Fonologia àrab
De Viquipèdia
L'àrab estàndar només té tres vocals, /i, a, u/, en les seves varietats llarga i curta. Naturalment hi ha al·lofonies. Aquesta pot ser la raó que a la premsa hi hagi tantes version diferents a l'hora de trasnciure els noms de gent com en Bin Ladin/Ben Laden/Bin Laden o en Iàssir/Iàsser Arafat.
| Bil·labials | Inter- dentals |
Dental | Dentals emfàtiques |
(Alveolo-) Palatals |
Velars | Uvulars | Farinn- geals |
Glotals | ||
| Oclusius | Sords | t | t̴ | k | q | ʔ | ||||
| Sonors | b | d | d̴ | dʒ¹ | ||||||
| Fricatius | Sords | f | θ | s | s̴ | ʃ | x | ħ | h | |
| Sonors | ð | z | ð̴ | ɣ | ʕ | |||||
| Nasals | m | n | ||||||||
| Laterals | l² | |||||||||
| Vibrants | r | |||||||||
| Semi-vocals | w | j | ||||||||
- [dʒ] és [g] per a alguns parlants (oclusiva). És sobretot característic del dialecte egipci. A molts llocs del nord d'Àfrica i al Líban, és [ʒ] (no africada).
- [l] es pronuncia [l̴] només al mot /ʔallaːh/, el nom de Déu (Al·là).
[ ̴] s'usa per a indicar velarització i faringealització (consonants emfàtiques).
Als dialectes hi ha més fonemes. Al Magreb i al llenguatge escrit (normalment en noms) existeix la [v].
Les vocals poden ser (fonològicament) llargues o curtes.
Vegeu també Convenis de transliteració àrab a català.
