Livònia
De Viquipèdia
Livònia (letó: Livonija; estònia: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitat pels livonis, però en l’Edat Mitjana designava un territori molt més extens controlat per l’Orde de Livònia en les costes orientals del Mar Bàltic en les actuals Letònia i Estònia. Les seves fronteres són el Golf de Riga i el Golf de Finlàndia en el nord-este, el llac Pepsi i Rússia a l'est, i Lituània al sud.
[edita] Història
En començar el segle XII Livònia era un àrea de l'extensió econòmica i política dels danesos i alemanys, particularment per la lliga Hanseática i l’Orde del Císter. Al voltant de 1160 comerciants de hanseàtics de Lübeck van establir-hi una base en el lloc futur de Riga. La Crònica d'Enric de Livònia del 1220 explica de primera mà de la cristianització de Livònia, concedida com a un feu pel Hohenstaufen rei d'Alemanya Felip de Suàbia a Albert von Buxhoeveden, nebot de l’ Arquebisbe de Bremen, que va navegar amb un comboi de naus omplertes dels croats armats. Riga fou fundada en 1201, hi construïren una catedral, i es va convertir en la seu del Príncep-bisbe de Livònia.
Així, d’ençà del segle XIII Livonia es va convertir en la (confederació Livònia) de les terres governades per l’Orde Livònia (fundada per Albert en 1202, qui la va unir amb l’Orde Teutònica a Prússia (1237) i els territoris espirituals incloent l’Arquebisbat de Riga i el bisbat de Curlàndia, Ösel-Wiek, i Dorpat, on l’alemany Hermann von Albert es va establir com a príncep-bisbe. La conquesta de Livònia pels alemanys es descriu en la Crònica rimada livona. En 1561 durant Guerra Livona, Livònia va caure en la Mancomunitat poloneso-lituana, però el control polonès no fou reconegut per l’Imperi Rus fins el 1582 . L'organització de Livonia en la Mancomunitat el 1598 era
- Voivodat de Wenden (województwo wendeńskie, Cesis / Wenden)
- Voivodat de Dorpat (województwo dorpackie, Tartu / Dorpat)
- Voivodat de Parnawa (województwo parnawskie, Pärnu / Pernau / Parnawa)
Suècia obtingué el control sobre les regions letones, estonies i centrals del nord de Livònia, incloent Riga, després de lluitar en Guerres Poloneso-Sueques durant els anys 1620, i incorporant-li al regne suec com a domini de la Livònia sueca.
La porció de Livònia restant en la Mancomunitat després del tractat d'Oliwa en 1660 fou coneguda com a Livònia polonesa, o Inflanty, i consistia principalment en la regió letona meridional o Latgale dintre del Voivodat de Livònia amb capital a Daugavpils, o Dyneburg. L’Imperi rus va conquistar la Livònia sueca durant la Gran Guerra del Nord i adquirí la província en el tractat de Nystad de 1721 . Rússia afegí al seu territori la Livonia Polonesa en 1772 durant les Particions de Polònia.
Livònia romandrà dintre de l'imperi rus fins al final de la Primera Guerra Mundial, quan va estar repartida entre els estats novament independents de Letònia i Estònia. En 1918-1920 els exèrcits soviètic i alemany combatiren contra les tropes letones i estonianes pel control de Livònia, però les seves temptatives no van donar un grat resultat.
[edita] Enllaços externs
- Deutsch-Baltische Ritterschaften in Livland, Kurland, Estland, Oesel
- Die Geschichte der Deutschen im Baltikum
- Die Livländische Ritterschaft
- Joann Portantiuse Liivimaa kaart 1573. aastast
- Karten
- LETTLAND: GESCHICHTE
- ЛИФЛЯНДИЯ
- Liivimaa kaart
- Livland
- Livonian History by Uldis Balodis
- Vana-Liivimaa riigid 1238-1346
