Xfce
De Viquipèdia
Configuració de diverses preferències a Xfce |
|
Desenvolupador | Els desenvolupadors de Xfce |
Última versió | 4.2.3.2 / 15 de novembre del 2005 |
Sistema operatiu | UNIX i GNU/Linux |
Tipus | Entorn d'escriptori |
Llicència | GPL |
Pàgina web | xfce.org |
Xfce és un entorn d'escriptori lleuger, per a Unix, GNU/Linux i derivats. Esta configurat per ser utilitzat només amb el ratolí, i els fitxers de configuració solen estar ocults per a l'usuari normal. En paraules del seu creador Dissenyat per a la productivitat, carrega i executa aplicacions ràpidament, mentres conserva recursos del sistema (Oliver Fourdan)
Xfce també ofereix un marc de treball pel desenvolupament d'aplicacions. A més del Xfce mateix, hi ha altres programes de tercers que també usen les llibreries de Xfce, principalment l'editor de text Mousepad, el reproductor d'audio xfmedia i un emulador de terminal.
Xfce està basat en la llibreria GTK+ 2.x i usa el gestor de finestres Xfwm. Ffce és semblant a l'escriptori CDE, però se n'ha anat allunyat degut a que ha estat reprogramat des de zero (ja ho van fer entre les versions 2.x i 3.x), i a diferència de les seves versions anteriors, ara té un sistema modular que pot gestionar un sistema de tipus multihead de manera bastant senzilla, i segueix tots els estàndards establerts per Freedesktop.org.
El nom "Xfce originalment provenia de "XForms Common Enviroment", però degut als grans canvis en el codi, ja no usa les eines de XForms, com originalment feia. El nom va sobreviure, però ja no s'indica com Xfce sinó com Xfce. Els programadors estan d'acord en que actualment el nom no té significat, però se sol desglossar com a "X Free Choresterol Environment" ("Entorn X Lliure de Colesterol") en referència al poc consum de memòria que realitza i a la velocitat de càrrega amb que s'executa al no tenir elements superflus, a diferència d'altres entorns d'escriptori més grans.
[edita] Distribucions Xfce
Xfce no és tan fàcil de trobar en les distribucions GNU/Linux comparat amb altres entorns d'escriptori com KDE o GNOME. Poques disribucions l'inclouen per omissió, tot i que moltes com Debian i Fedora l'inclouen com un component opcional.
Algunes distribucions que inclouen Xfce per omissió són:
- Xfld - (LiveCD demostració de Xfce basada en Knoppix)
- Archie - (lleuger y simple)
- College Linux - (orientat a estudiants)
- Fedora (previ a la versió 4)
- Morphix - (versió LightGUI)
- SLAX - (versió Popcorn Edition)
- WHAX - (abans anomenada Whoopix)
- Xubuntu - (llançat el 1 de juny de 2006)
- Zenwalk Linux - (abans anomenada Minislack)
[edita] Components de Xfce
- Xffm un gestor de fitxers, que serà reemplaçat per Thunar
- Xfwm4, el gestor de finestres de Xfce
- Xfmedia, un reproductor multimèdia basat en xine per Xfce
- Xfprint, un gestor d'impresores
- Xfburn, un programa per grabar CD/DVD (actualment només al Subversion)
[edita] Enllaços externs
- Lloc web oficial de Xfce (idioma a escollir, entre ells (castellà) i (anglès))
- Xfce Look (Temes, Icones, Fondos, etc) (anglès)
- Programes extres per Xfce (anglès)
- Wiki sobre Xfce (anglès)