Epicur
De Viquipèdia
Epicur (Samos, 341 aC-270 aC) fou un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.
Deixeble de Nausífanes, seguidor de Demòcrit i fundador de l'epicureisme. Fundà una escola coneguda com "El jardí", per estar situada al jardí de casa seva a Atenes, i entre els seus deixebles acceptava dones i esclaus. Va elaborar una doctrina moral hedonista, basada en una filosofia natural d'inspiració atomista.
La seva obra més important conservada és la carta a Meneceu, síntesi de les seves teories sobre la mort, el plaer i la felicitat.
Epicur afirma que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat, i perquè és el remei per als quatre grans mals de la humanitat (tetrafàrmac), que són:
- la por als déus
- la por a la mort
- la por als fenòmens de la Naturalesa
- la por al dolor
Divideix la filosofia en tres grans apartats:
- Lògica
- Física
- Ètica
Taula de continguts |
[edita] Lògica
O canònica. Serveix per abastre la veritat. Epicur assenyala la importància de definir clarament el significat de les paraules i establí uns cànons o criteris que regeixen les formes de coneixement:
- les sensacions, que ens proposen la informació.
- les anticipacions, interpretacions subjectives del món.
- els afectes, (plaer i dolor) que ens orienten sobre el bé i el mal.
[edita] Física
Epicur adoptà la teoria atomista formada per Demòcrit, i hi va introduir un element de llibertat en el moment etern dels àtoms, que anomenà declinació (parénklisis, clinamen a Lucreci). Els àtoms costitueixen tot l'univers, incloses les ànimes (sensació, ment, raó) que són per tant, materials i moren amb el cos, de manera, que no cal tèmer la mort.
[edita] Ètica
Epicur remarca la importància del cos com a fonament de l'existència i afirma que la felicitat de l'ésser humà consisteix en el plaer. Aquest plaer es basa en l'evitació del dolor mitjançant l'automoderació dels desigs.
La felicitat s'aconsegueix mitjançant l'autosuficiència de la persona (autarquia) i la mesurada a l'acció dels plaers naturals i necessaris, i es manifesta en l'ataràxia o serenitat de l'ànima.
Per abastar aquest estat de serenitat recomana l'allunyament de la política, la indeferència davant dels déus i el conreu de l'amistat.
[edita] Conceptes
- Ataràxia: serenitat, absència de torbació en l'ànima, condició de la vida feliç.
- Amistat: es la fòrmula de la convivència, manifestació de la sociabilitat com el plaer, l'amistat és un imperatiu natural, que ens rescata de l'egoisme i ens projecta als altres, als quals necessitem per viure i sobreviure feliços.
- Divinitats: No cal tèmer els déus, perquè aquests no s'interposen en la vida dels humans. No hi ha providència divina: L'home és lliure i la felicitat és a les seves mans.
- Mort: No cal tèmer la mort perquè la mort és privació de sensació i, per tant, no comporta cap dolor. Quan nosaltres hi som, la mort no hi és. Quan la mort hi sigui, nosaltres no hi serem.
[edita] Filosofia de la ciència
Modernament s'atribueix a Epicur la visió de que totes les explicacions plausibles d'un fet han de ser preservades, en contraposició a la visió de la navalla d'Occam, per la qual hom ha de retenir l'explicació més simple a un fenòmen. La idea epicúrea de la multiplicitat es deriva de la seva visió d'epicur favorable als diversos plaers, fins i tot amb l'excès i la diversitat.
