Ebooks, Audobooks and Classical Music from Liber Liber
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z





Web - Amazon

We provide Linux to the World


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Sant Agustí d'Hipona - Viquipèdia

Sant Agustí d'Hipona

De Viquipèdia

Sant Agustí d'Hipona
Ampliar
Sant Agustí d'Hipona

Sant Agustí (354 - 430) va nèixer a Hipona. Fill de mare cristiana i pare pagà, va rebre una educació en el marc de la tradicó pagana (llatina): retòrica, estudi d'autors llatins, etc.

S'inicia en la filosofia gràcies a les obres de Ciceró. Estudià i ensenyà a Cartago, Roma i Milà, ciutat on conegué el maniqueisme i l'escepticisme, que després abandonà pel platonisme.

Es va convertir al cristianisme quan tenia 32 anys. Fou ordenat sacerdot l'any 391 i el 396 elegit bisbe d'Hipona. Va fundar monestirs on defenia el debat religiós però sempre dintre de l'ortodòxia cristiana. La seva influència posterior és enorme, essent considerat un dels pensadors fonamentals de la història occidental.

Taula de continguts

[edita] Obres

Conversió de Sant Agustí, segle XV
Ampliar
Conversió de Sant Agustí, segle XV
  • Les Confessions, on narra la seva autobiografia, incloent el seu naixement a l'Àfrica, la seva adolescència rebel, la influència de la seva mare (Santa Mònica) i la conversió al cristianisme.
  • La Ciutat de Déu, on divideix el món en dos regnes o ciutats metafòriques i parla sobre la providència, la llibertat i la moral.
  • La Trinitat, obra teològica sobre les relacions de les tres persones de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant

[edita] Pensament

[edita] Fe i Raó

La conciliació entre la Fe i la Raó queda recollida en Sant Agustí en la fòrmula següent que serà tot un problema fins a finals del segle XVIII: "Creu per entendre" Això vol dir que la filosofia ha de pendre com a punt de sortida la Fe i les Escriptures, i que només té valor en la mesura que coincideix amb la veritat cristiana: la filosofia té, doncs, un paper subordinat, de serventa de la teologia.

[edita] La creació del món i del temps

Per a Sant Agustí, Déu ha creat el món "ex nihilo" (del no res). La matèria és una seció de Déu resultat d'una decisió lliure i voluntària, un acte espontani de l'amor diví. Tanmateix la creació es desplaça en el temps i els éssers individuals arriben a la seva maduresa en el transcurs d'aquest, d'acord amb allò disposat per la providència divina. Però la matèria no és eterna, neix i canvia amb el temps a diferència de l'eternitat de Déu que n'és aliena.

[edita] El problema del mal

A l'hora d'abordar aquesta qüestió Sant Agustí distingeix entre dues classes de mal:

  • El mal físic o natural, que prové de Déu. És més aviat una deficiència, l'origen de la qual cal cercar-lo en la matèria mateixa.
  • El mal moral, és obra de l'ésser humà i del seu comportament injust envers els seus semblants. Té el seu origen en la lliure voluntat amb què Déu crea l'home. Per això Déu no és responsable del mal ús de la llibertat.

[edita] La concepció de la Història

La filosofia de la Història d'Agustí descriu un procés que afecta tot el gènere humà. Es tracta d'una història universal constituïda per una sèrie d'esdeveniments successius que avancen cap a una fi mitjançant la providència divina. Però aquest procés es caracterítza pel conflicte entre les dues comunitats que habiten el món:

  • La ciutat de Déu. Tots els que segueixen a Déu, que constitueixen una església invisible i són peregrins a la Terra cap a una fi transcendent i una recompensa eterna.
  • La ciutat terrena, formada pels que han posat el seu amor en el món, en si mateixos, els que s'identifiquen amb les virtuts círiques i han renunciat a Déu condemnant-se a la mort eterna.

A difèrencia de la concepció cíclica del temps i de la història característica de la filosofia grega, Agustí basa la seva representació de la Ha en una concepció literal, prograssiva i finalista del temps.

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.
Our "Network":

Project Gutenberg
https://gutenberg.classicistranieri.com

Encyclopaedia Britannica 1911
https://encyclopaediabritannica.classicistranieri.com

Librivox Audiobooks
https://librivox.classicistranieri.com

Linux Distributions
https://old.classicistranieri.com

Magnatune (MP3 Music)
https://magnatune.classicistranieri.com

Static Wikipedia (June 2008)
https://wikipedia.classicistranieri.com

Static Wikipedia (March 2008)
https://wikipedia2007.classicistranieri.com/mar2008/

Static Wikipedia (2007)
https://wikipedia2007.classicistranieri.com

Static Wikipedia (2006)
https://wikipedia2006.classicistranieri.com

Liber Liber
https://liberliber.classicistranieri.com

ZIM Files for Kiwix
https://zim.classicistranieri.com


Other Websites:

Bach - Goldberg Variations
https://www.goldbergvariations.org

Lazarillo de Tormes
https://www.lazarillodetormes.org

Madame Bovary
https://www.madamebovary.org

Il Fu Mattia Pascal
https://www.mattiapascal.it

The Voice in the Desert
https://www.thevoiceinthedesert.org

Confessione d'un amore fascista
https://www.amorefascista.it

Malinverno
https://www.malinverno.org

Debito formativo
https://www.debitoformativo.it

Adina Spire
https://www.adinaspire.com