Aghuània

De Viquipèdia

Aghuània fou el nom del país del Aghuans o Aluanqs, que el romans van conèixer com albans i el país com Albània (Albània del Caucas). La capital fou Kapaghak

El primer sobirà esmentat es un tal Vashagan I el brau, de la família arsàcida, vers 250-280. El va seguir Vatshé I. No es coneix cap mes rei fins vers el 360 que apareix Unair (vers 360-380). El van seguir Vashagan II, Sargavan (o Margavan), Sato I i Asai. Vers el 420-450 era rei Artzvagen (Yesvahan) i el va seguir Vatshé, que el 464 es va revoltat contra el perses, i que era fervent cristià. El país fou ocupat pels perses fins el 487 quant va ser proclamat Vashagan III l'amable (487-510). Vers el 530 era rei Gurgen, quant el país fou ocupat per Pèrsia i unit al govern de Mèdia.

El cisma de l’església armènia iniciat el 590 va durar uns quants anys fins que els perses van expulsar al patriarca Hovhannes de Avan i després fou fet presoner (610) i deportat a Hamadan on va morir (611). Durant el cisma el patriarca de Siunia, Petros, es va posar sota dependència del patriarca d'Aghuània, quedant així separat de l’església armènia, i el seu successor Vertanes, va ser consagrat ple patriarca d'Aghuània Zacaries (Ter Zakharia).

Fou vers l'any 600 que una branca familiar sassànida (coneguda per Mihrakan) representada per un membre de la família del ex rei Bahram Txoben, de nom Mihr, establert a Gardman, va assolir el poder a Aghuània, Phaitakaran, Uti i Artsakh. Aquesta dinastia, coneguda com Mihrakan i també com Eranshahiq es va convertir al cristianisme uns anys després.

El bisbe armeni Kurion o Kyron de la Djavakètia (consagrat bisbe d'Airarat pel patriarca Movsès II vers el 576 i que des llavors s’havia anat inclinat cap a les doctrines calcedonianes i fins i tot nestorianes) fou cridat al ordre pel patriarca interí Vertanes i per Movsès de Tsurtav. El 607 Kurion es va ajuntar amb el patriarca d'Aghuània es van decidir per la unió amb l’església grega. Es va reunir un concili a Dwin en el que Kurion fou excomunicat (vers 608 o 609) i va estendre al ibers el decret d’exclusió ja vigent contra els grecs. En canvi el patriarcat d'Aghuània (del que depenia Siunia) va tornar a l’obediència armènia. Però el patriarca de Siunia es feia consagrar a Aghuània i no a Dwin (després del patriarca Vertanes foren consagrats Grigor II i Kristaphor). Però al sínode del 608 o 609 el patriarca Kristaphor i fou present i va decidir de tornar a la dependència de Dwin.

El hivern del 623-624 l'emperador Heràcli el va passar a Aghuània.

La genealogia dels Mihrakan es complicada als primers temps. Brosset dona com a successors de Mihr a Vard I, Vardan Qatj (Vardan el fort) príncep de Gardman i Vard II. Altres fonts inclouen com a primer successor a Armael, seguit de Vard, Vardan I el fort, Varasman i Varas Grigor.

Al segle VII el rei Varas Grigor es va batejar vers el 627. Va deixar dos fills, Varas Pheroj (628-642)i Djevansher el gran (642-680). El primer va ser el pare de Varasdat que regnava vers el 705. Grigor Mamikonian governador d'Armènia nomenat pel Califa del 662 al 685 era casat amb una princesa d'Aghuània i va donar una relíquia de Sant Gregori el Il·luminador al seu nebot Varasdat o Varasterdat d'Aghuània, que la va confiar al patriarca d'Aghuània Israel i va quedar dipositada a un monestir anomenat Glkhoivanq (Monestir del Cap).

El 690 l’exèrcit de Justinià II va creuar el país i va arribar a Kartli i Aghuània.

El 793 el patriarca d'Aghuània (el nom apareix com Bakur i com Nersès) es va separar de l’església armènia i es va decantar cap a les doctrines de la cristologia calcedoniana, amb el suport de la princesa d'Aghuània Sprahm (Spram). El patriarca armeni Elia, amb el suport del califa i d'un senyor local d'Aghuània Sheroe, va anar a Bardaa, va deposar a Bakur Nersès al que va arrestar junt amb Sprahm i els va enviar a Damasc. Un nou patriarca d'Aghuània fou nomenat en un sínode.

Varasdat fou pare de Vardan II, Gagik, Esteve, Varasman i Djevansherik. A Vardan III va seguir el seu fill Nerseh Djanada, el fill d’aquest Gagik, el fill d’aquest Esteve (Stephanos) i el fill d’aquest Varas Terdat, mort el 821, derrotat per Nerseh, fill de Felip de Siunia Oriental, a Morgog i després ve vèncer també (828) a Esteve (fill de Varaz Terdat). La viuda de Varas va casar a la seva filla Sprham a un príncep de Siunia Occdiental de nom Aternerseh, que va regnar després amb residencia a Khatshen (sud de Bardaa) i fou l'equivalent del gran ishkhan d'Aghuània.

Spram era doncs germana d'Esteve, i el seu espòs Aternerseh era príncep de Gelarquniq a la Siunia. Aterneseh de Siunia va conquerir Artsakh vers 828 o 829 i des llavors es va titular rei dels Aghuans i ishkhan de Siunia.

Spram i Aterneseh foren els pares de Grigor i Abuseth o Abu Musa Esai. Grigor va tenir tres fills: Abuli (mort el 898), Sembat i Sevada (Sahak).

Vers el 880 el patriarca d’Aghuània es va separar del patriarcat d’Armènia. Ashot d'Armènia va cridar als prínceps aghuans i els hi va demanar que pressionessin al patriarca perquè anés a consagrar-se a Dwin de mans del patriarca armeni.

El 893 el ishkhan de Shake (una de les regions de l’Aghuània), Hamam, va voler el títol reial i el va agafar unilateralment el 893.

Sevada va deixar dos fills (Grigor i David) i dos filles: la princesa Shahandukht (casada amb el rei Sembat de Siunia) i un altra de nom desconegut, casada (922) a Ashot II Erkath d'Armènia.

El patriarca de Siunia Hakob (918-959) es va ajuntar amb el d’Aghuània Sahak (el seu amic personal) i es va voler separar del patriarcat armeni, però el patriarca armeni Ananià va actuar amb energia, va anar a Siunia i va obtenir la submissió (947). El patriarca d’Aghuània però va continuar de fet preparant la secessió afavorida pel fet de que des al menys el 893 Hamam de Shake havia pres el títol de rei igualant-se als reis d’Armènia.

Des el 958 es va acabar la dissidència de les esglésies de Siunia i Aghuània. Es va reunir un Sínode a Kapan a la Siunia. Vahan o Vahanik de Vahanuvanq fou nomenat bisbe cap de l’església de Siunia, amb seu a Tathev. A Aghuània Ananià va nomenar katholikos a David de Khotakerats, també lleial a l’església armènia.

Vers el 965 va morir el patriarca armeni Ananià. Es va reunir un concili a Shirakavan presidit per Hovhannes, patriarca d’Aghuània i pel bisbe de Siunia Vahanik (el petit Vahan) que finalment fou elegit patriarca. Aquest tenia certes simpaties per les tesis calcedonianes i per posar-hi fi el rei va convocar un concili a Ani. El patriarca es va refugiar a Vaporen i el concili va elegir al seu lloc a Esteve de Sevan (Esteve III) que fou consagrat pel patriarca d’Aghuània Hovhannes el 969.

Grigor va tenir dos fills: Sevada Ishkhan (casat amb una princesa de nom Sofia) i Aternerseh. De Sevada va néixer el seu fill i successor Senaquerim-Hovhannes, i una filla de nom Shahandukht que es va casar amb el príncep de Siunia Oriental (1019-1084).

A la mort de Grigor sense fills, el regne de Siunia va passar a son cunyat Senaquerin-Hovhannes. Des llavors el nom d'Aghuània va casi be desaparèixer en favor del de Siunia. Vegeu Siunia