Gustav Holst

De Viquipèdia

Gustav Holst

Gustavus Theodor Von Holst (Cheltenham, 21 de setembre de 1874 – Londres, 25 de maig de 1934), compositor anglès. És conegut per la seua obra d'orquestra Els planetes. La seua música rebé la influència de l’espiritualisme hindú i de les cançons populars angleses. Destaca per l'ús poc convencional de la mètrica i per les seues melodies. És el pare de la compositora i directora d’orquestra Imogen Holst.

[edita] Biografia

[edita] Primers anys

Gustavus Theodor Von Holst va nàixer el 1874 a Cheltenham, Anglaterra, a una família d’origen suec (via Lituània i Rússia). Son pare era organista en l'església de Tots els Sants a Pittville. La casa on va transcórrer de la seua infantesa és ara un petit museu, dedicat en part a Holst, i en part a il·lustrar la vida domèstica local de mitjans del Segle XIX. En l’any 1918 va treure la partícula ' Von ' del seu nom en resposta al sentiment anti-alemany desencadenat a Anglaterra arran de la Primera Guerra Mundial.

Tant ell com la seua germana van estudiar piano des de ben menuts, però Holst, que patia una malaltia nerviosa que va afectar el moviment de la seua mà dreta, va canviar al trombó en l’adolescència, perquè aquest instrument s’adaptava millor a les seues condicions físiques.

Va accedir al recentment fundat Royal College of Music de Londres amb una beca, estudiant amb Charles V. Stanford, i on va fer relació amb altre estudiant que esdevindria el seu amic per a tota la vida: Ralph Vaughan Williams.

Durant aquests anys, Holst va rebre la influència de les teories socialistes, i va assistir a conferències i mítings de George Bernard Shaw, amb qui també va compartir la passió pel vegetarianisme, i William Morris, que eren dos dels partidaris més aferrissats del moviment socialista a Anglaterra.

També durant aquests anys, Holst es va interessar pel misticisme i l’espiritualitat hindú, i aquest interès va influir el seu posterior treball, incloent ‘’Sita’’, òpera basada en un episodi del Ramaiana, Savitri, òpera de cambra basada en un conte del Mahabharata, i Himnes del Rig Veda, per a la composició de les quals va haver d’aprendre sànscrit bàsic, per garantir-se la confiança en les traduccions.

Per tal de guanyar-se la vida, abans de rebre rendes suficients del seu treball com a compositor, Holst va haver de treballar com a intèrpret de trombó en una orquestra popular anomenada White Viennese Band, dirigida per Stanislas Wurm. Holst trobava aquesta música insubstancial i repetitiva, i el treball en l’orquestra miserable i gairebé criminal. Afortunadament les seues composicions van arribar a ser més acceptades i la seua estabilitat econòmica va millorar gràcies a la seua dedicació a l’ensenyament, el que li va permetre deixar el treball miserable de les orquestres populars.

Va trobar treball com a director de música en l'escola de jovenetes St Paul’s Girls' School, a Hammersmith, Londres, on va compondre l’encertada i popular obra St. Paul Suite, per a l'orquestra de l'escola, el 1913. L’obra de Holst per a banda de música, encara que relativament petita, li ha garantit un lloc d’honor en el repertori anglès d’aquestes formacions. Per exemple, són ben conegudes les dues Suites for Military Band o l’obra A Moorside Suite.

Durant aquests anys rep la influència de la poesia de Walt Whitman, utilitzant els seus textos en l’obra The Mystic Trumpeter (1904). També va musicar poemes de Thomas Hardy i Robert Bridges.

També és aquesta una època en la qual la societat musical anglesa en la seua totalitat, i l’amic de Holst, Vaughan Williams, en particular comença a mostrar un especial interès per la música folclòrica anglesa, pels antics madrigals i pels compositors de l’època dels Tudor. Holst va compartir l'admiració del seu amic per la simplicitat i l'economia d'aquestes melodies, i el seu ús en les seues composicions és una de les característiques més recognoscibles de la seua música.

Holst era un viatger infatigable. Va visitar extensament Itàlia i França, i havia recorregut gairebé tots els camins i carreteres d’Anglaterra en el moment en què va esdevenir la seua mort. Però també va viatjar més ennlà de la vella Europa, dirigint-se a l’Algèria Francesa (1906) per indicació dels doctors, com a tractament de l'asma i la depressió que el colpejà en no obtenir el desitjat premi Ricordi. Els seus recorreguts per Barbaria, incloent un llarg viatge en bicicleta pel Sàhara, van inspirar-li la Suite Beni Mora, escrita al seu retorn.

Després de la tèbia acollida del seu treball coral The Cloud Messenger el 1912, Holst va eixir de nou de viatge, aquesta vegada a Espanya i amb els compositors Balfour Gardiner i els germans Clifford Bax i Arnold Bax, tots quatre becats per un donant anònim. A pesar del seu caràcter tímid, Holst va quedar fascinat per la gent i la societat. Com sempre havia cregut que la millor manera de conèixer una ciutat era perdent-s’hi, a Girona, Catalunya, sovint desapareixia, només per a ser trobat unes hores més tard pels seus amics, que passaven el temps en discussions abstractes amb els músics locals. Va ser a Espanya on Clifford Bax va introduir Holst a l'astrologia, una obsessió que va inspirar la seua posterior suite Els Planetes. Va llegir els pronòstics astrològics fins a la seua mort, i al seu interès en els estels li agradava anomenar-lo “el meu vici domèstic”.

Poc després la seua tornada, l'escola de jovenetes St Paul’s Girls' School va inaugurar unes noves instal·lacions musicals, i Holst va compondre la’’St Paul Suite’’ per a l'ocasió. Aproximadament per aquesta època (1913), Stravinsky va estrenar Le Sacre du Printemps (La consagració de la Primavera), el que va causar un escàndol a París i crítiques ferotges a Londres. L’any següent, Holst va escoltar per primera vegada les “ultramodernes” Cinc Peces per a Orquestra de Schoenberg, en les que empra un cromatisme extrem (amb l'ús dels 12 tons). Certament aquestes obres avantguardistes van impactar Holst, i encara que més tard va satiritzar els aspectes més estranys de la música moderna (sempre va gaudir d’un agut sentit de l'humor), la nova música de Stravinsky i Schoenberg va influir, o almenys estimular el seu treball sobre la Suite Els Planetes.

El lloc de naixement de Holst es pot visitar a Cheltenham, Anglaterra. La casa on va nàixer és avui dia un museu dedicat a la seua vida i a les seues obres, com un dels compositors britànics més excepcionals.

[edita] Els Planetes

Holst i la seua esposa Isobel van comprar una cabana a Thaxted, Essex. En aquest lloc, situat en un entorn d’edificis medievals i indrets ideals per fer excursions, va començar el treball sobre la Suite que esdevindria el seu treball més conegut, la suite per a orquestra ‘’Els Planetes’’ en set moviments. La Suite ha de ser considerada més com una sèrie de quadres que evoquen un cert ambient, que com qualsevol cosa concreta connectada amb l'astrologia o l'astronomia, encara que és sabut que Holst va utilitzar el llibre d’Alan Leo Què és un Horòscop com a guia:

Mart – Independent, ambiciós, testarrut
Venus - Desperta l'afecte i l'emoció
Mercuri de - El missatger alat dels déus, inventiu, adaptable
Júpiter - porta l'abundància, perseverància

(...)

La influència de l’astròleg del segle XIX, Raphael, també resulta evident a través dels seus escrits referents al paper dels planetes en els assumptes del món, que va conduir Holst a desenvolupar-ne una magnífica visió.

El treball va ser acabat en dues etapes, amb Mart, Venus, i Júpiter escrits simultàniament, i Saturn, Urà, Neptú, i Mercuri escrits després d’un interval en què Holst va compondre altres obres. Els Planetes va ser acabada el 1916. La influència de Stravinsky va ser ressaltada per un crític que va batejar la Suite com La consagració de la primavera “anglesa”.

El primer moviment de la Suite és Mart, “el fragment musical més esfereidor que mai no ha existit”, evoca una escena bèl·lica de grans proporcions en compàs de 5/4 (canvia a 5/2 i a 3/4 al final) i dissonància evident. Holst va indicar que havia de ser interpretat més ràpidament que una marxa regular, donant-li un caràcter mecanitzat i inhumà. És sovint una sorpresa assabentar-se que Mart va ser acabat poc abans dels horrors de la Primera Guerra Mundial. Mart es segurament la peça més famosa de Holst, i s'ha utilitzat i citat pertot arreu, des de la sèrie Cosmos de Carl Sagan fins als jocs de vídeo.

Venus tranquil i Júpiter satisfet de si mateix, son ambdós també absolutament ben coneguts. Demostren la influència de Vaughan Williams, de Stravinsky, d'Elgar i de Schoenberg.

Urà és un homenatge estrafolari i frenètic a L’Apprenti Sorcier (L’Aprenent de bruixot) de Dukas. Neptú és misteriós i evoca una escena de l'altre món.

El més original és Saturn, en el qual els impulsos amenaçadors del rellotge avancen inexorablement cap a l’horitzó, revelant la dignitat i fragilitat de la vesella. Saturn era, entre els set moviments, el favorit de Holst.

A l'inici de la Primera Guerra Mundial, Holst va intentar allistar-se però va ser rebutjat a causa de diferents dolències a la vista, els pulmons i l’aparell digestiu. En temps de guerra, Holst es va persuadir que calia llevar la partícula “Von” del seu cognom, ja que aquesta despertava suspicàcies. La seua nova música, no obstant, va ser rebuda amb entusiasme com a vertadera “música patriòtica” i completament anglesa, i va tenir gran difusió a les sales de concert, en part a causa de la prohibició de tota música teutònica. Cap al final de la guerra li van oferir un lloc de treball dins del programa educatiu de l’YMCA com a director musical, i va ser destinat a Salònica (actualment a Grècia) i Constantinoble (Turquia) el 1918. Mentres ensenyava música a les tropes impacients per escapar de la servitud de la vida de l'exèrcit, la suite Els Planetes gaudia d’èxit a a Gran Bretanya. Poc després la seua tornada, en acabar la guerra, Holst va compondre l' Oda a la mort, basada en un poema de Walt Whitman.

Entre els anys 1920 i 1923, el renom de Holst va créixer impulsat per l'èxit d’ Els Planetes, de l' Himne de Jesús (basat en evangelis apòcrifs, escrit el 1917), i de la publicació d'una nova òpera, The perfect fool (El panoli perfecte) (sàtira de Wagner). Holst esdevingué una ‘’rara avis’’: un compositor anglés famós, i com a tal estava molt ocupat dirigint les seues obres, donant conferències, i amb les habituals obligacions de l'ensenyament. Odiava la vida pública – sovint va rebutjar contestar a les preguntes plantejades per la premsa - i quan els admiradors li demanaven un autògraf, repartia unes targetes d’imprempta on es podia llegir "jo no done autògrafs". Però encara que no apreciava l’atenció pública, sí que estimava el fet de disposar de gaires diners per a viure comfortablement.

[edita] Últims anys

En els anys següents, va aprofitar les noves tecnologies per a gravar en disc les seues obres i difondre-les per la ràdio (a través de la BBC). El 1927, l'Orquestra Simfónica de Nova York li va fer la comanda d’una simfonia, una oportunitat que va aprofitar per compondre una obra orquestral basada en Wessex del poeta Thomas Hardy, i que va donar lloc a l’obra Egdon Heath, que va ser estrenada a la memòria del poeta un mes després de la seua mort. Malhauradament en aquells anys l’estil musical de Holst començava a deixar d’estar a la moda, i aquesta obra no va ser massa interpretada. No obstant, Holst considerava aquesta obra curta i tranquil·la, però punyent, com la millor de la seua producció. Egdon Heath ha tingut millor acollida en els darrers anys i n’hi ha diverses gravacions disponibles.

Cap al final de la seua vida, el 1930, Holst va ser comissionat per la BBC a escriure una peça per a banda, i el resultat, Hammersmith, va ser un homenatge al lloc on havia passat la major part de la seua vida, una descripció musical de la ciutat que comença amb un intent de reconstruir el so del riu Tàmesi fluint suaument.

En els anys següents, Holst va patir creixents problemes d'estómec. Una de les seues darreres composicions The Brook Green Suite, que rep el nom del paratge on se situa la St Paul’s Girls' School, va ser estrenada només uns mesos abans de la seua mort, esdevinguda arran de complicacions després de cirurgia d'estómec, el 25 de maig de 1934. Està soterrat a la catedral de Chichester, West Sussex.

[edita] Obres més importants

The Mystic Trumpeter (1904)
Two Songs Without Words Op.22 (1906)
1. Country Song
2. Marching Song
A Somerset Rhapsody (1907)
Savitri òpera(1908)
First Suite for Military Band in Eb (1909)
1. Chaconne
2. Intermezzo
3. March
Beni Mora (Oriental Suite) Op.29 No.1 (1909 – 1910)
1. First Dance
2. Second Dance
3. Finale
Two Eastern Pictures (1911)
Second Suite for Military Band in F (1911)
1. March: Morris Dance, Swansea Town, Claudy Banks
2. Song Without Words "I Love my Love"
3. Song of the Blacksmith
4. Fantasia on the "Dargason"
Psalm 86 H.117 No.2 (Psalmo 86), (1912)
Choral Hymns from the Rig Veda (1908 – 1912)
1. First Group (for women's chorus and orchestra) (H.96)
  1. Battle Hymn
  2. To the Unknown God
2. Second Group (for chorus and orchestra) (H.98)
  1. To Varuna (God of the Waters)
  2. To Agni (God of Fire)
  3. Funeral Chant
3. Third Group (for women's chorus and harp) (H.99)
  1. Hymn to the Dawn
  2. Hymn to the Waters
  3. Hymn to Vena (Sun rising through the mist)
  4. Hymn of the Travelers
4. Fourth Group (for men's chorus and orchestra (H.100)
  1. Hymn to Sama (the juice of an herb)
  2. Hymn to Manas (the spirit of a dying man)
Two Eastern Pictures (for women's voices and harp) (H.112)
1. Spring
2. Summer
St Paul's Suite Op.29 No.2 (Finale és altre arranjament del 4t moviment de la Second Suite) (1913)
1. Jig
2. Ostinato
3. Intermezzo
4. Finale (The Dargason)
Hymn to Dionysus Op.31 No.2(H.116) (1913)
The Planets Suite Op. 32 (1916)
1. Mars, the Bringer of War
2. Venus, the Bringer of Peace
3. Mercury, the Winged Messenger
4. Jupiter, the Bringer of Jollity (main theme:"I Vow to Thee, My Country")
5. Saturn, the Bringer of Old Age
6. Uranus, the Magician
7. Neptune, the Mystic
The Hymn of Jesus (1917)
Ode to Death 1919
Short Festival Te Deum (H.145) (1919)
The Perfect Fool Op.39 ballet (1918–1922)
Fugal Concerto for Flute, Oboe & String Orchestra (1923)
At the Boar's Head (1924)
Egdon Heath, (1927)
A Moorside Suite (1928)
1. Scherzo
2. Nocturne
3. March
Double Concerto Op.49 (1929)
1. Scherzo/Allegro
2. Lament/Andante
3. Variations on a Ground
The Wandering Scholar opera, (1929 – 1930)
Hammersmith: Prelude and Scherzo (1930)
Lyric Movement (1933)
Brook Green Suite (H.190) (1933)
1. Prelude
2. Air
3. Dance