Edat mitjana
De Viquipèdia
| Història universal | |
|---|---|
| Prehistòria | |
| Edat Antiga |
|
| Edat Mitjana |
|
| Edat Moderna |
|
| Edat Contemporània |
En la història d'Europa, l'edat mitjana o medieval és el periode intermedi entre l'edat antiga i l'edat moderna. Se sol considerar que l'edat mitjana dura des de la caiguda de l'imperi Romà, l'any 476 fins al segle XV. Les dues dates de referència per situar la fi d'aquesta edat són el descobriment d'Amèrica l'any 1492 o la caiguda de l'imperi Romà d'Orient, el 1453. El nom va ser posat pels homes del Renaixement com a terme despectiu, perquè era l'època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultural.
El sistema econòmic i polític imperant era el feudalisme i l'estructura de la població piramidal, amb els nobles i els clergues manant sobre els vassalls. Destaca el teocentrisme dominant, els centres religiosos eren també focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat. La llengua de cultura i d'intercanvi era el llatí.
Europa estava divida en regnes de fronteres canviants i petits ducats, comtats i altres divisions sota el poder de nobles que governaven de manera absolutista sobre el seu territori i els seus habitants.
En art, destaquen dos moviments: el romànic (durant l'alta edat mitjana) i el Gòtic (durant la baixa edat mitjana). Pel que fa a l'economia, basada en l'inercanvi i el treball agrícola, és important esmentar els gremis, les primeres associacions professionals.
Taula de continguts |
[edita] Alta edat mitjana
- Article principal: Alta edat mitjana
Convencionalment, es considera que l'Alta Edat Mitjana comprèn el període que va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins al ressorgir de la cultura i economia al voltant de l'any 1000. És una època de clarobscurs i forts contrasts. Tres imperis conviuen i lluiten entre si. El més antic d'ells és Bizanci que, encara amb alts i baixos, és durant tot aquest període la llum i la guia cultural de la resta de pobles. Es forma un particular civilització grega que continua reclamant l'hegemonia sobre la resta del món com a hereus de la corona de l'emperador August. De tota manera, és precisament quan aquest pretès dominium mundi fracassa després de l'últim intent a càrrec de Justinià quan de veritat presenciarem un apogeu cultural i una especifitat a la cultura bizantina.
El segon imperi en sorgir és l'islàmic. L'aparició d'aquesta religió ve acompanyada d'una espectacular expansió territorial. No és la primera vegada que un poble, l'àrab en aquest cas, construeix un imperi ràpidament, però si és la primera vegada que són capaços de conservar-lo i per tant els dóna temps d'imprimir una cultura més o menys homogènia, almenys superficialment. L'Islam dóna origen a una civilització esplendorosa. Després de les simitarres arriben poetes, científics, artistes i els seus avenços suposen la culminació cultural d'aquesta època.
Finalment entre els europeus sorgeix l'Imperi de Carlemany a partir dels regnes francs. La seva obra, tal com ell la va concebre no durarà gaire temps, però la idea d'un imperi Occidental reconstituït sí. Europa és de molt la zona que sofreix un retard cultural més fort. Després de les espases dels guerrers germànics van la incultura, analfabetisme i destrucció del teixit econòmic. Tanmateix, des de Carlemany i gairebé de manera ininterrompuda veurem com Europa comença el seu camí cap a l'hegemonia que aconseguirà uns segles mes tard.
Els darrers segles d'aquest període veuen l'aparició del feudalisme, amb la pèrdua d'importància de les relacions entre l'individu i l'estat, desplaçades per les relacions entre persones: els pagesos i els seus drets i deures deixen d'estar determinats pel fet de ser súbdits d'un rei, sinó que l'important és la relació de submissió que estableixen amb el seu senyor, molt més proper, que ha deixat de ser funcionari del rei per esdevenir-ne un vassall, que posseeix com a propietat la jurisdicció sobre un territori (feu) i la pot deixar en herència.
[edita] Baixa edat mitjana
- Article principal: Baixa edat mitjana
Començant des de l'any 1000, Europa occidental va experimentar un període d'estabilitat. Llevat de les breus incursions mongoles, les invasions bàrbariques ja havien acabat. L'avançament dels regnes crisitans i de les ordres militars sobre les regions "paganes" bàltiques i finlandeses van forçar l'assimilació de nous pobles a l'entitat europea.
La baixa edat mijana descriu l'avivament expansionista cultural i intel·lectual del segle II al segle XIV. Aquest va ser un període d'explosió poblacional, que seria, però, aturada i revertida per les fams i les pestes del segle XIV. Al centre i nord d'Itàlia i als Països Baixos van sorgir les grans ciutats amb un grau elevat d'autonomia, exemples de la re-urbanització d'Europa Occidental.
A Espanya i Portugal es va començar la Reconquesta dels territoris urbans i intel·lectuals d'Al-Àndalus. Com a consequència d'això, el món llatí va guanyar l'accès a les biblioteques que havien conservat la literatura clàssica i la filosofia grega. Per mitjà de la traducció d'aquestes biblioteques va començar un avivament de la filosofia d'Aristòtil. Al mateix temps, el comerç va començar a créxier arreu d'Europa; els perills de les carreteres van reduir-se, i l'economia va començar a recuperar-se. Les primeres universitats van ser establertes a les ciutats més importants de l'Europa des de 1080, portant un nou interès per la recerca de les ciències. L'alfabetisme va començar a créixer, i es van realitzar importants obres d'art, escultures, música i arquitectura. Es van construir enormes catedrals, primerament amb estil romànic, i poc desprès amb estil gòtic.
Aquest també seria el període de les croades, en què els papes, reis i empreadors van utilitzar el concepte de la unitat cristiana per inspirar a la població d'Europa a recuperar les Terres Santes d'Isael que estaven sota el domini musulmà.
Els segles XII i XIII també van ser segles d'invencions, innovacions en els mètodes tradicionals de producció, la qual cosa permetria el creixement econòmic. Les noves tecnologies incloïen els canyons, les lents, els pous artesians, la introducció de la pólvora, la seda, la bruíxola, i l'astrolabi. També es van realitzar millores importants en la construcció dels vaixells i els rellotges. El desenvolupament de les noves tecnologies finalment facilitarien l'auge de l'Era de l'exploració.
[edita] L'ocàs de l'edat mitjana
Durant el segle XIV Europa va experimentar un declivi economic, després d'un llarg període inflacionari i d'expansió econòmica que havia començat des del segle XII. Les temperatures van començar a canviar: després d'un llarg període medieval amb temperatures càlides el clima va començar a refredar-se donant inici a la Petita edat de gel. La pesta negra va devastar Europa, matanat al terç, i en algunes regions, a la meitat de la població, especialment a les grans ciutats per les seves condicions insalubres. La història econòmica descriu aquest període com una etapa de llarga recessió la qual seria agreujada per la pesta negra. Com a conseqüència, es van produir canvis econòmics radicals els següents dos segles. L'escassesa de mà d'obra va fer que els senyors i barons competissin pels camperols, els quals guanyarien majors drets, i es van produir importants innovacions socials que, els historiadors econòmics suggereixen, eren les arrels del capitalisme que amb els pas dels anys serien les llavors del Renaixement i fins i tot de la Reforma protestant.
Políticament, la baixa edat mitjana va estar caracteritzada pel declivi del poder feudal i van sorgir les poderoses nacions-estats. Aquesta consolidaciò, però, no va decrementar la freqüència de les guerres; de fet, durant l'ocàs de l'edat mitjana es van produir guerres com ara la Guerra dels Cent Anys entre Anglaterra i França. La participació de les nacions cristianes en aquest conflicte va produir la retirada de les seves forces de l'Orient Pròxim. L'Imperi Bizantí va perdre gairebé tot el seu territori i finalment seria completament conquerit.
