Sembat I Ablabas
De Viquipèdia
Sembat I Ablablas (tambe Sembat Khostovanol es decir el Confessor) fou príncep i generalíssim d'Armènia del 826 al 854.
El 826 era hostatge del Califa (des el 806) i havia adoptat el nom àrab de Abul Abbas (en armeni Ablabas). El califa li va donar la dignitat de gran sparapet (generalíssim) i el va enviar a Armènia en conèixer la mort del pare el 826. A la partició de dominis va rebre els territoris de l'Araxes (Shirak, Archaruniq i altres) amb capital a Bagaran. El seu germà Bagrat o Bagarat va rebre Taron, Khoith i Sasun (l'alta vall del Eufrates occidental).
El 830 els àrabs van donar també el títol de príncep al seu germà per contrarestar el seu poder.
Sembat fou lleial als ostikans governadors d'Armènia. El 853 va anar a fer acta de fidelitat al general Bogha el vell a Dwin. El seu fill Ashot (el futur Ashot I el gran) era assessor de Bogha pels afers militars. Bogha preparava una expedició contra l'emir d'Arzen, que tot i que el 850 havia obeït l'ordre de recaptar els impostos i tributs endarrerits del príncep Bagràtida de Taron, després el va ajudar (851-852); i també contra l'emir de Tbilisi, Ishak. El primer fou fet presoner i enviat a Samarra i el segon, que feia 20 anys que governava (833-853) fou crucificat i decapitat i la ciutat incendiada (amb ajut del curopalata de Klardjètia Bagrat).
El 854 va participar a la campanya de Bogha contra el príncep armeni d'Artaskh a l'Aghuània que va acabar amb l'aman (perdó) pel príncep, per ordre directa del Califa.
El mateix any va morir el patriarca Hovhannes IV i Sembat va fer elegir a Zakaria I de Tsak (855).
Poc després fou cridat per Bogha que li va dir que anés a Samarra on el Califa el faria príncep d'Armènia. Però quan va arribar el Califa el va fer empresonar amb altres presoners. Se li va oferir la llibertat a canvi de convertir-se però es va negar i va romandre presoner fins a la seva mort que fou entre el 862 i el 867. Per aquestos darrers anys se li va donar el nom de Sembat Khostovanol (el Confessor).
El seu fill, Ashot que va restar a Bagaran, fou després conegut com Ashot I el gran.
