Garrofer
De Viquipèdia
| Garrofer | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||||
| Ceratonia siliqua L. |
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre dioic de la família de les lleguminoses.
[edita] Descripció
El garrofer és un arbre de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada. La seva fruita, anomenada garrova o garrofa forma una bajoca o beina d'entre 10 i 20 cm de longitud. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova. La polpa que les recobreix és dolça i en alguns casos consumida com a aliment humà als països pobres (a la guerra i posguerra espanyoles se'n feia un succedani de la xocolata de pèssima qualitat). A Balears ho va ser en èpoques de fam. Normalment s'utilitza com a aliment del bestiar, bé directament pasturant d'enterra (porcs ò ovelles) o capolada i separada del pinyol (cavalls). És un arbre propi del litoral ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. Monlau (1890) citant a Cavanilles diu que les glaçades de 1789 van matar els que estaven a 40 llegües de la costa del País Valencià sense afectar als del litoral.
[edita] Usos
Les llavors s'usen per fabricar additius alimentaris com ara la farina de garrofí que s'utilitza com a espessant.
Segons Monlau (1890) els trurc feien sorbets barrejant la farina de garrofí amb reglèssia i els egipcis confiten amb el garrofí els tamarindes i els mirabolans.
Com a curiositat les seves llavors s'utilitzaven antigament per pesar i la unitat de mesura dels diamants "carat" deriva de la llavor del garrofer.
