Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions Televisió digital - Viquipèdia

Televisió digital

De Viquipèdia

La Televisió Digital és un sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la transmissió de la imatge, el so i serveis interactius o d'accés a la societat de la informació. Aquesta transmissió es pot efectuar per cable, per satèl·lit o per ones terrestres. En aquest últim cas, s'utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional. És el que anomenem Televisió Digital Terrestre (TDT).

Taula de continguts

[edita] Avantatges de la televisió digital

  • Major nombre de canals de televisió. La capacitat d'espectre (ample de banda) que necessita la Televisió Digital, és molt menor que l' analògica. Això permet que la utilització de l'espectre radioelèctric sigui molt més eficient. El resultat més visible per als espectadors és un increment en l'oferta del nombre de canals disponible. En el mateix espai que ocupa un canal analògic, es poden oferir 4 canals digitals.
  • Millor imatge i so. La digitalització de la tecnologia comporta una televisió sense sorolls, interferències, ni doble imatge. El resultat de la televisió digital són senyals molt més robusts. Assegurant d'aquesta manera la correcta recepció dels continguts que els espectadors estiguin visualitzant. Així mateix, i atès que la televisió digital presenta entre les seves principals característiques tècniques, l'emissió en format panoràmic. Els operadors oferiran progressivament més continguts amb format de la imatge en (16/9). La televisió digital, obre la porta a la possibilitat que els programes de televisió es rebin en estèreo, amb so evolupant o en múltiples idiomes, i tot això amb uns requisits d'ample de banda molt inferiors als de la televisió analògica.
  • Interactivitat.El millor aprofitament de l'ample de banda, permet que els espectadors es converteixin en part activa del món de la televisió. La digitalització permet nombrosos serveis que, fins al moment els proveïdors de continguts en analògic no podien oferir: teletext digital amb un entorn molt més visual i amigable, serveis interactius: votacions, enquestes...

[edita] Difusió

[edita] Per cable

L'estàndard de transmissió de televisió digital per cable està basat en el DVB-S i comparteix molts aspectes comuns. Les diferències fonamentals entre ambdós estàndards és que en la transmissió per cable se substituïx la modulació QPSK per una modulació 64-QAM i que no s'utilitzen els codis de correcció interns. La supressió d'aquests codis de protecció es deu al fet que la relació senyal soroll que s'obté a un sistema per cable és molt superior a la d'un sistema per satèl·lit de manera que, és suficient amb els codis externs per a garantir una correcta recepció, eximeix d'errors, de les dades. Per a canals de 8MHz d'ample de banda (equivalents als canals cable analògics) pot obtenir-se una capacitat d'uns 38.5 Mbps (usant modulacions del tipus 64 QAM). L'estàndard també contempla l'ús de modulacions digitals amb taxes de dades superiors 128 QAM i 256 QAM així com modulacions amb menors taxes (16 QAM, 32 QAM).

 Antena que rep senyal digital per satèl·lit .
Ampliar
Antena que rep senyal digital per satèl·lit .

[edita] Per satèl·lit

L'estàndard per la transmissió de televisió digital per satèl•lit és, sens dubte, el més àmpliament utilitzat i, probablement, el seu èxit, ha estat el detonador de la progressiva implantació de la resta de sistemes digitals. Actualment està sent utilitzat per proveïdors de serveis a tots els continents. Podem considerar que el sistema per satèl•lit parteix de la trama de transport proporcionada pel MPEG-2, introduint diferents capes de protecció en el senyal per adequar-la a les característiques del canal pel qual s'ha de transmetre. Les etapes successives en què s'introdueixen noves característiques a la trama de transport es resumeixen a continuació:

  • Inversió dels bits de sincronisme en un de cada vuit paquets de la trama de transport.
  • Addició d'un codi de detecció i correcció d'errors.
  • Aplicació d'un entrellaçat convolucional, l'objectiu del qual és dispersar les ràfegues.
  • Inserció d'un segon codi protector d'errors.
  • Modulació de la portadora mitjançant QPSK.
Torre de televisió per ones terrestres
Ampliar
Torre de televisió per ones terrestres

[edita] Per ones terrestres

Es coneix com el nom de TDT, s'emet sobre radiofreqüències que són similars a televisió analògica estàndard, amb la diferència principal de l'ús de transmissors multiplexors per permetre recepció de canals múltiples en una gamma de freqüència (com un canal d'UHF o VHF). La quantitat de dades que es poden emetre és directament afectat pel mètode de modulació del canal. El mètode de modulació en DVB-T és COFDM amb Modulació d'Amplitud de Quadratura estatal d'o 64 o 16 (QAM). En general un canal de 64QAM és capaç d'emetre un bitrate més gran, però és més susceptible d'interferència. Les constel•lacions de 16 i 64QAM es poden combinar en un múltiplex senzill, proporcionant una degradació controlable per més corrents de programa importants. Això s'anomena modulació jeràrquica.

[edita] Qüestions tècniques

[edita] Formats

Totes les variants de televisió digital poden emetre tant en "estàndard-definition television" com en televisió d'alta definició. Tots els estàndards per a l'"estàndard-definition television" són de naturalesa anàloga i moltes de les estructures dels sistemes de la televisió digital "estàndard-definition television" provenen de la necessitat de ser compatibles amb la televisió analògica. En particular, l'interlineado escannejat, que usin legat de l'antiga televisió analògica

Durant el desenvolupament de la televisió digital es va intentar evitar la fragmentació del mercat mundial en diferents estàndards (com puguin ser PAL, SÉCAM, NTSC...). En qualsevol cas, de nou el món no es va posar d'acord en un únic estàndard i actualment existeixen tres estàndards majoritaris: el sistema europeu DVB, el nord-americà ATSC i el sistema japonès ISDB. Nota: per a cable, a més dels estàndards ATSC, s'utilitza el SCTE per a descriu Cable out-of-band metadata Molts països han adoptat el DVB, però altres punts han seguit l'ATSC (Canadà, Mèxic, Korea del Sud). Korea ha adoptat S-DMB per a satellite mobile broadcasting. En el futur, hi podria haver altres formats de vídeo digital en alta resolució especialitzats per a noves àrees de mercat. Ultra High Definition Video (UHDV) és un format proposat per NHK al Japó que proporciona una resolució 16 vegades més gran que el HDTV.

[edita] Ample de banda

La televisió digital d'alta resolució utilitza 1280 x 720 píxels en manera d'escàner progressiu (720p, abreujat) o 1920 x 1080 píxels en manera entrellaçada ("1080 i"). La televisió digital estàndard té menys resolució: 640 x 480 o 704 x 480 píxels amb NTSC, 768 x 576 o 1024 x 576 amb PAL en 4:3 i 16:9 aspect proporció respectivament. Però la capacitat d'un canal de televisió digital pot subdividir-se en múltiples subcanals; els televisors poden usar aquests subcanals per transmetre diversa informació de vídeo, audio o altres dades, així com poden distribuir seus anomenats "bit-budget" si és necessari, com seria posar un subcanal en resolució menor per posar-ne un altre en resolució de gran pantalla. També pot reduir l'ús de múltiples canals perquè la recepció sigui millor en situacions complicades (usuaris llunyans, mòbils...). Mutiplex és com es coneix a l'ample de banda de la televisió digital que pot contenir múltiples subcanals

[edita] Recepció

Hi ha una quantitat de formes diferents de rebre televisió digital. Una de les primeres maneres de recepció és utilitzant una antena terrestre . Aquesta forma es coneix com a Televisió Terrestre Digital (TDT). Altres formes que s'han ideat per rebre televisió digital, són cable digital i satèl·lit digital. En alguns països on les transmissions de senyals de TV són aconseguides normalment per microones, s'utilitza MMDS digital. Altres estàndards, com a DMB i DVB-h, han ideat permetre dispositius d'handheld com a telèfons per rebre senyals de TV. Finalment, una altra forma és IPTV, això és TV que rep mitjançant Internet.

[edita] Pàgines relacionades:


[edita] Enllaços Externs

THIS WEB:

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - be - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - closed_zh_tw - co - cr - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - haw - he - hi - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - ru_sib - rw - sa - sc - scn - sco - sd - se - searchcom - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sq - sr - ss - st - su - sv - sw - ta - te - test - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tokipona - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007:

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - be - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - closed_zh_tw - co - cr - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - haw - he - hi - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - ru_sib - rw - sa - sc - scn - sco - sd - se - searchcom - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sq - sr - ss - st - su - sv - sw - ta - te - test - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tokipona - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia 2006:

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - be - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - closed_zh_tw - co - cr - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - haw - he - hi - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - ru_sib - rw - sa - sc - scn - sco - sd - se - searchcom - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sq - sr - ss - st - su - sv - sw - ta - te - test - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tokipona - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu