Protàgores

De Viquipèdia

Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, aprox. 486 aC-411 aC) va ser un filòsof presocràtic de l'Antiga Grècia. Partint d'Heràclit, pensa que tot està regit per una influència permanent de partícules i que el moviment no és possible sense l'existència de contraris. És per això que veu l'oposició i la contradicció com els veritables principis de la realitat, de manera que l'ésser efectivament real és aquell que es manifesta pels nostres sentits. (És molt probable que, en aquest punt de la seva doctrina, Protàgores utilitzés arguments de Demòcrit i Heràclit, dels quals era deixeble o coneixedor de llurs doctrines).

Se li atribueix una cèlebre paradoxa, que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són indecidibles. Es pot interpretar, però, que aquest coneixement és més escepticisme i relativisme que no pas nihilisme. En tot cas, Protàgores, mantenint el seu relativisme, afirma que la virtut es pot aconseguir si es tenen els adequats coneixements de diferents tipus: enciclopèdics, retòrics, filosòfics, ontològics, etcetra. (Al contrari de Gòrgies, qui afirma que la retòrica i la saviesa en general no estan per aconseguir la virtut sinó com a arma per aconseguir "qualsevol meta", sense especificar molt clarament si una utilització per a una mala finalitat es pot permetre, o no, a l'entès en retòrica i art del llenguatge).

Aquest escepticisme en relació al coneixement humà el concreta en la frase:

"L'home és la mesura de totes les coses"

(Aquesta frase, però, és un relativisme menys extrem que el de Gòrgies, doncs Protàgores afirma clarament com la virtut es pot assolir i la retòrica és un mitjà no per a negar-la sinó més aviat per a expressar-la).

Protàgores és conegut per haver fet, contemporàniament amb Sòcrates, una crítica de la religió grega d'Homer. En el seu llibre "Sobre els déus" afirma textualment:

"Quan als déus, jo no puc dir si existeixen o no, ni tampoc quina pugui ésser la seva forma, doncs hi ha molts impediments per a poder-ho saber amb seguretat: l'obscuritat de l'assumpte i la brevetat de la vida humana".

Aquesta postura agnòstica li feu ésser condemnat per la justícia d'Atenes. Segons una versió, fou condemnat al desterrament i acceptà la condemna, tot i que, mentre marxava exiliat d'Atenes cap a Siracusa, morí accidentalment en un naufragi.

Sobre la postura ontològica (o sigui, de l'ésser) de Protàgores, no se'n tenen gaires exemples. Sembla que Protàgores admet l'existència de l'ésser, però, a diferència de Parmènides, nega tant la unitat com la immutabilitat; en contra, afirma tant la pluralitat de formes de l'ésser com el canvi (i moviment) d'aquest. Indubtablement, la ontologia de Protàgores, pel poc que se'n sap, és molt semblant al "panta rei" d'Heràclit i de Demòcrit (de fet, és molt probable que conegués les teories d'ambdós filòsofs, i fins i tot que en fes una defensa implícita de les teories d'ambdós presocràtics en les seves obres).

Hi ha qui diu que Protàgores fou mestre i instructor de Sòcrates, almenys durant un curt temps. En tot cas, és indubtable que, almenys fins a cert punt, Plató i Aristòtil conegueren i discutiren (sovint amb un radical desacord) les obres filosòfiques del savi d'Abdera. De fet, si Plató i Aristòtil haguessin ignorat en comptes de discutit les teories de Protàgores, avui en dia, esperablement, Protàgores seria molt menys conegut fins i tot del poc coneixement que se'n té actualment.

• Font d'informació: "Iniciació a la història de la filosofia" (varis autors), Ed. Alhambra.