Pedra de Rosetta
De Viquipèdia
La pedra de Rosetta és una pedra de granit fosc (sovint identificada erròniament com a basalt) on hi ha gravat, en duess llengües diferents (egípcia i grega), però en tres escriptures (jeroglífica hieràtica, demòtica egípcia, i grega), un mateix decret de Ptolemeu V del 196 aC. Com que el grec era ben conegut, la pedra va ser la clau per al desxiframent dels jeroglífics egipcis, el 1822, per Jean-François Champollion, i el 1823 per Thomas Young. La descoberta va facilitar la traducció d'altres texts jeroglífics. La pedra es troba actualment al Museu Britànic.
Taula de continguts |
[edita] Contingut del text
A la pedra hi ha escrit el mateix decret ptolemaic del 196 aC en les tres escriptures. La part grega de la pedra Rosetta comença: Basileuontos tou neou kai paralabontos tén basileian para tou patros... (El nou rei, que ha rebut el regnat de son pare...). És un decret de Ptolemeu V, en què descriu diverses taxes que ha derogat (una de mesurada en ardebs, en grec artabai, aurora) i en què s'ordena que s'erigeixin estàtues als temples i que el decret es publiqui en l'escriptura de les paraules dels déus (jeroglífics), l'escriptura del poble (demòtic) i en wynen (grec; la paraula està emparentada amb el nom de la llengua jònica).
[edita] Ús com a metàfora
Pedra de Rosetta s'usa també com a metàfora per referir-se a alguna cosa que és una clau crítica en un procés de desxiframent o traducció, o un problema difícil. Per exemple, La pedra de Rosetta de la immunologia, Els ritmes talamocorticals, la pedra de Rosetta d'un subconjunt de malalties neurològiques, o L'arabidopsis, la pedra de Rosetta del temps de la floració.
[edita] Història de la pedra
El capità francès Pierre-François Bouchard (1772-1832) va descobrir la pedra al port egipci de Rosetta (actualment, Raixid) el 15 de juliol de 1799.
Alguns científics [1] havien acompanyat Napoleó a la campanya d'Egipte (1798-1801). Després que Napoleó Bonaparte fundàs l'Institut de l'Égypte al Caire el 1798, 50 d'aquells n'esdevingueren membres. Bouchard trobà una pedra negra mentre dirigia els treballs de construcció del fort Julien prop de la ciutat de Rosetta. Va entendre immediatament la importància de la pedra i la va mostrar al general Abdallah Jacques de Menou, qui va decidir que havia de ser portada a l'Institut, on arribà l'agost de 1799.
El 1801 els francesos s'hagueren de rendir. Es va aixecar una polèmica sobre les troballes dels cientítics: els francesos les volien conservar, mentre que els britànics les consideraven requisades, en nom del rei Jordi III.
El científic francès Étienne Geoffroy Saint-Hilaire escrigué una carta al diplomàtic anglès William Richard Hamilton amenaçant-lo de cremar totes les troballes, amb una abominable referència a l'incendi de la Biblioteca d'Alexandria. Els britànics capitularen i insistiren només en el lliurament dels monuments. Els francesos intentaren amagar la pedra en una barca, malgrat les condicions de la capitulació, però no se'n sortiren. Se'ls va autoritzar a emportar-se'n les impressions que n'havien fet prèviament abans d'embarcar-se a Alexandria.
Quan la pedra arribà a Gran Bretanya va ser portada al Museu Britànic, on roman des de 1802.
La pedra de Rosetta mesura 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix.
Té inscripcions pintades de blanc, contemporànies de l'adquisició. A l'esquerra hi diu: Capturat a Egipte per l'Exèrcit britànic el 1801, i a la dreta: Cedida pel rei Jordi III. La pedra va ser netejada pel Museu Britànic el 1998, però aquesta prova de la seva història no es va esborrar. També es va deixar sense netejar una petita àrea de la superfície al cantó inferior esquerre, per poder comparar amb l'estat anterior.
El juliol del 2003, Egipte demanà el retorn de la pedra de Rosetta. Zahi Hawass, secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats del Caire, digué a la premsa: Si els britànics volen ser recordats, si volen recuperar la seva reputació, han de retornar voluntàriament la pedra, ja que és la icona de la nostra identitat egípcia.
[edita] Vegeu també
- Projecte Rosetta
