Thomas Young

De Viquipèdia

Thomas Young (Milverton, 13 de juny de 1773 - Londres, 10 de maig de 1829) fou un científic anglès, que destacà en els camps de la física i la lingüística.

Va ser el mes jove dels 10 fills d'una família de quàkers. A l'edat de catorze anys va començar estudis de grec i llatí i posteriorment arribà a dominar el francès, l'italià, l'hebreu, el caldeu, el siríac, l'àrab, el persa, el turc i l'amhàric. Va començar estudis de medicina a Londres en 1792 mudant-se poc després a Edimburg (1794) i a Göttingen (1795) on va obtenir el grau de doctor en física el 1796. Entre 1801 i 1803 va ser professor de física a la Royal Institution però va renunciar a aquest càrrec perquè les tasques docents no interferissin amb la seva activitat mèdica. El 1802, fou nomenat secretari extern de la Royal Society, instutució de la que havia estat elegit fellow el 1794.Va morir a Londres el 10 de maig de 1829.

[edita] Obra científica

Durant els seus anys com professor de la Royal Institution va realitzar 91 conferències sobre molt diversos temes. Aquestes conferències van ser publicades el 1807 sota el títol Course of Lectures on Natural Philosophy i contenien un bon nombre de anticipiacions de teories que Young desenvoluparia amb posterioritat.

Young és conegut per les seves experiències d'interferència i difracció de la llum demostrant la seva naturalesa ondulatòria d'aquesta. El 1801 va fer passar un llamp de llum a través de dues escletxes paral·leles sobre una pantalla, que generaren un patró de bandes clares i fosques i no simplement dues ratlles clares, el que demostrava la naturalesa ondulatòria de la llum (vegeu «experiment de la doble escletxa»). Young també va realitzar estudis de materials proposant una mesura de la rigidesa de diferents materials coneguda en l'actualitat com mòdul de Young. Fou també el fundador de l'òptica fisiològica: el 1793 va explicar la manera en què l'ull acomoda la vista a diferents distàncies segons el grau de curvatura del cristal·lí i el 1801 va descriure el defecte òptic conegut com astigmatisme.

En un camp d'investigació completament diferent, Young va ser un dels primers investigadors a treballar en el desxiframent dels jeroglífics egipcis. El 1814 havia traduït per complet el text en demòtic de la pedra de Rosetta i pocs anys més tard havia avançat bastant en el coneixement de l'alfabet jeroglífic. El 1823 va publicar una obra sobre els seus descobriments en matèria d'escriptura i cultura egípcies. Malgrat que Young havia donat passos molt importants no aconseguí determinar el valor doble de molts símbols (alhora com a ideograma i com a fonograma), que poc després aconseguiria Jean-François Champollion. Algunes de les conclusions de Young van aparèixer també en l'article sobre Egipte que va escriure el 1818 per a l'Encyclopædia Britannica.