Sevada
De Viquipèdia
Sevada conegut com Sevada al-Djahapi fou successor de Abd al-Malik ben Djahap com emir Kaysita (Qaisíta) de Manazkert vers el 820/825. L'epoca mes probable del seu regnat fou del 821 al 832.
Vers el 821 o 822 ja apareix saquejant diverses parts d'Armènia i especialment a Siunia on es va establir a la fortalesa de Shalat, al districte de Dzoluk. Aquí governava Vasak Bagratuni (vers 780-vers 822), en disputa amb una dinastia anterior. Vasak, expulsat per Sevada, va cridat en ajut seu al cap khurràmita Babek, al qui va donar la seva filla en matrimoni. La mort poc desprès de Vasak va deixar Siunia a Babek. El poble es va revoltar i Babek va aplanar la rebel·lió amb crueltat, però atacat per arreu va evacuar el país que fou recuperar pels fills de Vasak, Felip (Pilipos) i Sahak que es van repartir el primer la part oriental i del sud (districtes de Vaiots Tzor i Balq o Shusha) i el segon la occidental (el Gelarquniq) es a dir la costa oest i sud-oest del llac Sevan, amb capital a Khoth.
Vers el 826 Sevada, que era a Khelat, es va sotmetre al governador (ostikan) de Dwin, Khalid ben Yazid ben Maziyad però el 830 es va rebel·lar de nou amb ajut de Sembat I Ablabas i de Sahak de la Siunia Occidental. El patriarca armeni David II va intentar fer de mediador. Khalid i els seus homes van xocar amb Sevada i els seus aliats a la vora del riu Hrazdan o Zenga (riu Erevan) prop de Kavakert, batalla en la que va morir Sahak de Siunia, i Sevada i Sembat van fugir. Tot i així el fill de Sahak, Grigor-Supan I, va succeir al pare sense mes problema (826-851). El governador va tornar a Dwin en triomf.
Sevada deixa de ser esmentat després del 832 i per aquestes dates cal situar la seva mort. El successors qaisítes de Sevada seran emirs de poca importància, destacant únicament Djahap II ben Sevada i Ablhert.
