Debian

De Viquipèdia

Debian
Logo de Debian
Captura de l'execució d'openOffice, sota KDE i Debian.
Desenvolupador	Projecte Debian
Familia de S.O.	GNU/Linux
Model de desenvolupament	Programari Lliure
Nucli	Linux
Tipus de nucli	Monolític
Llicència	GPL
Última versió estable	3.1r3 (Sarge) / 1 de setembre de 2006
Estat actual	En desenvolupament
Lloc web	www.debian.org

Debian és una distribució de programari lliure, no comercial.

Creada pel projecte Debian l'any 1993, l'organització responsable de la creació i del manteniment de la distribució, centrat en GNU/Linux i utilitats GNU. Aquest també manté i desenvolupa sistemes GNU basats en altres nuclis.

Neix com una aposta per separar en les seves versions el programari lliure del privatiu. El model de desenvolupament és independent a empreses, creat pels seus propis usuari no depen de necessitats comercials. Debian no ven directament el seu programari, sino que el posa disposició de tothom a Internet, tot i que sí que permet a persones i empreses distribuir comercialment aquest programari mentres es respecti la seva llicència.

Debian és un sistema operatiu complet, que es pot utilitzar en varies plataformes, generalment utilitzat juntament amb el kernel o nucli Linux (tot i que hi ha versions experimentals amb altres nuclis com Hurd i kFreeBSD), les utilitats GNU i un gran nombre d'aplicacions i utilitats d'orígens diversos. El sistema Debian és desenvolupat per programadors i col·laboradors d'arreu del món, d'acord amb un "contracte social", que garanteix que tot el programari inclòs en aquesta distribució és lliure.

Taula de continguts

1 El projecte Debian
2 Característiques
3 Versions
- 3.1 Versions en desenvolupament
4 Distribucions Linux basades en Debian
5 Enllaços externs
- 5.1 Portals per usuaris

[edita] El projecte Debian

Ian Murdock comença el projecte l'any 1993 després d'haver estudiat a l'Universitat de Purdue. Va escriure el manifest Debian que va utilitzar com a base per crear la distribució. Dins d'aqeust text els punts destacables són: tenir una distribució oberta seguint l'esperit de Linux i GNU.

El nom es basa en la combinació del nom de la seva novia (actualment esposa) Deborah i el seu propi nom Ian, formant la paraula Debian.

El projecte va créixer molt lentament al principi i va llençar les seves primeres versions 0.9x el 1994 i 1995. Els primers ports a altres arquitectures van ser a inicis del 1995, sent la primera versió 1.x de Debian llençada el 1996.

El 1996, Bruce Perens va substituir Ian Murdock com a líder del projecte. En la suggerència del desenvolupador Ean Schuessler, va dirigir el procès d'actualització del contracte social de Debian i de les pautes del programari de Debian lliurement, defininit els punts fonamentals per el desenvolupament de la distribució. També va iniciar la creació de la llicència de programari legal de l'organització.

Bruce Perens es va retirar el 1998, abans del llençament del primer glibc-based Debian, 2.0. El projecte va procedir a escollir nous líders i a fer dues revisions de la versió 2.x, cada una incluent suport a més arquitectures i a més paquets. També es va llençar durant aquest periode la primera portabilitat a un nucli no Linux, Debian GNU/Hurd. Les primeres distribucions Linux basades en Debian: Corel Linux, i la Stormix's Linux de Stormix es van començar el 1999. Tot i que no es van mantenir durant gaire temps van ser les primeres distribucions basades en Debian.

A finals del 2000 el projecte va realitzar el primer gran canvi de l'estrurctura de fitxers i de l'organització de versions, reorganitzant els processos de llançament de paquets de programari amb el nou "package tools" creant una branca de proves, relativament estable pel llençament de la següent. El 2001, els desenvolupadors van començar a fer una conferència anula anomenada Debconf amb negociacions i tallers per desenvolupadors i els usuaris tècnics.

[edita] Característiques

La disponibilitat en diverses plataformes de maquinari. La versió 3.1a és compatible amb 11 arquitectures
Una amplia col·lecció de programari disponible. La versió 3.1a ve amb 15490 paquets de programari.
Un grup d'eines per facilitat el procès d'instalació i d'actualització.
El seu compromís amb els principis i els valors del programari lliure.
No té marcat cap entorn gràfic en especial.

[edita] Versions

Versió	Nom en clau	Data de llançament
1.1	Buzz	17 de juny de 1996
1.2	Rex	12 de desembre de 1996
1.3	Bo	2 de juny de 1997
2.0	Hamm	24 de juliol de 1998
2.1	Slink	9 de març de 1999
2.2	Potato	15 de agost de 2000
3.0	Woody / Oldstable	19 de juliol de 2002
3.1	Sarge / Stable	6 de juny de 2005
4.0	Etch / Testing	Etch s'hauria de publicar aviat
??	Lenny	Encara no s'ha establert cap data de llançament
--	Sid / Unstable	Versió en desenvolupament, no es publicarà mai

Els noms de les versions de Debian es prenen de la pel·lícula Toy Story. Fins avui hi han hagut vuit versions estables (amb les seves respectives revisions), sent l'actual la 3.1 sarge. Nota de prensa: [1]

La versió testing actual s'anomena etch.

El desenvolupament dia a dia té lloc a la versió unstable, branca que sempre s'anomena sid.

[edita] Versions en desenvolupament

Els paquets de programari sota desenvolupament són pujats a unes branques anomenades unstable (alies sid) i experimental. Normalment, els paquets de programari són pujats a la branca inestable per les versions estables que ha llençat el desenvolupador de l'aplicació, però l'empaquetat i altres modificacions específiques de Debian ho fan els desenvolupadors de Debian. El programari que és inestable i que encara no està llest per pujar a la branca inestable es manté a l'experimental.

[edita] Distribucions Linux basades en Debian

Biglinux
CaFeina Linux
Catux-USB
Damn Small Linux [2]
Elive
GLUZ
GnuLinEx
Guadalinex
Knoppix
Kubuntu
LinEspa
Linspire
Lliurex
LUC3M
MEPIS Linux
Molinux
Musix GNU+Linux
Progeny Debian
Rxart
SkoleLinux
Ubuntu
UserLinux
Xandros
X-evian
Tuquito

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.