Sarajevo
De Viquipèdia
Sarajevo (en ciríl·lic, Сарајево) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina. Abans de la guerra, l'últim padró de 1991 avaluava la població en 429.672 habitants i actualment està estimada en uns 310.000 habitants. Sarajevo vé del turc saray que significa «palau del soldà» (té el mateix origen que serrall en català) i ova que vol dir camp.
La ciutat està considerada com una de les ciutats més importants dels Balcans i la seva història és particularment rica des de la seva creació pels otomans el 1461. La ciutat ha estat el lloc de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria que va marcar el començament de la Primera guerra mundial i més recentment va acollir els Jocs olímpics d'hivern de 1984 i va ser assetjada durant la guerra de Bòsnia en els anys 1990. Sarajevo forma part del cantó de Sarajevo, un dels deu cantons de Bòsnia i Hercegovina.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Sarajevo està situada prop del centre del triangle format per Bòsnia i Hercegovina, i cobreix una superfície de 142 km². La major part de la ciutat està construïda a la vall de Sarajevo, a una altitud mitjana de 500 m i envoltada de muntanyes.
El riu Miljacka flueix a través de la ciutat de l'est a l'oest. La font del riu Bosna pren la seva font al riu Vrelo que es troba a la perifèria de Sarajevo prop Ilidza i és un dels espais naturals més grans del país.
La ciutat està envoltada de cinc grans muntanyes, que han servit en els Jocs olímpics d'hivern el 1984. Formen part dels Alps Dinàrics que s'estenen a través de Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro. Les muntanyes atreuen els turistes per a les activitats d'esquí i d'excursions.
Els cims més importants són:
- Treskavica : 2.088 m, sud
- Bjelašnica : 2.067 m, sud-oest
- Jahorina : 1.913 m, sud-est
- Trebević : 1.627 m, sud-est
- Igman : 1.502 m, sud-oest
[edita] Clima
Sarajevo gaudeix d'un clima continental, situada entre les zones climàtiques de l'Europa central al Nord i del Mediterrani al sud. Sarajevo coneix estius calents, amb temperatures de 35°C no inhabituals i dels hiverns freds, en què la neu està garantida a conseqüència de l'altitud de la ciutat. Sarajevo compta amb tres estacions meteorològiques situades sobre les muntanyes de Bjelasnica i Butmir i a la mateixa ciutat.
Els mesos més calents són el juliol, amb una temperatura mitjana de 19°C, així com el mes d'agost que té una temperatura mitjana de 16°C. El mes més fred de l'any és el gener, amb una temperatura mitjana de -1°C. La temperatura anual mitjana és de 10°C.
Sarajevo rep més de 900 mm de precipitacions anualment. El mes més plujós és l'octubre, amb 89,4 mm. El mes de febrer és el més sec amb 61,4 mm de precipitacions. La pressió de l'aire mitjana és de 942,3 mil·libars i és relativament constant al llarg de l'any.
[edita] Història
Els arqueòlegs estan d'acord a dir que l'indret de Sarajevo era ocupat per l'home des del neolític, com ho testimonien els atuells Butmir trobats en el moment de la construcció d'una escola el 1893.
Diversos habitatges il·liris existien a la regió abans de la conquesta de Roma de l'any 9. Els il·liris que residien prop de Sarajevo pertanyien a la tribu dels Daesitates, un grup guerrer que va ser l'últim a resistir-se de l'ocupació romana de l'emperador Tiberi. Durant l'ocupació romana, la ciutat Aquae Sulphurae existia sobre l'indret actual d'Ilidža, un barri perifèric de Sarajevo al sud-oest de la ciutat.
En el transcurs de l'edat mitjana, Sarajevo forma part de la província bòsnia de Vrhbosna situada prop del centre tradicional del regne. Bé que una ciutat dita Vrhbosna existia, la localització exacta de Sarajevo en aquesta època és objecte de debats. Diversos documents fan constar una ciutat anomenada Tornik a la regió. Tanmateix, Tornik sembla no ser més que un petit mercat veí d'un petit poble poc important per als venedors ragusains.
D'altres documents al contrari ensenyen Vrhbosna com una ciutat major situada en el centre del Sarajevo modern. Els documents papals deixen constància de la construcció de la catedral de Sant Pol el 1238 a la ciutat. Els deixebles de Sant Cirili i Sant Metode van construir igualment una església a Vrelobosna.
Sarajevo tal i com se la coneix avui ha estat fundada per l'imperi otomà en els anys 1450 de resultes de la conquesta de la regió. La data de 1461 és de manera comuna admesa com a any de creació de la ciutat, quan el primer governador otomà de Bòsnia, Isa-Beg Isakovic, va transformar un grup de pobles en ciutat i en capital d'Estat construint sobretot un mercat cobert, una mesquita, un bany públic, un hotel i un palau pel suldà (Saray) que va donar a la ciutat el seu nom actual. La mesquita es va dir Carova Damija (la mesquita del tsar) en honor del suldà Mehmed II. Gràcies a aquests edificis Sarajevo va ser ràpidament la major ciutat de la regió.
Sarajevo floreix al segle XVI gràcies al constructor Gazi Husrev-beg que construeix la majoria del que és avui la vella ciutat. Sarajevo es fa coneixer per als seus grans mercats i les seves nombroses mesquites, que eren un centenar cap a mitjans d'aquest segle. Cap a la fi del segle XVII, Sarajevo era la ciutat més important dels Balcans després d'Istanbul. El 1660, s'estima que la seva població era de més de 80.000 habitants. En comparació, Belgrad comptava amb 12.963 habitants i Zagreb només 14.000 fins a 1851.
Els primers segles de domini otomà són doncs l'edat d'or de Sarajevo. Al segle XVI tota la ciutat està pràcticament construïda. Al segle XVII ja no s'estén, però la població continua augmentant. Sarajevo era la segona ciutat més rica dels Balcans de l'oest després de Dubrovnik. Tanmateix el segle XVI marca també el començament del declivi de l'imperi otomà debilitat per la seva derrota a Viena.
No és una coincidència que el començament de la fi de l'era otomana en la història de Sarajevo comença per la fi de la guerra austro-otomana. De resultes de la derrota de Viena el 1683, la part occidental de l'imperi va ser objecte de nombrosos atacs. En un atac conduït pel príncep Eugeni de Savoia el 1697 contra l'imperi Otomà, Sarajevo va ser saquejada i cremada. El conjunt de la ciutat va ser destruïda exceptuant algun barri, algunes mesquites, i l'església ortodoxa. Llavors la ciutat va patir nombrosos altres incendis, el que va fer que el 1801 la ciutat només comptés amb 60.000 habitants (el que era no obstant això molt més que la població de Nova York en aquell temps). La ciutat va conèixer l'anarquia de 1747 a 1757. Llavors, la capital de Bòsnia va ser transferida a Travnik. El 1788 la ciutat va patir un nou incendi, i cinc anys després una epidèmia de pesta.
Durant els anys 1830 l'àrea al voltant de la ciutat patia unes quantes batalles de la rebel·lió dels bosnis, portada per Husein Gradaščević. Avui, un carrer de ciutat essencial s'anomena "Drac de Bòsnia" en el seu honor. La rebel·lió tanmateix fracassà i els otomans van controlar Bòsnia durant unes quantes dècades més.
Però finalment, el 1878, Bòsnia va ser ocupada per Àustria-Hongria. Els arquitectes i enginyers que intentaven reconstruir Sarajevo com a capital europea moderna eren inesperadament ajudats per un foc que cremà una gran part de la ciutat central (čaršija). Això comportà barrejar els estils existents de la ciutat otomana restant i l'arquitectura occidental contemporània.
Aquest període comportà un de gran desenvolupament per a la ciutat gràcies a que el nou poder occidental aportava noves idees de l'edat victoriana. Diverses fàbriques i altres edificis foren construïts, i les institucions foren modernitzades. Per primera vegada en la seva història, la població de Sarajevo començava a escriure amb alfabet llatí.
En l'esdeveniment que provocava la Primera guerra mundial, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i la seva muller Sofia Chotek von Chotkowa eren assassinats a Sarajevo el 28 de juny de 1914 pel nacionalista serbi Gavrilo Princip. La violència contra els serbis empitjorava per tota la ciutat, encara que els líders religiosos bosnians instaven a la moderació i fins i tot personalment donaven refugi a algunes famílies serbies.
Després de la guerra, Sarajevo és integrada al regne de Iugoslàvia (el país dels eslaus del Sud), en tant que capital de la província de Drina Banovina. La ciutat no es va beneficiar de la mateixa atenció o de la importància que havia conegut en el passat. Fora del que és avui el banc de Bosnia i Hercegovina, cap contribució significativa va ser realitzada durant el període d'entreguerres.
Durant la Segona guerra mundial, el regne estableix una defensa completament inadequada. De resultes d'un bombardeig alemany, Sarajevo va ser conquerida per la marioneta croata nazi Ustase. Una gran part de la població jueva de la ciutat va ser exterminada durant l'Holocaust que posava fi de manera tràgica a la important comunitat jueva de Sarajevo. El 1941, les atrocitats comeses per la Ustase eren fortament condemnades per nombrosos ciutadans de Sarajevo.
La resistència de Sarajevo va ser conduïda per "Walter" Peric, partidari del NLA. La llegenda diu que quan un nou oficial alemany va ser designat a Sarajevo amb la tasca de trobar Walter, va demanar al seu subordinat que li ensenyés on era Walter. Aquest últim va portar l'oficial dalt d'un pujol dominant la ciutat i li va dir "Veu la ciutat. És Walter." Walter mor el dia de l'alliberament de Sarajevo, el 4 de juny de 1945, fent-se d'alguna manera el símbol de la ciutat.
Després de la Segona guerra mundial, Sarajevo esdevé la capital de la República de Bòsnia dins de la Federació socialista de la República de Iugoslàvia. Els comunistes van invertir àmpliament a la ciutat, construint nombrosos barris residencials en les municipalitats de Novi Grad i Novo Sarajevo, situades a l'oest de la vella ciutat. Van desenvolupar igualment la indústria de la ciutat i en van fer, una vegada més, una de les principals ciutats balcàniques. D'una població de 115.000 habitants a la postguerra, la ciutat va arribar a 429.672 al final de Iugoslàvia.
La consagració de Sarajevo sota l'era de la Iugoslàvia socialista va ser en el moment dels jocs olímpics d'hivern de 1984. Sarajevo es va emportar els jocs davant Sapporo, Japó, i Falun-Gôteborg, Suècia. Aquests jocs són considerats per a molts com els millors jocs olímpics d'hivern mai organitzats. Van anar seguits per una explosió del turisme, fent dels anys 1980 un dels millors decennis des de feia molt de temps. L'eufòria dels jocs i la bona situació econòmica semblaven ben allunyats del que llavors s'anava a desenvolupar.
La història moderna de Sarajevo comença amb la declaració d'independència de Bosnia i Hercegovina. La ciutat esdevé la capital del nou Estat. Quan l'exèrcit de Iugoslàvia es va instal·lar a les muntanyes properes a Sarajevo, importants manifestacions per a la pau van tenir lloc. En una d'elles, una manifestant, anomenada Suada Dilberovic va ser abatuda per un tirador no identificat.
Els tres anys que van seguir van fer de Sarajevo el centre del més llarg setge de la història militar moderna.
El 6 d'abril de 1992, Sarajevo va ser envoltada per les forces sèrbies. La guerra va durar fins a l'octubre del 1995. De mitjana, 329 obusos van caure sobre la ciutat cada dia, amb un rècord de 3.777 el 22 de juliol de 1993. La ciutat va ser privada d'electricitat, de calefacció, d'aigua i de medicaments. A conseqüència del setge, la població va baixar sensiblement.
Les estimacions que es fan són de 12.000 morts i 50.000 persones ferides, però en el transcurs dels tres anys que va durar el setge de la ciutat, les forces sèrbies van ser incapaces de prendre la ciutat.
Els acords de Dayton posen fi al conflicte i al setge amb el restabliment de l'electricitat i del gas. El govern bosni va declarar la fi oficial del setge el 29 de febrer de 1996.
La reconstrucció de Sarajevo va començar inmediatament. Gairebé no va quedar cap casa sense ser malmesa en el transcurs del setge. Les ruïnes eren molt nombroses a la ciutat i els murs que quedaven eren crivellats de bales. Els pujols propers eren igualment minats.
El 2003, la majoria de la ciutat ja era reconstruïda, amb només algunes ruïnes visibles en el centre ciutat. Els immobles moderns i els gratacels han estat construïts des d'aleshores per tota la capital. La ciutat acull de nou nombrosos esdeveniments internacionals, com ara festivals de pel·lícules. A partir de 2014 sembla plausible una nova candidatura de Sarajevo per acollir de nou els jocs Olímpics d'hivern.
[edita] Transports
S'utilitza àmpliament els transports en comú. Els principals mitjans de transport són el tramvia, el troleibús i els autobusos. Les primeres línies de tramvia a Europa van ser construïdes a Sarajevo a l'any 1885 pel govern d'Àustria-Hongria. Actualment, la xarxa de tramvia s'estén sobre 16 quilòmetres de longitud.
A Sarajevo existeixen 7 línies de tramvia, 4 de troleibús i 9 d'autobús. En els últims anys de la extinta Iugoslàvia es va pensar en construir un metro, que mai va arribar a realitzar-se.
El ferrocarril sempre ha estat molt desenvolupat a Sarajevo. La principal estació de la ciutat està situada una mica al nord del centre-ciutat.
L'aeroport internacional de Sarajevo (Codificació AITA SJJ) està situat a alguns quilòmetres al sud-oest de la ciutat. Durant la guerra, l'aeroport va ser utilitzat pels avions de les Nacions Unides i de les organitzacions humanitàries. Des dels acords de Dayton signat el 1996, l'aeroport ha conegut un creixent desenvolupament.
Les dues grans artèries de la ciutat són Titova i Zmaj od Bosne. Una autopista connectant la capital amb Budapest és en curs de modernització.
[edita] Cultura
Sarajevo ha estat casa de moltes ètnies i religions diferents durant els segles, donant una gamma de cultures diverses a la ciutat. Bosnis musulmans, serbis ortodoxes, croats catòlics, jueus, i eslovens, tots compartien la ciutat mentre mantenien identitats distintives.
La ciutat és rica en museus, incloent-hi:
- el Museu de Sarajevo,
- el Museu d'Art Contemporani Ars Aevi,
- el Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina (establert el 1888 i a casa al Sarajevo Haggadah),
- el Museu Històric de Bòsnia i Hercegovina, i
- el Museu d'Arts de Literatura i Teatre de Bòsnia i Hercegovina.
Altres centres cultures que ofereix:
- el Teatre Nacional de Bòsnia i Hercegovina, establert el 1919,
- el Teatre de Joventut de Sarajevo,
- el Centre per a la Cultura de Sarajevo,
- la Biblioteca de la Ciutat de Sarajevo,
- la Galeria d'Art de Bòsnia i Hercegovina, i
- l'Institut Bosnià, una recull de biblioteca i art privat que se centra en la història Bosniana.
Històricament, Sarajevo va acullir molts poetes famosos i pensadors durant l'imperi d'otomà.
Vladimir Prelog, guanyador del premi Nobel de Química és de la ciutat, així com Danis Tanovic director de cinema guanyador d'un oscar per la pel·lícula No man's land. També, el guanyador del premi Nobel de Literatura Ivo Andric va passar gran part de la seva vida a Sarajevo.
[edita] Ciutats agermanades
 Mesquita musulmana |
 Sinagoga jueva de Sarajevo |
 Imatge de Sarajevo |
 Catedral catòlica de la ciutat |
