l'Haia (1928), Hamburg (1930), Praga (1932) i Folkestone (1933).

Aquest epitafi resta sobre la làpida de la seua tomba al cementiri de Rouen : «D’ailleurs, c’est toujours les autres qui meurent» («Des de l’altra banda, sempre són els altres qui moren»).

[edita] Algunes obres seleccionades

• Portrait de joueurs d'echecs («Retrat de jugadors d’escacs»). 1911. Oli sobre llenç. 108 x 101 cm. Museu d’art de Filadèlfia.
• Nude Descending a Staircase, No. 2 («Nu baixant una escala. No. 2»). 1912. Oli sobre llenç. 146 x 89. Museu d’art de Filadèlfia.
• Diversos ready-mades, destacant: Roue de bicyclette («Roda de bicicleta») (1913), Le porte bouteille («La porta ampolla») (1914) o Fountain («Font») (1917), entre altres.
• LHOOQ. 1919. Dibuix sobre reproducció fotogràfica. 19,7 x 10,5 cm.
• Mariée mise à nu par ses célibataires, même (Gran Vidre). 1915-23. Oli, barnús, plom, fil d’aram i pols en dos panells de vidre. 272 x 176 cm. Museu d’art de Filadèlfia.
• Le boîte vert (La Mariée mis à nu par ses célibataires même). Notes i estudis per Mariée mise à nu par ses célibataires, même.
• Rrose Sélavy
• Etant donnés: 1. la chute d'eau/2. le gaz d'éclairage. 1944. Conjunt escultural. Museu de Belles Arts de Filadèlfia.