Raimon VII de Tolosa
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Raimon VII (IX) de Sant Gèli (Gard) (julhet de 1197 a Bèucaire - 27 de setembre de 1249 a Milhau), comte de Tolosa, duc de Narbona e marqués de Provença. Filh de Raimon VI de Tolosa e de Joana Plantagenet.
En mai de 1216, desbarca a Marselha e fa lo sèti de Bèucaire que pren lo 24 d'agost. Perseguís la guèrra de reconquista contra los franceses menats per Simon IV de Montfòrt puèi per lo seu filh Amalric de Montfòrt.
Succedís al seu paire en 1222. En 1225 es escomenjat pel Concili de Bourges e alavetz va començar una crosada contra el. Un cop vençut, se resigna a signar lo Tractat de París (1229) que li fa cedir las ancianas vescomtats de Trencavèl al rei de França e permet que la seuna unica filha e eiretièra Joana de Tolosa se marida amb Amfós de Peitieus, fraire de Loís. A la seuna mòrt, lo seu gendre devenguèt comte de Tolosa e aprèp la mòrt d'aqueste, lo comtat de Tolosa foguèt annexat per la Corona de França.
| Precedit per Raimon VI (VIII) |
 comte de Tolosa marqués de Provença |
Seguit per Joana e Amfós II |
[Modificar] Veire tanben
[Modificar] Ligams extèrnes
- Fotò del tractat de París sus Quercy.net
- (en) Raimon VII de Tolosa Raimon VII de Tolosa
