Camaldulesos
De Viquipèdia
L'orde dels camaldulesos, fundada per sant Romuald el 1012 seguint la seguint la regla de sant Benet (benedictins), a Camaldoli (Toscana), prop de Florència, va ser un orde religiós que es dedicava a la vida purament contemplativa o eremítica. Porten el vestit blanc i la barba plena.
La seva reforma procurava reprendre i integrar la dimensió solitària de vida monàstica. Gairebé fa mil anys, Sant Romuald fundava l'Ermita Sagrada de Camaldoli, a les muntanyes de la Itàlia central, prop de la ciutat d'Arezzo. Hi ha ermites de camaldolesos i monestirs per tot Itàlia. El més antic és el monastir urbà originalment establert per Sant Gregori el Gran al cor de Roma al segle VI.
L'orde camaldulès va ser aprovat l'any 1072 per Alexandre III, quaranta cinc anys després de la mort del seu fundador, quan ja existien 9 agrupaments d'ermitans camaldulesos. El 1113, els camaldulesos van ser reconeguts com a branca autònoma de l'orde de sant Benet.
Eren oberts tant a la vida solitària dels ermitans com a la vida cenobítica o comuna. Fou un dels primers a integrar a l'orde els germans conversos o llecs, potser prenent com a model el costum de Cuixà. Al segle XV l'acció del superior general, l'humanista Ambrogio Traversari, i dels monjos de San Michele de Murano (Venècia), realitzaren una reforma per reduir les divergències entre eremites i cenobites i l'any 1513 establiren la unió entre les dues branques. El 1616 tornaren, però, a separar-se.
L'orde es divideix actualment en dues congregracions autònomes. La branca cenobítica fou inclosa l'any 1935 en la confederació benedictina amb el nom de Congregació Benedictina dels Monjos Eremites Camaldulesos. Per la seva part, els eremites s'uniren el 1528 al grup fundat pel reformista del renaixement sant Paolo Giustiniani a Montecorona, constituint la Congregació dels Eremites Camaldulesos de Montecorona. Aquest grup viu només en ermites, normalment amb un nombre molt petit de monjos. A diferència de l'altra congregació, no és un membre de la Confederació Benedictina.
L'orde de camaldolesos estenia la seva presència als Estats Units el 1958, al fundar l'ermita del Cor Immaculat a les muntanyes de Santa Lucia a Big Sur, Califòrnia. El 1959 es fundava l'ermita de la Sagrada Familia, a Bloomingdale, Ohio, pertanyent als monjos de Montecorona. Posteriorment, el monestir de l'Encarnació a Berkeley, Califòrnia, i el monestir de la Transfiguració, per a dones, situat a Windsor, Nova York. Hi ha també comunitats de camaldolesos a Polònia, França, l'Índia, el Brasil, Colòmbia i Tanzània.
Hi ha també sis monestirs femenins.
