Sòcrates

De Viquipèdia

---

Sòcrates (Atenes, 469 aC - 399 aC) fou un filòsof grec, fill d'un escultor i d'una llevadora.

[edita] Biografia

Segons alguns, va rebre ensenyament dels sofistes a les places d'Atenes en un època inestable marcada per la Guerra del Peloponés (431 aC-403 aC) i la dictadura dels 30 tirans (404 aC). Segons alguns historiadors i deixebles, des de molt jove va cridar l'atenció dels que l'envoltaven per l'agudesa dels seus raonaments i la facilitat de paraula que ostentava, a més de la forma d'ironia que utilitzava als seus discursos (apreciada per alguns, però que causà el malestar que facilità la seva condemna de mort), amb els ciutadans joves aristocràtics d'Atenes, als quals els preguntava sobre la seva confiança en opinions populars, encara que ell sempre afirmava que no els oferia cap ensenyament, que "les seves preguntes només ajudaven a trobar veritats al seu interior" (tractava la ètica i les emocions, fins a cert punt, com un sistema al qual s'hi arribava amb el seu sistema de dialèctica: la maièutica). El seu inconformisme el va impulsar a oposar-se (en paraules de Plató a la seva "Apologia de Sòcrates") a "la ignorància popular i al coneixement dels que es deien savis" (incloïa en la seva crítica governants, savis, sofistes i fins erudits en escultura i art). Ell no s'anomenava a si mateix savi, ni tan sols quan en consultar a l'oracle de Delfos, doncs aquest li va respondre que "Sòcrates és el més savi dels mortals". El seu mèrit més destacat (mencionat per Plató, Xenofont i Aristòtil) va ser crear la maièutica, mètode inductiu que li permetia portar els seus alumnes a la resolució dels problemes que es plantejaven per mitjà d'hàbils preguntes, la lògica de les quals arribava a un assegurat coneixement innat (com asseguraria després Descartes en el racionalisme). Pensava que el coneixement i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relació entre l'ésser humà i la naturalesa (afirmava, a diferència dels sofistes, que hi havia poques diferències entre la divinitat, les convencions socials, la felicitat, la virtut i el concepte de veritat).

No va deixar res escrit i els seus pensaments es coneixen gràcies sobretot a Plató, però també a Antístenes, Xenofont i Esquimes, més alguns apunts d'Aristòtil (també es sap de l'existència d'una literatura socràtica, avui perduda i coneguda només indirectament). Malgrat això Sòcrates és un personatge molt important en la cultura europea, com a mestre de Plató i com a pioner d'algunes idees bàsiques en el pensament modern.

Va morir als 70 anys d'edat, l'any 399 aC acceptant serenament suïcidar-se, en ingerir la cicuta, metzina a la que el va condemnar el tribunal que el va jutjar per no reconèixer els déus atenencs i per, segons ells, corrompre la joventut (segons Xenofont, però, Sòcrates era practicant (però potser no creient) de la religió tradicional de Zeus i Atenea). Plató descriu els darrers moments de Sòcrates en tres dels seus diàlegs (Apologia de Socrates, Crito i Fedó). A la seva mort sorgeixen les escoles socràtiques, l'Acadèmia Patonica, les dues menors de moral i dues de dialèctica, que van tenir en comú la recerca de la virtut a través del coneixement del que és bo.

En contra hi hagué Protàgores, membre de la sofística (sofisma); tot i que no és segur que Protàgores conegués personalment a Sòcrates, és un fet que Plató, com a deixeble del filòsof de la maièutica, polemitzà durament contra el pensament de Protàgores i dels sofistes en general, en els seus diàlegs i escrits. El còmic Aristòfanes escrigué, en polèmica amb Sòcrates, la seva obra "els núvols", on parodia el savi atenès en una metàfora improbable on li asocia moltes característiques més pròpies més aviat dels sofistes (l'obra d'Aristòfanes, tot i que fou un fracàs i atragué poc públic, al llarg dels anys anà augmentant els rumors i la impopularitat de Sòcrates, fins al punt que pogué ser una motivació parcial del transfons de la seva condemna de mort, tal i com ho menciona Plató mateix en l'"Apologia").

Independentment de les teories filosòfiques, Sòcrates destaca per la seva longevitat, molt sorprenent en la seva època; de fet, Sòcrates visqué en total 70 anys, Demòcrit prop de 100, i Gòrgies prop de 109, en una època on l'esperança de vida rondava a dures penes els 40 anys, sobretot en gent de classe baixa. Aquesta longevitat sorpren a la ciència d'avui en dia, per la qual li és difícilment explicable, en una època en que una vida llarga fins a aquest punt seria molt difícil d'imaginar pel nostre estat actual de coneixements i de ciència.

[edita] El mètode Socràtic (o mètode maièutic)

Partint de la inscripció de l'oracle de Delfos que deia "Coneix-t'e a tu mateix", Sòcrates remarca, com els sofistes, l'aspecte subjectiu de la reflexió filosòfica, en la que fa servir dos instruments:

1. El raonament inductiu
2. Les definicions universals

El procediment que fa servir és la pregunta ""què és?", que configura el fonament de la ciència. Però la seva forma de preguntar el que fa és examinar el que creu saber el seu interlocutor mitjançant:

• La ironia, que consisteix en mostrar a que parla la ignorància que s'amaga darrera el seu suposat saber.
• La maièutica, que conmpleta el procés irònic en portar al descobriment de la veritat a través d'una colla de preguntes orientades a aquesta finaltiat. Així, la ment humana genera el concepte que es concreta en la definició i que constitueix el moment essencial del saber.

La finalitat de la ironia i la maièutica no era cap altra que l'educació de l'home en la recerca del bé, identificat en la ciutat (polis) amb el bé col·lectiu i la justícia. Conèixer el bé és el mateix que fer el bé, segons Sòcrates (definició molt optimista de la naturalesa humana i de la capacitat del coneixement intelectual a l'hora de tenir efectes sobre la moral). Aquesta recerca del coneixement és el principi del plaer i de la felicitat atés que ningú obra malament, en contra del seu propi profit (doncs, segons Sòcrates, no hi ha cap benefici que sigui malvat, excepte si l'ésser humà s'enganya a sí mateix).

Aquesta ètica, que té com a punt de sortida la intimitat de l'ésser humà, pren una dimensió col·lectiva en acceptar cada ésser humà la veritat en la que se sustenta la comunitat a la qual pertany i que es manifesta en les lleis. Això implica l'acceptació, per part de Sòcrates, de la llei que el condemnà a mort, ja que és preferible patir una injustícia que cometre-la (segons l'"Apologia de Sòcrates" de Xenofont, el tabà d'Atenes acceptà la mort, no com una acceptació dels seus deures, sinó com un deslliurament dels dolors i problemes de la vellesa).

[edita] Les escoles Socràtiques

• Escola cirenaica --> Aristip (435 aC-355 aC)
• Escola megàtrica --> Euclides de Megara (no confongueu amb l'altre Euclides, famós matemàtic).
• Escola cínica -----> Antístenes (436 aC-366 aC)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sòcrates